Conclusions finals

Ha arribat l’hora, l’hora d’explicar què he après, a quines conclusions he arribat, quines han les experiències més gratificants que he tingut, així com els problemes amb què m’he trobat. Ja ha finalitzat el període d'assistència al centre, i arriba l'hora de mirar enrere, de reflexionar i de deixar constància del que s'ha treballat durant aquest període. En aquests moments estic elaborant la memòria final, on es recull tota la informació rellevant en referència a aquesta estada fent pràctiques, però per a donar una visió general, es pot concloure aquest bloc fent uns apunts finals (tot i que espero que no finalitzi l'ús del bloc, que continuï tenint uns objectius i unes aportacions més enllà del mateix Pràcticum II). En tot cas, encara que avui pengi les conclusions finals, he de reconèixer que encara aniré alguns dies a fer pràctiques, ja que vull deixar-ho tot ben enllestit. M’agradaria començar exposant que la temàtica d’aquest pràcticum va sorgir de casualitat, parlant amb la psicopedagoga del centre vam trobar que CLIP, S.C.P. tenia una gran necessitat de tenir una base de dades on s'inclogués les informacions més rellevants referents als alumnes que hi assisteixen, com també les informacions dels professionals externs amb qui s'han de coordinar, etc. A més a més i paral•lelament, també hi havia una manca d'unificació pel que fa a les proves estandarditzades que es passen en un inici com a diagnòstic, i el que va comentar la psicopedagoga és que seria molt interessant intentar discriminar els pros i els contres dels testos que hi ha al mercat i definir-los o modificar-los per a ajustar-se a la línia del centre. És important tenir present que en tot moment m'he sentit molt integrada en la dinàmica de les sessions, la psicopedagoga m'ho ha posat molt fàcil, així com el centre en general. Penso que m'ha motivat molt la tasca, he fet molta feina però molt a gust; igualment a l'Anna, la psicopedagoga, que mitjançant un tracte familiar i acollidor fa que les sessions siguin divertides i interessants. La veritat és que sí que he tingut dubtes, molts, sobretot a l'hora de començar, per exemple, pensava que la formació que tinc a hores d'ara, o millor dit, tenia, no seria la suficient i adequada; no sabia si estaria a l'altura o si podria dur a terme els objectius que em plantejava. Tots aquest dubtes i incerteses penso que són normals, lògics i lícits. He constatat que sí que estic a l’alçada i que amb esforç i compromís puc vèncer els obstacles. La meva primera dificultat va ser la concreció del Preprojecte, donat que desconeixia totalment la realitat que em trobaria, però poc a poc, amb la meva assistència al centre, he anat ubicant-me, coneixent i participant activament del funcionament del mateix. En una visió general, i fent cinc cèntims sobre el que he experimentat i sentit durant les pràctiques, puc dir obertament que estic molt satisfeta de la tasca duta a terme; és clar que ara penso que podria haver fet certes coses d'una altra manera, que podria haver realitzat o dit quelcom diferent, que podria haver encaminat el Pràcticum cap a un altre lloc... però també penso fermament que s'ha fet una bona feina, que he observat unes maneres de fer molt interessants, uns comportaments que m'han impactat, unes lliçons que potser van més enllà de la psicopedagogia i s'acosten a la moral. I la feina que he desenvolupat era la que el centre necessitava, la que em va demanar la psicopedagoga, i aquest fet, el fet que els sigui útil, ja em dóna per satisfeta. Crec que és fonamental tenir present certa informació a l'hora de llegir les conclusions finals, per aquest motiu faré un breu resum dels aspectes contextuals més importants: El centre on he cursat el present Pràcticum, i per tant sobre el que es versa aquest treball és CLIP, Centre de Logopèdia i Psicopedagogia. Aquest centre està situat a la població de Llinars del Vallès, Barcelona, un poble de 8000 habitants situat a 10 km de la capital del Vallès Oriental, Granollers. Aquest centre ofereix els serveis de psicopedagogia i logopèdia als habitants de Llinars i d’altres petits pobles del voltant. CLIP atén a hores convingudes i, normalment, fora de l’horari escolar. El centre acull a infants des dels 3 anys i no hi ha límit d’edat màxima per a atendre les necessitats educatives o de llenguatge dels seus alumnes. Clip atén els seus alumnes tant individualment com en petit grup. Normalment el màxim de persones en un grup és de tres i han de tenir unes característiques o necessitats similars. La missió de Clip és, bàsicament, prevenir, diagnosticar i tractar els possibles problemes d’aprenentatge i llenguatge de la població de Llinars del Vallès i del seu entorn. Aquesta missió no és un eix de treball que es realitzi només al centre sinó que es duu a terme en col•laboració amb les escoles i amb les famílies dels infants de Llinars i dels seus voltants. Els usuaris d’aquest centre són externs. Aquests usuaris tant poden ser els infants (o adults, com el cas de la Berta) que reben tractament, com els pares i professionals de l’educació que acudeixen al centre per a rebre assessorament per tal de tractar de la manera més acurada als infants que tenen a càrrec. Tan sols la psicopedagoga i la logopeda tindran accés a la base de dades. Les dues professionals que treballen al centre poden consultar la base de dades per diverses raons: per consultar el tipus de prova o tractament que segueix un infant, per a fer consultes pràctiques sobre si es troben amb casos similars, per a saber les dades que han d’incloure per a fer els informes, per tal de poder constatar l’evolució dels seus clients... Com a reflexió del procés d’avaluació de les tasques dutes a terme durant el Pràcticum, puc concloure que tots he acomplert la majoria dels objectius proposats, i la tasca duta a terme, en paraules de la psicopedagoga és “molt i molt interessant i útil”. Estic contenta.

