Breu descripció del pràcticum I

Aquest bloc es titula “Seguiment i participació en la intervenció amb una noia amb deficiència visual. Resta visual del 4%”. L’activitat es basarà en el seguiment i la participació en la intervenció d’un cas de ceguesa (a una noia major d’edat que està cursant estudis: una carrera a la UB, Biblioteconomia i Documentació). La Berta té una discapacitat visual, amb un residu de vista només del 4% (fa uns anys era només del 2%), té 21 anys. Aquesta noia usa el seu residu visual en gran part per a poder seguir els seus estudis de 2n grau de Biblioteconomia i Documentació a la universitat. La psicopedagoga va a casa seva cada tarda a fer-li un reforç i a ajudar-la a estudiar i a preparar les proves i les feines que té (a vegades ella assisteix al local en comptes de quedar-se a casa seva, on té una pantalla molt gran i altres ajuts que li faciliten l’estudi). El pla, en principi, consistirà en una primera avaluació i seguiment- intervenció i avaluació continuada, focalitzada en una necessitat concreta detectada en el cas d’aquesta noia: li costa molt llegir i entendre la gran majoria de feines i apunts que hi ha penjades a al web de la carrera, i encara que usa programes d’ordinador específics, es passa moltes i moltes hores per a fer només petites lectures. Per tant, necessita d’ algú que li agilitzi aquesta tasca, així com també que li traslladi el significat d’esquemes (els quals no pot entendre perquè no veu la seva globalitat), que li recordi dates i dades dins el calendari, etc. Durant un temps va usar el sistema de lectura Braille, però veia que els llibres pesaven i ocupaven molt d’espai, que era un sistema molt lent i entretingut, etc. I va decidir explotar la resta visual per a cursar els seus estudis. Aquesta noia té una discapacitat sensorial greu, i això s’ha traduït al llarg de la seva vida en una reducció de la quantitat d'informació que el subjecte rep de l'ambient, limitant-se a les oportunitats que ofereix el medi, i que són importants per la construcció del coneixement sobre el món exterior. Aquest fet no necessàriament origina problemes en el desenvolupament psicològic, en aquest cas no ho ha fet. Si és cert que les experiències de l'individu estan limitades, però l'organisme disposa d'altres vies de recollida d'informació, que pot substituir o complementar la via visual. Com que el temps disponible del pràcticum és limitat, em centraré primerament en una fase de coneixement profund del cas i de les seves característiques, documentant-me al respecte; per després poder intervenir juntament amb la psicopedagoga i de forma individual en les sessions amb la Berta.