Nota: cliqueu a l'etiqueta "Conclusions finals" per a llegir-les!

Nota important: S'ha cregut interessant incloure un apartat després de les "Conclusions Finals": "l'Avaluació de la Berta tant dins les sessions com dins la universitat", per a donar una visió àmplia del cas i per a clarificar les esmentades Conclusions, per tant, l'última entrada no són les Conclusions, sinó que es troben més avall (o fent "click" a l'etiqueta "Conclusions Finals"). A reveure!

L'avaluació de la Berta (tant dins les sessions amb la psicopedagoga com a la universitat)

Primer de tot és interessant esmentar la diferència que hi ha entre l'avaluació sumativa, en context educatiu, que és aquella que es porta a terme en acabar un procés o unitat didàctica, de manera que es certifica si s'han assolit els objectius d'aprenentatge fixats. Empra instruments variats però reductibles a qualificacions objectives, ja que es tracta de comparar el nivell de l'aprenent amb el desitjable o amb la resta del grup. Per això, a diferència de la formativa, en aquest model predominen els exàmens, treballs finals o exposicions amb una nota numèrica. La Berta té avaluacions sumatives cada semestre a cadascuna de les assignatures que cursa a la UB. Per tant, per una banda, la Berta és avaluada sumativament dins el context educatiu on es forma i desenvolupa. En algunes assignatures, però, sí que és cert que tenen en compte l'observació diària, l'assistència a les classes, els exercicis que han de fer, etc. Però no en totes. Per l'altra banda, cal comentar que la psicopedagoga no sol avaluar la Berta, es limita a oferir-li els ajuts i estratègies perquè ella pugui captar la informació i adaptar-la a la seva manera de fer i d'estudiar. Amb això es vol clarificar que no es passen proves estandaritzades a la Berta, ni es fa registres objectius d'avaluació, sinó que això queda palès en el moment de l'entrega d'un treball, de l'elaboració d'un control o examen, etc. I també en l'observació directa i indirecta que la psicopedagoga fa diàriament. Amb tota aquesta informació se li va adaptant l'ajut en tot moment. Normalment quan es parla d’avaluar, o de l’avaluació, es relaciona amb situacions de neguit, nervis: se sol pensar en els exàmens, les hores d’estudi, els temes que s’han de saber, les notes... En el cas que ens ocupa, això es multiplica per molt, ja que la Berta necessita moltes més hores per a estudiar el mateix que els seus companys, moltes m´mes hores, més esforç, més recursos, etc. Tots aquests conceptes formen part de l’univers de l’avaluació però l’enfocament i la importància que se li dóna a aquest procés pot fer que es visqui com un fet angoixant i, per tant, avorrit i poc motivador o com una situació d’aprenentatge integrada en les pràctiques diàries de l’aula. En general, pel que s'ha pogut observar, la Berta porta prou bé els exàmens, de fet, ha aconseguit que en dues de les cinc assignatures se l'avaluï oralment en comptes de per escrit. A més a més, ha tingut la sort que els exàmens que ha de fer ara aquest mes estan bastant espaiats en el temps. Tant des del punt de vista de la Berta com dels professors de la universitat o de la psicopedagoga, l’avaluació de l’aprenentatge dins l’àmbit educatiu es considera necessària i queda justificada per dues funcions: - Per una banda s’avalua l’aprenentatge de la noia perquè el professor pugui recollir evidències del seu progrés en el procés d’aprenentatge i pugui, així, oferir ajudes molt ajustades a les seves necessitats (encara que no sempre, com s'ha dit anteriorment, sigui així). Aquesta funció és de tipus pedagògic. - Per altra banda, s’avalua l’aprenentatge de la Berta per comprovar que s’han assolit uns coneixements i certificar que es té un nivell de coneixement i que s'està en disposició de passar al nivell educatiu superior. Aquesta funció és de tipus acreditatiu (en aquest nivell, i tal i com es pot consultar en el bloc de l'assignatura, hi va haver una problemàtica important: se li va denegar la continuïtat dels seus estudis, atenent que hi ha una normativa a la universitat que explicita que si se suspèn determinades assignatures en un temps limitat, ja no es pot seguir la carrera. Això va comportar molts mi molts maldecaps a la Berta i també a la psicopedagoga, la qual va haver de fer una carta al Rector, anar a parlar amb la tutora, etc. Així és com vaig comprovar que la psicopedagopa no es limita a fer les sessions que corresponen, sinó que també vetlla per la integritat general de la Berta). Totes dues funcions posen de manifest l’avaluació entesa com un mecanisme que té com a darrera finalitat comprovar que s’estan assolint (o s’han assolit), i en quin grau, els objectius d’aprenentatge plantejats a l’inici de l’activitat educativa. Aquest mecanisme permet valorar el procés d’aprenentatge introduint quan sigui necessari mesures de millora. Si es té en compte el moment dins el procés d’ensenyament-aprenentatge en què es duu a terme l’avaluació, es poden diferenciar tres tipus d’avaluació que responen a objectius diferents: - Avaluació inicial (diagnòstica): com el mateix nom indica, aquest tipus d’avaluació es produeix a l’inici de l’assignatura, normalment durant la primera setmana de classe, i té com a principal objectiu identificar els coneixements previs dels estudiants vers els continguts d’aprenentatge. - Avaluació formativa (continuada): aquest tipus d’avaluació es dóna durant tota l’assignatura o durant les sessions amb la psicopedagoga. L’objectiu és informar de l’evolució i progrés de l’aprenentatge dels estudiants per tal de poder oferir ajudes i flexibilitzar algunes decisions tenint en compte el ritme d’aprenentatge i les necessitats de la Berta. Aquest tipus d’avaluació fomenta i potencia la regulació del seu l’aprenentatge. - Avaluació final (sumativa): és l’avaluació que es produeix al final de l’assignatura. Es proposa comprovar si els estudiants han realitzat l’aprenentatge que s’havia planificat i que s'esperava que assolissin. Si es tenen en compte aquests tipus d’avaluació i l’objectiu que es proposen, es poden utilitzar diferents instruments d’avaluació. Així, per exemple, en l’avaluació inicial es poden fer servir qüestionaris, mapes conceptuals, preguntes obertes... o fins i tot pluja d'idees... i observació directa. En l’avaluació durant el procés, és força comú avaluar mitjançant treballs que responen a una demanda concreta, la qual, en el cas de la Beta, no sol ser oberta sinó tancada —lella té unes consignes específiques sobre format, estructura... proporcionades pel professor i penjades al Campus Virtual—. També es pot avaluar mitjançant carpetes d’aprenentatge, és a dir, l’estudiant recull diferents evidències que corroboren el progrés en el seu aprenentatge, tot i que no se sol fer en cap de les assignatures que cursa acutalment; també es poden utilitzar diaris de classe que recullen l’experiència i vivències formatives i personals dels estudiants durant un període determinat (tampoc s'acostumen a fer). Els exàmens o proves escrites són els instruments clàssics per avaluar al final del procés d’ensenyament-aprenentatge (que no vol dir que hagi de ser sempre al final del curs, pot ser al final d’un bloc de continguts). Aquest instrument centrarà el contingut d’aquest bloc i de la resta de la unitat. Com s'ha esmentat, hi ha dues assignatures que adapten l'accés a la informació de la Berta fent-li el control oralment. Aquesta classificació d’instruments d’avaluació no és estàtica ni excloent, és a dir, cadascun d’aquests instruments es pot fer servir per altres funcions i en altres moments sempre i que es tingui molt present quin és l’objectiu per al qual es vol avaluar i s’hagi valorat perquè és pertinent utilitzar aquell instrument i no un altre. També es pot parlar de sistemes d’avaluació transversals, que es poden fer servir tant en l’inici, com durant o al final de l’aprenentatge. Es tracta de l’autoavaluació i l’avaluació entre iguals. - En l’autoavaluació l’estudiant valora els coneixements que té o que ha adquirit en el procés d’aprenentatge. Ell mateix és el responsable d’avaluar-se i li serveix per conèixer quins temes té ben preparats i quins ha de reforçar. - L’avaluació entre iguals requereix de la participació de tots els estudiants (pot ser que estiguin agrupats o per parelles), que es converteixen en avaluadors dels treballs, proves escrites... dels seus companys. Els criteris d’avaluació poden ser decidits pel professor o pels mateixos estudiants. Aquest sistema d’avaluació permet a l’estudiant posar-se en el rol d’avaluador i conèixer què suposa corregir, valorar i comunicar els resultats a un company de l’aula. En aquest apartat és important deixar escrit que la Berta no pot participar en determinades activitats proposades a classe, ja que alguns dels professors no tenen en compte les seves grans dificultats d'accés a la informació, per la qual cosa, aquest tipus d'avaluació no és real, no existeix en moltes de les assignatures que fa. L’avaluació, en l’àmbit educatiu, és una presa de decisions que té en compte uns objectius d’aprenentatge i que ha de partir d’uns criteris explicitats i coneguts tant per la psicopedagoga o el professor com per la Berta.