12 de desembre del 2012

Estem acabant els dies de pràctiques, i crec que continuaré venint uns dies més, encara que ja hagi entregat el bloc amb l’última entrada. La raó rau en què m’agradaria poder passar més proves pel centre. De fet, un dels objectius bàsics ja està acomplert, que és el de crear una base de dades que reculli la informació que les professionals del centre em van demanar, així com entrar tota la informació pertanyent a tots i cadascun dels alumnes del centre. Per altra banda, l’altre objectiu gran de les pràctiques, que és el d’anar passant a net proves de diagnòstic corresponents a les diferents àrees, també s’ha acomplert, ja que n’he passat molts i la psicopedagoga m’ha dit que estan classificats correctament i que ja ho podria donar per vàlid fa dies. Tot i això, si m’ho puc combinar, m’agradaria continuar-hi anant uns dies més per a poder fer-ne més, perquè així hi hagi una gran varietat. Avui he estat passant proves de l’àrea de matemàtiques, i he estat en contacte amb dos nens, una de 6è i un de 4t, que han vingut a reforçar els dos la seca comprensió lectora. Fins molt aviat!

11 de desembre del 2012

Durant les pràctiques d’avui he estat passant proves , concretament proves de l’àrea matemàtica, i dins d’aquesta, proves de problemes de Cicle Inicial. També estic recopilant informació relativa a les proves per a poder presentar-la a la psicopedagoga i a la logopeda. Trobo que és una feina prou entretinguda, que implica moltes hores i que a vegades es fa un pèl feixuga. Espero que els serveixi la tasca que duc a terme, en principi la psicopedagoga em diu que els servirà d’allò més, per la qual cosa, estic satisfeta i plenament contenta amb les hores que dedico aquí al centre i les hores que em passo fent feina extra a casa. Mentre era al centre, la psicopedagoga ha fet diverses sessions amb diferents nens i nenes: una és la Maria, una nena de 1r que va repetir l’any passat, amb un dèficit d’atenció bastant accentuat. També ha vingut una noia, que fa 1r de Cicle d’Administratiu, i ve només quan té exàmens important per a poder repassar amb la psicopedagoga. M’ha semblat molt interessant la manera com la psicopedagoga ha ajudat a entendre dues fórmules econòmiques. Ho ha fet molt pràctic, tot i que a priori són termes complicats, que la noia deia textualment que “no sabia com agafar”. Fins aviat!

4 de desembre del 2012

Avui he acabat d’entrar tots els alumnes i casos que em quedaven i que estaven arxivats en carpetes al “pen-drive” de la psicopedagoga. He hagut de mirar tots els informes de tots aquests casos per poder veure les observacions que hi ha hagut i les possibles diagnosis. Li he gravat a la psicopedagoga i ja ho té, per tant, ara ja la base de dades és operativa totalment. Hi poden fer les modificacions que hi creguin oportunes i hi podran anar incloent tots els casos que tinguin en un futur. A més, he posat uns camps oberts per tal que es pugui anar modificant sobre la marxa tota la informació i així sigui una base actualitzada i sobretot molt útil. Estic contenta de la feina feta, ja que crec que serà un recurs prou útil pel centre i per tots els professionals que hi col•laboren. També he estat començant a passar alguns dels testos de matemàtiques, concretament uns que fan referència al Cicle Inicial, al nivell A. Fins aviat, continuo fent feina!

