Supòsitis teòrics a partir dels quals treballaré

La intervenció que realitzaré des del centre privat de pràctiques de psicopedagogia es regeix per l’enfocament teòric educacional-constructiu de la intervenció psicopedagògica i l’assessorament. Si entenem que l' alumnat va construint els seus esquemes de coneixement propis amb les seves experiències educatives anteriors, cada nova informació és assimilada i afegida a les seves estructures mentals. Aquests nous esquemes possibilitaran la interpretació dels nous coneixements. Per tant, per introduir un nou coneixement, cal partir dels seus coneixements previs, i tenir en compte què és capaç de fer sol, i què pot aprendre amb l' ajuda d' altres persones, ja sigui observant-les, imitant-les, seguint indicacions... en el cas de la Berta, ens trobem que no podem donar per suposat coneixements previs ja que té un sentit que no actua correctament (la vista) i per tant, necessitarà d’aclaracions i explicacions, de demostracions, etc. La distància entre allò que pot fer sola i amb ajuda, és el que Vigotsky anomena Zona de Desenvolupament Pròxim (ZDP). Això fa que el tipus d' ajudes que cal donar siguin condicionades, i com i quan cal anar retirant-les a mesura que l' alumnat adquireix capacitat d' autonomia en el seu procés d' aprenentatge. Bruner i la metàfora de la bastida explica com les ajudes que s´ ofereixen són com una estructura, afegida i temporal, per construir l’edifici del llenguatge i, en general, la construcció de coneixements. El cas escollit es pot veure des de moltes perspectives i dimensions, però la visió que té la psicopedagoga del centre, la qual compartim, es basa en uns pilars bàsics: a. CONSTRUCTIVISME: l’aprenentatge és una construcció que fa l’individu sol i amb l’ajut dels altres com a conseqüència de la motivació pròpia. b. FRAGMENTACIÓ DE LA INFORMACIÓ: la informació que ens arriba està trencada en fragments, en unitats petites i en diferents formats. c. CONNECTIVISME: l’aprenentatge és fruit de la connexió entre els diferents fragments en què està subdividida la informació, els quals arriben a través de diferents mitjans. L’aprenentatge depèn de les connexions que es fan. d. CONSCIÈNCIA CRÍTICA: cal un aprenentatge fruit de l’educació crítica, no d’un aprenentatge merament memorístic. Cal també compromís per part de totes les parts, reflexió i coneixement. e. PEDAGOGIA SISTÈMICA: cal tenir en compte el context per a poder entendre la realitat. Per treballar amb aquesta alumna és necessari un pensament estratègic que ha de ser flexible, sensible a les circumstàncies dels alumnes. És un tipus de pensament que condueix a l’elaboració de procediments oberts i no del tot estipulables. Requereix, com és lògic, un clima de col•laboració que permeti ajustaments constants. La visió psicopedagògica ve marcada doncs, per la col•laboració i el treball en equip per tals d’assolir uns objectius comuns prèviament planificats fruit de negociacions conjuntes. Partim d’un concepte d’intervenció col•laborativa.

Esquema de les fases del procés:

INICI: • 1.- Entrevistes per a conèixer el cas i la seva situació i necessitats actuals • 2.- Reunions amb la psicopedagoga per a detallar la meva participació en la intervenció. • 3.- Documentació per tal de saber més informació sobre la casuística. DESENVOLUPAMENT: • 4-. Elaboració de material per a poder ajudar durant la intervenció. • 5.- Seguiment de les tasques de la psicopedagoga i complementació d’aquestes. • 6.- Participació en les sessions que la psicopedagoga dedica a cadascun dels casos. CONCLUSIÓ • 7.- Autoavaluació de les accions dutes a terme

Breu descripció del pràcticum I

Aquest bloc es titula “Seguiment i participació en la intervenció amb una noia amb deficiència visual. Resta visual del 4%”. L’activitat es basarà en el seguiment i la participació en la intervenció d’un cas de ceguesa (a una noia major d’edat que està cursant estudis: una carrera a la UB, Biblioteconomia i Documentació). La Berta té una discapacitat visual, amb un residu de vista només del 4% (fa uns anys era només del 2%), té 21 anys. Aquesta noia usa el seu residu visual en gran part per a poder seguir els seus estudis de 2n grau de Biblioteconomia i Documentació a la universitat. La psicopedagoga va a casa seva cada tarda a fer-li un reforç i a ajudar-la a estudiar i a preparar les proves i les feines que té (a vegades ella assisteix al local en comptes de quedar-se a casa seva, on té una pantalla molt gran i altres ajuts que li faciliten l’estudi). El pla, en principi, consistirà en una primera avaluació i seguiment- intervenció i avaluació continuada, focalitzada en una necessitat concreta detectada en el cas d’aquesta noia: li costa molt llegir i entendre la gran majoria de feines i apunts que hi ha penjades a al web de la carrera, i encara que usa programes d’ordinador específics, es passa moltes i moltes hores per a fer només petites lectures. Per tant, necessita d’ algú que li agilitzi aquesta tasca, així com també que li traslladi el significat d’esquemes (els quals no pot entendre perquè no veu la seva globalitat), que li recordi dates i dades dins el calendari, etc. Durant un temps va usar el sistema de lectura Braille, però veia que els llibres pesaven i ocupaven molt d’espai, que era un sistema molt lent i entretingut, etc. I va decidir explotar la resta visual per a cursar els seus estudis. Aquesta noia té una discapacitat sensorial greu, i això s’ha traduït al llarg de la seva vida en una reducció de la quantitat d'informació que el subjecte rep de l'ambient, limitant-se a les oportunitats que ofereix el medi, i que són importants per la construcció del coneixement sobre el món exterior. Aquest fet no necessàriament origina problemes en el desenvolupament psicològic, en aquest cas no ho ha fet. Si és cert que les experiències de l'individu estan limitades, però l'organisme disposa d'altres vies de recollida d'informació, que pot substituir o complementar la via visual. Com que el temps disponible del pràcticum és limitat, em centraré primerament en una fase de coneixement profund del cas i de les seves característiques, documentant-me al respecte; per després poder intervenir juntament amb la psicopedagoga i de forma individual en les sessions amb la Berta.