Les conclusions finals (2a part)

Les conclusions finals: * Reflexions sobre les pràctiques / Tria del centre on treballo vs. centre aliè Estic contenta de situar-me en un centre de psicopedagogia i logopèdia, ja que fins ara no sabia què s'hi duia a terme, sóc mestra d'Educació Primària i crec que la decisió de no fer les pràctiques al mateix centre ha estat encertada. De fet, en certs moments penso que seria interessant el fet d'incorporar-me com a psicopedagoga (en algun centre de l'estil on faig ara les pràctiques) alguna vegada. Es viu un altre tarannà, una altra manera de fer les coses, potser més pausada, menys ràpida i monòtona que a les escoles. Per altra banda, estic satisfeta de poder observar i analitzar pràctiques educatives diferents a les que estic acostumada, ja que sí que penso que tinc una mínima formació psidopedagògica provinent de l'escola (bàsicament a partir de l'observació de la feina de la psicopedagoga de l'EAP de zona en el meu CEIP), però fins ara no he vist que hi ha mil camins que aquesta carrera t'obre, tirant per unes vessants o per unes altres. Seguim pensant i reflexionant... * La baixa visió, el cas de la Berta La baixa visió és la condició de la persona amb privació parcial del sentit de la vista. No està tipificada des del punt de vista legal, si bé limita amb la visió perfecta (100% de resta visual amb la utilització de correccions visuals) i la ceguesa legal. Entre aquests dos punt s'estén el camp de les persones amb baixa visió, és a dir amb disminució visual. La disminució visual es dóna quan la visió d'una persona no arriba al 100%, tot i utilitzar totes les correccions òptiques possibles. La resta visual (el percentatge de visió que hom conserva) conté dos paràmetres de definició visual: la agudesa i el camp. L'agudesa visual és la capacitat de distingir les formes dels objectes a certa distància i es mesura amb la prova de les lletres (o formes geomètriques) de mida decreixent, establint cada línia, vista o no, un 10% d'agudesa visual. El camp visual és l'angle que cada ull veu, corresponent 90º a cada un (en total 180º). El camp es redueix, o bé "tancant-se" pels costats, o bé de manera aleatòria, a causa de taques que es formen a l'ull. La persona que, malgrat l'ús de correccions òptiques, no aconsegueix arribar al 100%, però que supera el 50% de resta visual, pertany a la categoria B3, porta una vida normal i possiblement no en tingui consciència de la seva disminució. Ans al contrari, per sota del 50%, comença a tenir dificultats evidents i es diu que té baixa visió (B2). Cal tenir en compte que, per sota del 20% de resta visual, les dificultats visuals són severes i fan imprescindible l'ús de tècniques d'adaptació. Quan no s'aconsegueix superar el 10% d'agudesa i/o es té restringit a només el 10º el camp visual, es considera llavors que la persona pateix ceguesa legal. Finalment, si no hi veu sinó zones difuses d'il·luminació i ombra, o bé res en absolut, és quan es parla de ceguesa total (B1). La Berta tindria, segons aquesta classificació, ceguesa legal, ja que té un 4%. Però gràcies a la seva força de voluntat, ja que abans només en tenia un 2%.

Les conclusions finals (1a part)

Ja ha finalitzat el període d'assistència al centre (o més concretament a casa la Berta), i arriba l'hora de mirar enrere, de reflexionar i de deixar constància del que s'ha treballat durant aquest perdíode. En aquests moments estic elaborant la memòria final, on es recull tota la informació rellevant en referència a aquesta estada fent pràctiques, però per a donar una visió general, es pot concloure aquest bloc fent uns apunts finals (tot i que espero que no finalitzi l'ús del bloc, que continuï tenint uns objectius i unes aportacions més enllà del mateix Pràcticum I). En tot cas, encara que avui pengi les conclusions finals, he de reconèixer que demà encara aniré a fer pràctiques, ja que m'agradarà posar un punt i final i poder-me acomiadar com cal tant de la Berta com de l'Anna (la psicopedagoga del centre). De fet, la meva tasca, en un principi, a banda de conèixer un dels diferents àmbits d'intervenció de la psicopedagoga en un cas de ceguesa (o de baixa visió greu), documentar-me al respecte i investigar una mica per la meva banda sobre la temàtica; també vaig pensar en proposar algun materials per a l'alumna, vaig buscar algun programa informàtic que l'ajudés a fer més senzilla la seva tasca, però em vaig adonar que ho té molt i molt pautat, i que disposa de les eines que realment necessita, per la qual cosa, em vaig centrar en saber més coses sobre aquestes. En tot moment m'he sentit molt integrada en la dinàmica de les sessions, la psicopedagoga m'ho ha posat molt fàcil, així com l'alumna i la seva família (he anat a casa seva ja que allí hi té la instal·lació de les pantalles on fa la feina de la Universitat). Penso que m'ha motivat molt el cas, he pogut conèixer una noia excepcional, la Berta, que dedica moltes hores cada dia per treure's una carrera amb gairebé cap adaptació; igualment a l'Anna, la psicopedagoga, que mitjançant un tracte familiar i acollidor fa que les sessions amb l'alumna es trobin en el camí entre una trobada d'amigues, una sessió de psicologia i una classe avançada en matèria de Biblioteconomia i Documentació. La veritat és qúe sí que he tingut dubtes, molts, sobretot a l'hora de començar, per exemple, pensava que la formació que tinc a hores d'ara, o millor dit, tenia, no seria la suficient i adequada; no sabia si estararia a l'altura o si podria dur a terme els objectius que em plantejava. La meva primera dificultat va ser la concreció del Preprojecte, donat que desconeixia totalment la realitat que em trobaria, però poc a poc, amb la meva assistència al centre, he anat ubicant-me, coneixent i participant activament del funcionament del mateix. Puc dir que he tingut molt sort. M'agradaria comentar que en un primer moment, em vaig sentir molt afortunada pel simple fet d'haver conegut un cas d'aquesta mena, ja que les meves previsions sobre la tasca d'un psicopedagog eren prou diferents. Me n'he adonat que aquesta carrera em permetrà desenvolupar moltes i diverses feines, en àmbits diferents i amb gent molt interessant. En una visió general, i fent cinc cèntims sobre el que he experimentat i sentit durant les pràctiques, puc dir obertament que estic molt satisfeta de la tasca duta a terme; és clar que ara penso que podria haver fet certes coses d'una altra manera, que podria haver realitzat o dit quelcom diferent, que podria haver encaminat el Pràcticum cap a un altre lloc... però també penso fermament que s'ha fet una bona feina, que he observat unes maneres de fer molt interessants, uns comportaments que m'han impactat, unes lliçons que potser van més enllà de la psicopedagogia i s'acosten a la moral. Crec que és fonamental tenir present certa informació a l'hora de llegir les conclusions finals, per aquest motiu faré un breu resum dels aspectes contextuals més importants: El centre on he cursat el present Pràcticum, i per tant sobre el que es versa aquest treball és CLIP, Centre de Logopèdia i Psicopedagogia. Aquest centre està situat a la població de Llinars del Vallès, Barcelona, un poble de 8000 habitants situat a 10 km de la capital del Vallès Oriental, Granollers.    Aquest centre ofereix els serveis de psicopedagogia i logopèdia als habitants de Llinars i d’altres petits pobles del voltant. CLIP atén a hores convingudes i, normalment, fora de l’horari escolar. El centre acull a infants des dels 3 anys i no hi ha límit d’edat màxima per a atendre les necessitats educatives o de llenguatge dels seus alumnes. Clip atén els seus alumnes tant individualment com en petit grup. Normalment el màxim de persones en un grup és de tres i han de tenir unes característiques o necessitats similars.   La missió de Clip és, bàsicament, prevenir, diagnosticar i tractar els possibles problemes d’aprenentatge i llenguatge de la població de Llinars del Vallès i del seu entorn. Aquesta missió no és un eix de treball que es realitzi només al centre sinó que es duu a terme en col·laboració amb les escoles i amb les famílies dels infants de Llinars i dels seus voltants. Els usuaris d’aquest centre són externs. Aquests usuaris tant poden ser els infants (o adults, com el cas de la Berta) que reben tractament, com els pares i professionals de l’educació que acudeixen al centre per a rebre assessorament per tal de tractar de la manera més acurada als infants que tenen a càrrec. Tan sols la psicopedagoga i la logopeda tindran accés a la base de dades. Les dues professionals que treballen al centre poden consultar la base de dades per diverses raons: per consultar el tipus de prova o tractament que segueix un infant, per a fer consultes pràctiques sobre si es troben amb casos similars, per a saber les dades que han d’incloure per a fer els informes, per tal de poder constatar l’evolució dels seus clients... Cal fer un petit parèntesi i pensar en el que significa vertaderament el model que en l’apartat “Metodologia” (dins la memòria de les pràctiques) he escrit que segueix el centre CLIP. Partim d’una idea fonamental que és el model d'educació inclusiva, el qual és un procés que ens permet repensar cap on orientar l'educació actual. Es justifica, entre altres aspectes, per la voluntat d'organitzar contextos educatius de qualitat, adequats per a tothom: alumnat, mestres i altres professionals relacionats amb l'educació (en aquest cas, podria ser la psicopedagoga). L'educació inclusiva és: el procés pel qual s'ofereix a tots els infants i adults, sense distinció de la discapacitat, la raça o qualsevol altra diferència, l'oportunitat per continuar essent membres de la classe ordinària i per aprendre dels seus companys, i juntament amb ells, dins l'aula (en aquest cas, no és dins l’aula, però sí que podríem globalitzar-ho parlant de la societat que envolta la Berta, i també el context universitari on es desenvolupa).     Com a reflexió del procés d’avaluació de les tasques dutes a terme durant el Pràcticum, puc concloure que tots els indicadors apunten a una clara exclusió social de les persones amb diversitat funcional (això ho he pogut copsar directament en situacions puntuals on la Berta es veu, encara avui en dia, en una situació inferior que els seus companys de facultat).    Penso que respecte la població general, les taxes d'atur, d'analfabetisme o de risc de patir violència són molt superiors, mentre que les ràtios d'accés a estudis no obligatoris, de renda, d'activitat, d'accés a l'habitatge o la participació política resulten clarament inferiors. No estem davant d'un "col•lectiu d'individus que tenen problemes personals per la seva manera de ser", sinó davant un sistema social amb estructures i dinàmiques discriminatòries, segregadores i opressores, en el qual parlar d'igualtat d'oportunitats fa que hi hagi gent que giri el cap a una altra banda.    Per tant, necessitem un canvi en les polítiques que hi ha avui en dia, en la manera de pensar i de fer de la població en general, en la manera de mirar i valorar la diversitat humana. Seguim treballant!

Projectes de cooperació amb d’altres entitats semblants

Aquest centre, com ja he dit anteriorment, col•labora tant amb famílies com amb escoles. El seu projecte i línia d’actuació contempla una estreta col•laboració entre el centre i les escoles on assisteixen els infants que reben tractament. A més, amb les famílies s’acostuma a fer un assessorament personalitzat per tal de millorar el rendiment personal i acadèmic dels infants. Les escoles que treballen estretament amb el centre són les escoles bressols municipals, les escoles d’educació primària i l’Institut d’Ensenyament Secundari tant de Llinars del Vallès com de pobles del voltant com Cardedeu, Villalba Sasserra, Sant Antoni i Sant Pere de Vilamajor. Una de les entitats semblants amb la que més col•laboren és EAP de la zona. L’EAP acostuma a anar molt saturat de casos i es dedica, bàsicament, a fer el diagnòstic dels infants pels quals les escoles n’han fet una demanda; el tractament a seguir no l’acostuma a fer l’EAP per falta de temps i personal, i el centre CLIP, acostuma a fer-ne el tractament i informar degudament a l’EAP. Per a fer els historials utilitzaríem la Llei 21/2000, de 29 de desembre, sobre els drets d'informació concernent la salut i l'autonomia del pacient, i la documentació clínica (DOGC núm. 3303, de 11-01-2001, p. 464 ss. Correcció d'errades DOGC núm.3353, de 22-03-2001, p. 4211), ja que és la llei que més s’acosta al tipus de documentació amb la que es treballa al centre.

Normativa i cooperació

El Centre de Logopèdia i Psicopedagogia (CLIP) que analitzo en aquest treball és un centre privat, no depèn ni del Departament d’Ensenyament ni del Ministerio de Educación y Ciencia. Tot i això ha de respectar les normes i lleis que regulen la protecció de dades de caràcter personal ja que s’hi fan informes on es reflecteixen dades privades dels seus alumnes. Les normes que regeixen el centre són: La Ley Orgánica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal ja que aquest centre ha de respectar les normes que regulen la protecció de dades de caràcter personal ja que en s’hi realitzen informes on es reflecteixen dades privades dels seus alumnes.o http://civil.udg.es/normacivil/estatal/persona/PF/Lo15-99.htm - Ley 41/2002, de 14 de noviembre, básica reguladora de la autonomía del paciente y de derechos y obligaciones en materia de información y documentación clínica. Amb aquesta llei es regulen les actuacions dins de l’àmbit sanitari i la podem fer servir per a conèixer els drets i els deures que tenen tant usuaris com a professionals en aquest tipus d’informació. http://civil.udg.es/normacivil/estatal/persona/pf/L41-02.htm - Tant el Col•legi oficial de Logopedes com el Col•legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya ofereixen a les seves pàgines webs apartats on s’orienta al col•legiat sobre els drets i deures de la seva pràctica professional. http://www.copc.org/index.php/publicacions/materials-del-copc/293-numero-13-recomanacions-i-criteris-deontologics-de-la-intervencio-psicologica-mitjancant-internet o http://www.clc.cat/codi_etic.php?i=7 A la vegada, també cal que per a la realització dels serveis que ofereixen segueixin les normatives tant del Col•legi Oficial de Logopedes de Catalunya (CLC)2 com del Col•legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya. Cal esmentar que aquest centre treballa amb estreta col•laboració amb les escoles dels infants a qui ofereixen els seus serveis i amb l’EAP (Equip d’Assessorament Psicopedagògic) de la zona.

Definició del context de treball, el centre

El centre on he cursat el present Pràcticum, i per tant sobre el que es versa aquest treball és CLIP, Centre de Logopèdia i Psicopedagogia. Aquest centre està situat a la població de Llinars del Vallès, Barcelona, un poble de 8000 habitants situat a 10 km de la capital del Vallès Oriental, Granollers. Aquest centre ofereix els serveis de psicopedagogia i logopèdia als habitants de Llinars i d’altres petits pobles del voltant. CLIP atén a hores convingudes i, normalment, fora de l’horari escolar. El centre acull a infants des dels 3 anys i no hi ha límit d’edat màxima per a atendre les necessitats educatives o de llenguatge dels seus alumnes. Clip atén els seus alumnes tant individualment com en petit grup. Normalment el màxim de persones en un grup és de tres i han de tenir unes característiques o necessitats similars.

Sistemes de projecció interactiva

L’ús de sistemes de projecció interactiva (pissarres digitals) s’han incorporat a les aules des de fa uns anys. La incorporació d’aquesta nova eina hauria d’anar acompanyada d’una reflexió en profunditat sobre alguns aspectes com ara,els canvis metodològics que hauríem de modificar a les aules, quines eines incorpora a l’aula... Algunes de les diversitats que hi ha a les aules, com alumnes amb baixa visió (el cas de la Berta) tradicionalment no han estat gaire ateses, per exemple, a les aules es fan algunes mesures com ara: els alumnes amb baixa atenció s’asseuen a les primeres files, s’apropen a la pissarra per poder veure o fan servir ajudes òptiques com el telescopi, també acostumen a mirar els apunts dels seus companys. No obstant això, a les aules ordinàries que hi hagi un sistema de projecció interactiva es poden trobar altres mesures, o fer servir les eines que incorporen per facilitar l’accés a la informació dels tots els alumnes. Amb això vull reflectir que no només ens hem de quedar amb les adaptacions bàsiques per a quedar-nos amb la consciència tranquil·la quan tenim un alumne d'aquest tipus a classe, sinó que ens hem d'intentar posar a la seva pell i discriminar les actuacions quotidianes més idònies per a facilitar-li com més millor la vida. Hi ha diverses opcions per a gaudir d'una bona adaptació a l'aula ordinària: a l’opció 1 a l’aula hi ha un únic ordinador que és el que controla el sistema de projecció. Un alumne amb problemes visuals podria seure a les primeres fileres de l’aula o seure davant de la pantalla de l’ordinador que controla el projector. A l’opció 2 a l’aula hi ha un ordinador que controla el projector i l’alumne també té un ordinador. A l’opció 3 l’ordinador de l’alumne es pot configurar per tenir una clonació de la pantalla de l’ordinador del docent. L’avantatge que incorpora aquesta opció és que alumnes que tinguin problemes de visió poden veure la projecció directament a la pantalla del seu ordinador. Per poder fer aquesta opció es pot fer servir alguns programes com: RealVNC. Els alumnes amb baixa visió poden tenir instal·lat el Zoomtext, els programes són compatibles. Per altra banda, el RealVNC és compatible amb Windows i Linkat (es pot trobar a http://www.realvnc.com/vnc/index.html) aquest programa és el que majoritàriament es fa servir a les aules; iTALC, encara que el programa es pot fer servir per controlar els ordinadors dels alumnes, també hi ha l’opció de compartir pantalles.

Reflexió sobre l'educació inclusiva

Cal fer un petit parèntesi i pensar en el que significa vertaderament el model que en l’apartat “Metodologia” he escrit que segueix el centre CLIP. Partim d’una idea fonamental que és el model d'educació inclusiva, el qual és un procés que ens permet repensar cap on orientar l'educació actual. Es justifica, entre altres aspectes, per la voluntat d'organitzar contextos educatius de qualitat, adequats per a tothom: alumnat, mestres i altres professionals relacionats amb l'educació (en aquest cas, podria ser la psicopedagoga). L'educació inclusiva és: el procés pel qual s'ofereix a tots els infants i adults, sense distinció de la discapacitat, la raça o qualsevol altra diferència, l'oportunitat per continuar essent membres de la classe ordinària i per aprendre dels seus companys, i juntament amb ells, dins l'aula (en aquest cas, no és dins l’aula, però sí que podríem globalitzar-ho parlant de la societat que envolta la Berta, i també el context universitari on es desenvolupa). Com a reflexió del procés d’avaluació de les tasques dutes a terme durant el pràcticum, puc concloure que tots els indicadors apunten a una clara exclusió social de les persones amb diversitat funcional (això ho he pogut copsar directament en situacions puntuals on la Berta es veu, encara avui en dia, en una situació inferior que els seus companys de facultat). Penso que respecte la població general, les taxes d'atur, d'analfabetisme o de risc de patir violència són molt superiors, mentre que les ràtios d'accés a estudis no obligatoris, de renda, d'activitat, d'accés a l'habitatge o la participació política resulten clarament inferiors. No estem davant d'un "col•lectiu d'individus que tenen problemes personals per la seva manera de ser", sinó davant un sistema social amb estructures i dinàmiques discriminatòries, segregadores i opressores, en el qual parlar d'igualtat d'oportunitats fa que hi hagi gent que giri el cap a una altra banda. Per tant, necessitem un canvi en les polítiques que hi ha avui en dia, en la manera de pensar i de fer de la població en general, en la manera de mirar i valorar la diversitat humana. Per això, crec fermament que davant de tan enorme desafiament cal reflexionar sobre els dos elements de socialització més potents que existeixen, la cultura (molt especialment la televisió) i l'educació.

Fase 6. Fase d’autoavaluació de les accions dutes a terme

FASE 6: Fase d’autoavaluació de les accions dutes a terme DATA: durant totes les fases del pràcticum HORES: 4 h Objectius: o Avaluar les tasques dutes a terme de manera continuada. o En aquesta fase d’avaluació, la coordinació s’ha d’abordar des d’una perspectiva cíclica (com un procés obert i en constant revisió i construcció). Per això, s’ha d’incloure criteris i instruments d’anàlisi dels resultats que ens permetin d’introduir canvis en el procés. Destinataris/àries: jo mateixa / els pares de la Berta ACTIVITATS I CONTINGUTS - Avaluació mitjançant esquemes de les tasques que he dut a terme durant el pràcticum I. - Posada en marxa de les millores que es puguin anar aplicant a partir de l’autoavaluació crítica plasmada en els esquemes. INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES • Esquemes d’autoavaluació. • Observació directa i observació indirecta. INDICADORS D’AVALUACIÓ - Precisió e l’avaluació (esquemes autoavaluatius). - Efectivitat en la posada en marxa de les millores que vagin sorgint a partir de l’autoavaluació (factibilitat de les millores, acceptació per part dels subjectes, etc.).

Tutorial d'ajuda per a fer servir el JQuiz de Hot Potatoes

17 de maig. Hot Potatoes

Avui hem fet una sessió diferent, hem estat elaborant un joc online que ha de presentar el dia 1 dins el marc d'un treball bastant laboriós. Es tractava de fer un joc de coneixement que tracti del local que va triar la Berta on es fa suport, informació i formació a gent de totes les edats. El joc s'havia de crear mitjançant el programa de "Hot popatoes". He estat investigant sobre aquest programa, perquè així el proper dia podrem avançar molt la tasca, i us deixo unes quantes indicacions: Pàgina de Hot Potatoes http://www.hotpotatoes.info/ Adreça per baixar el programa Hot Potatoes.6 (gratuït) http://web.uvic.ca/hrd/hotpot/ Àrea d’ajuda i suport en castellà http://platea.pntic.mec.es/~iali/CN/Hoptotatoes_net/ayuda_profesor_es/index.html 1.) Breu descripció de Hot Potatoes 6.0 Hot Potatoes és un conjunt de sis eines que poden ajudar a educadors, professors, i escriptors a publicar material educatiu en la Web. Les petites eines de Hot Potatoes et permeten crear multi-elecció interactiva, resposta curta, emplenar en l'espai, mots encreuats, i exercicis de desordenació d'una frase usant HTML i Javascript sense necessitat de tenir cap coneixement ni d'HTML ni de Javascript. JQuiz. Aquest programa engloba el programa JBC de la versió anterior (Hot Potatoes 5.5). Ara permet elaborar 4 tipus de preguntes: Preguntes de resposta múltiple a triar una o més. Es pot qualificar de forma diferent segons el grau d'error. Preguntes de resposta curta que s'ha d'escriure lletra darrera lletra. També pot ser una sèrie de números d'un dibuix mut i espais a emplenar amb paraules. Pregunta híbrida. Pregunta de resposta curta que després de, per exemple, dos intents es transforma en una pregunta de resposta múltiple. Pregunta de multiselecció. S'han de seleccionar diverses respostes correctes en una sèrie de moltes més respostes. JCross. Mots encreuats que es poden emplenar on-line. Pots usar graelles de fins a 20x20 lletres. JMatch. Una sèrie de preguntes i una sèrie de respostes a aparellar. També pot ser una sèrie d'imatges i una sèrie de noms a aparellar o números d'un dibuix mut i una sèrie de noms a aparellar. Una llista d'objectes fixos apareixen a l'esquerra (poden ser imatges o text), i una llista d'objectes desordenats a la dreta. JCloze. Text amb espais a emplenar amb paraules de resposta. Fins a 100 respostes correctes poden especificar-se per a cada espai en blanc, a més la possibilitat d'incloure una petita pista per a cada espai. JMix. Text amb frases desordenes que cal ordenar. També es poden arrossegar paraules d'un lloc a un altre. Pots especificar fins a 100 respostes correctes distintes. La Berta va triar fer el Quiz, i per tant, explico breument com realitzar un exercici de resposta múltiple amb JQuiz: 1. Iniciar la patata Jquiz. 2. Escriure un títol. 3. Escriure una pregunta i cinc possibles respostes. Indicar quina és la correcta. L'apartat d'indicacions sobre el per què la resposta no és correcta es pot omplir o deixar en blanc. 4. Escriure, per exemple, 4 preguntes més. 5. Anar a "Opcions", anar a "configurar el format d'arxiu generat", anar a "carregar", triar "catalan6.cfg". 6. Anar a "Aspecte" i en la columna de colors escriure, per exemple, un a sota de l'altre els següents colors: #0000FF, #FFFFFF, #0000FF, #80FFFF, #0000FF, #800080, #000000. 7. Anar a "Comptador", triar "Especifiqui un límit de temps" i posar, per exemple, cinc minuts. 8. Anar a "Arxiu", "Crear pàgina WEB", "Pàgina WEB para navegador V6". 9. Triar un nom para aquest exercici. 10. Triar l'opció "Veure l'exercici en el meu navegador". 11. Realitzar l'exercici per comprovar si funciona bé.

15 de maig

Hola de nou, avui quan he anat a casa la Berta l'he trobat estudiant, com fa uns quants dies, m'ha explicat que té cinc exàmens: el primes és de l'assignatura que té anual (l'única que li dura tot el curs): Disseny de Sistemes de Recursos d'Informació; els altres són corresponents a les assignatures de: Fonaments de Cognició Humana, Gestió Documental a les Organitzacions, Mètodes i Tècniques de Planificació i per últim, Suport i Fomració d'Usuaris. Avui m'ha explicat molt bé com li havia anat el curs, que de fet ja ho havíem comentat, però després de la xerrada m'ha quedat molt més clar. Durant el primer semestre va cursar cinc assignatures més: Cerca i ús, Abàlisi de Necessitats d'Informació, Recursos i Serveis de Referència, Estadística Aplicada (aquesta se la va deixar pensant que la portava d'allò més bé per a poder aprofitar més el temps estudiant per les altres quatre, però no va resultar ésser una bona estratègia) i també l'anual que encara està fent. El tema és que li van anar malament, les del primer semestre, ja que en els controls va treure un pèl menys d'un cinc, i alguns treballs també els va suspendre, per tant no li van poder fer la mitjana. Però és clar, ben pensat, els professors no tenen ni la més mínima idea de quantes hores i dies sencers es passa la Berta fent una feina que un altre estudiant que tingui la visió normalitzada fa en menys d'un quart d'hora. Penso que aquí hi ha un error per part de la Universitat, i gros. Per aquesta raó va ser la carta al Degà i l'ensurt que va tenir durant uns dies perquè li van dir que si no aprovava no podria seguir els seus estudis. Bé, ja n'he fet esment d'aquest tema, de com en són d'incomprensius a vegades els professors (malgrat l'Anna, la psicopedagoga hi està en constant lluita). He de dir que la Berta em sorprèn per la capacitat de memorització que té; li queda molt ràpidament el que estudia, i ho reprodueix literalment (tot i que he fet la prova i ho entén de primera).

10 de maig del 2012

La Berta ja està estudiant de valent pels controls que ha de fer, per tant, avui ens hem dedicat a memoritzar els temes que pertoquen. La mecànica de l'estudi és: ella obra el portàtil amb tots els apunts que ha passat (apunts provinents del que el professor explica a classe i també de totes les diapositives dels Power Points que pengen a l'Aula Virtual); llavors a ella li va bé que li vagis preguntant segons el títol i subtítol que ha entrat al Word. Ho va dient amb les seves paraules i si no s'adequa gaire, li ho llegeixes i es comenta.

Reflexions sobre les pràctiques / Tria del centre on treballo vs. centre aliè

Estic contenta de situar-me en un centre de psicopedagogia i logopèdia, ja que fins ara no sabia què s'hi duia a terme, sóc mestra d'Eucació Primària i crec que la decisió de no fer les pràctiques al mateix centre ha estat encertada. De fet, en certs moments penso que seria interessant el fet d'incorporar-me com a psicopedagoga (en algun centre de l'estil on faig ara les pràctiques) alguna vegada. Es viu un altre tarannà, una altra manera de fer les coses, potser més pausada, menys ràpida i monòtona que a les escoles. Per altra banda, estic satisfeta de poder observar i analitzar pràctiques educatives diferents a les que estic acostumada, ja que sí que penso que tinc una mínima formació psidopedagògica provinent de l'escola (bàsicament a partir de l'observació de la feina de la psicopedagoga de l'EAP de zona en el meu CEIP), però fins ara no he vist que hi ha mil camins que aquesta carrera t'obre, tirant per unes vessants o per unes altres. Seguim pensant i reflexionant...

Bibliografia que de moment he o estic consultant

o R. Puig (Ed.), Comunicación aumentativa. Madrid: Inserso (Colección Rehabilitación, núms. 113, 136). o Meirieu, P. H. (1998). Frankenstein Educador. Barcelona: Laertes. o Soro-Camats, E., Basil, C., i Suárez, D. (1999). Accessibilitat a la comunicació per a persones amb discapacitat. Ed. Libri. o CORDIÉ, A .(1998) Malestar en el docente. La educación confrontada con el psicoanálisis. Buenos Aires: Nueva Visión. o MONTON, M.J., REDÓ, M. (1996). La evaluación psicopedagógica: fases, procedimientos y utilización. En C. Monereo i Isabel Solé (coords.). El asesoramiento psicopedagógico: una perspectiva profesional y constructivista. Madrid. Alianza. o GINÉ, C. (1997). L’avaluació de les necessitats educatives especials dels alumnes: la necessària col•laboració dels mestres i dels psicopedagogs. Suports. Revista Catalana d’Educació Especial i Atenció a la Diversitat. Vol 1. Núm. 1. 1-9. Vic. Eumo. o Intervenció psicopedagògica en els trastorns del desenvolupament. Vídeos o Alonso, J. (2000). Avaluació i diagnòstic psicopedagògics. Mòdul 1. Diagnòstic en educació. Barcelona: Edicions de la UOC. o Alonso, J. (2000). Avaluació curricular i avaluació psicopedagògica. Mòdul 2. Diagnòstic en educació. Barcelona: Edicions de la UOC. o Alonso, J. (2000). Avaluació del context de l’activitat curricular de l’alumne. Mòdul 6. Diagnòstic en educació. Barcelona: UOC.

FASE 5: Fase d’elaboració o estudi de material per a poder ajudar durant la intervenció.

FASE 5: Fase d’elaboració o estudi de material per a poder ajudar durant la intervenció. Objectius:  Participar en l’ús, el descobriment o l’elaboració de materials útils per a l’alumna, adaptats a ella i a les necessitats que presenta en aquell precís moment.  Descriure aquests materials. ACTIVITATS I CONTINGUTS • Descripció exhaustiva dels materials que usa l’alumna per a poder seguir la seva carrera universitària. • Familiarització amb aquests tipus de materials, estudi sobre nous programes que hagin sortit al mercat i puguin ser d’ajuda per a l’alumna • Pràctica amb els materials per arribar a dominar-los i entendre’ls. • Creació si s’escau d’algun material útil per a la tasca que es desenvolupa.

FASE 4: Fase d’anàlisi de la resposta de la psicopedagoga

FASE 4: Fase d’anàlisi de la resposta de la psicopedagoga Objetius: o Analitzar la resposta educativa que exerceix la psicopedagoga. o Analitzar els recursos que actualment usa, els que ha usat en alguna ocasió, i els que podria començar a usar per facilitar-li la feina (l’alumna: Berta). o Identificar punts forts i punts febles en el procés d’aprenentatge i creixement de la Berta amb l’ajut o sense de les sessions. ACTIVITATS I CONTINGUTS - Extracció d’una relació entre la resposta educativa per part de la psicopedagoga i la resposta de l’alumna per acabar traient conclusions al respecte. Els principals aspectes a observar serien:  Formes d’intervenció del psicopedagog.  Tipus de continguts a treballar i de material.  Tipologia de les activitats d’ensenyament-aprenentatge per a l’alumne  Diversificació d’activitats i continguts  Tipus d’agrupament de l’alumnat  Tipus d’ajut i naturalesa d’aquests. Actors que els faciliten.  Interaccions i tipus.  Seguiment de la tasca i interès.  Finalització de l’activitat. Reflexió sobre la tasca feta.  Correcció. Tipus. - Elaboració d’un llistat dels recursos que usa l’alumna per a poder exprimir al màxim la seva resta visual i no haver d’usar el Braille. - Elaboració d’ una explicació de cada programari o recurs que actualment usa l’alumna i conèixer-los profundament mitjançant la pràctica. - Citació i explicació de les raons del perquè no usa certes tècniques que a priori podrien ser de gran ajut i en canvi opta per altres. - Elaboració una valoració mitjançant una graella de doble entrada sobre els punts forts i els punts febles que la Berta experimenta a partir de l’assistència a les sessions.

8 de maig del 2012

He anat a casa la Berta per a poder continuar amb l'estudi de les assignatures i també per a poder adelantar passant els apunts a net. L'Anna avui no ha vingut a la sessió, per tant, hem estat la Berta i jo soles. Ens ha donat temps a fer bastanta feina, sobretot de repàs i de comentari de diapositives. Aquestes sessions són profitoses perquè així es treu molta feina del damunt, feina que si ha de fer sola, triga molta més estona a fer: ha de comparar les diapositives en un ordinador, mentre que a l'altre ha d'anar-se canviant per a poder passar a net els apunts modificats.

3 de maig del 2012

La Berta té un exercici d'atenció dividida, a partir del qual ha de treure unes conclusions i elaborar un altre treball. Aquest exercici és impossible que el faci sola, ja que consisteix en una petita experimentació de traç amb la mà dreta i la mà esquerra, primer concentrant-se només en el que s'ha de fer i després amb una atenció dividida entre el que s'ha de fer i un compte enrere des del número 293. Aquest “experiment” se suposa que l'ha de passar a 20 persones, i després cal treure unes conclusions sobre la qualitat i quantitat amb atenció única versus dividida. Hem realitzat la prova i li he muntat els fulls que haurà de passar a les altres persones, i també hem buscat informació sobre l'atenció dividida i què passa en la majoria de gent quan hi ha més d'una cosa a tenir en compte a l'hora de realitzar una activitat. També hem elaborat unes gràfiques de barres (les gràfiques no les sap interpretar gaire bé, ja que es basen en imatges comparatives per a relacionar uns resultats amb els altres, després de provar unes quantes vegades, ens n'hem sortit). Més tard, per canviar una de tema, vam continuar estudiant per una assignatura, ja que en breu té el control. M'ha explicat, també, els horaris que tindrà dels exàmens de les 6 assignatures que fa, i com queden distribuïts al calendari. Es veu que en dues assignatures ha demanat tenir una adpatació en la forma com se li passa el control: en comptes d'escrit, oral. Per tant, està contenta, ja que li queda força temps entre ells i a més a més 2 de 4 els podrà fer oralment.

2 de maig del 2012

Avui he anat mé aviat del compte a casa la Berta, ja que tenia la tarda lliure; per tant, quan hi he anat no hi havia l'Anna, la psicopedagoga, que ha arribat a la seva hora: un parell d'hores més tard. Hem aprofitat per a passar a net apunts, per a explicar-li unes diapositives d'uns mapes conceptuals i també per a començar un treball que tracta (entre d'altres moltes coses) del TDAH (per tant, hem buscat a Internet una mica d'informació del tema i hem començat a redactar les dues o tres primeres qüestions del treball.