Fase 5

28 de novembre del 2012

Bon vespre, avui la sessió que he dut a terme ha versat sobre la posada en marxa de la base de dades. He estat mirant un "pen" de la psicopedagoga on té totes les carpetes de tots els alumnes ue hi ha al centre o han passat alguna vegada pel centre, és a dir, moltíssimes. Dins de cada carpeta hi ha tota la informació de cada cas, però també hi ha documents de text que han creat els alumnes per alguna assignatura o exercici determinats, documents de revisió i diagnosi d'altres professionals que la família ha fet arribar (o bé pedagogs, optometristes, psicòlegs, etc.). En resum, he hagut de fer una neteja considerable de tota la informació per a posar únicament les dades rellevants i que interessen a cadascun dels ítems de la base de dades. És un treball bastant dur, però té una avantatge molt clara: puc veure informació privilegiada de cada cas i així nodrir-me d'exemples molt interessants. És clar que primerament vaig signar una declaració per a preservar el dret d'informació personal i privada dels alumnes del centre. De fet, li vaig dir a la psicopedagoga que m'enduria tota classe de feina per a adelantar a casa, però no la que té a veure amb informació dels alumnes. Li va semblar molt bé. El proper dia continuaré amb aquesta tasca. He de dir, per últim, que he tingut un problema amb l'Access, i és que se m'ha esborrat la informació perquè donava un valor "Null", és a dir, nul. M'ha fet molta ràbia tornar-ho a començar, però bé, paciència i endavant. Fins aviat!

27 de novembre del 2012

Hola a tots i totes, la tasca que he desenvolupat avui ha consistit en passar proves d'avaluació diagnòstica relatives a l'escriptura i a la lectura. N'he passat tant de Cicle Inicial (o corresponents al nivell) i de Cicle Mitjà. La veritat és que aquesta feina, tot i ésser una mica cansada (molta paperassa, cal resumir algunes de les proves per a no fer-les tan extenses, cal també destriar quines es volen passar i quines no), m'està donant una visió molt més exhaustiva del que és el diagnòstic psicopedagògic. Sí que és veritat que he cursat diverses assignatures relacionades amb aquesta temàtica, però el cert és que hi ha una diferència notable entre la teoria i la pràctica; i no hi ha com poder tenir un ventall de proves a les teves mans per a veure realment què són, per què serveixen i com s'han d'administrar. Per tant, puc concloure que ha estat un dia molt profitós en aquest sentit. Fins demà!

21 de novembre del 2012

Avui he estat fent molta feina: primer de tot, he continuat entrant dades a la base, en concret, ja tenim 11 casos entrats, tot i que cal fer una revisió minuciosa dels expedient per a agrupar tota la informació que es demana i omplir així tots i cadascun dels ítems. Per tot això, he estat buscant als diferents documents (en format escrit) corresponents a cada nen i nena, quelcom que ha suposat una feina considerable. Al mateix moment, ho anava introduint tot al seu lloc. Alhora que faig aquesta tasca estic a la mateixa taula que la psicopedagoga i el o els nens i nenes que en aquelles hores tenen assignada la seva sessió, per la qual cosa, estic gaudint de l’observació directa de diferents sessions amb diversos alumnes. Us descric a grans trets l’aula on desenvolupo la tasca: és una classe d’uns 18 metres quadrats, amb una taula al mig on hi caben tranquil•lament entre 6 i 8 persones. Jo normalment m'instal·lo en una de les puntes de la taula, on puc estar fent la meva feina sense que els alumnes puguin veure els dossiers de dades (primant sempre la privacitat de dades) i a la vegada on puc observar de ben aprop la tasca que la psicopedagoga desenvolupa amb cadascun dels nens i nenes.

20 de novembre del 2012

Durant aquesta sessió he estat passant alguns dels historials i dels expedients a la base de dades per a començar a fer el llistat d’informació definitiu pel centre. La psicopedagoga m’ha estat ajudant a recopilar totes les dades indispensables dels alumnes que actualment assisteixen al centre, ja que hem cregut que són els indispensables a dia d’avui. Tal i com vaig exposar en una entrada posterior, els ítems que figuren a la base de dades han estat acordats i modificats d’acord amb les necessitats dels professionals que l’hauran d’usar properament. Avui ha estat un dia ben diferent pel que fa a la tasca desenvolupada en comparació als dies de sessions anteriors. A més a més, he estat passant altres tests, com ara el PIAAR-R; CO + PD; Exploració del Llenguatge en el Nen; Proves Psicopedagògiques d’Avaluació Individual (4t); TOKEN TEST; VO * PD; RA * PD; STROOP; COLE 1 i COLE2.

Tipus d'ítems i el seu recorregut descriptiu

Ítems de la base de dades acordats

FASE 4

FASE 3

Objectius de la base de dades:

- Obtenir tota la informació personal i acadèmica dels usuaris del centre i del personal que hi treballa. - Saber quines activitat desenvolupa l’organització. - Facilitar l’organització de les dades econòmiques i laborals de l’organització. - Facilitar l’accés a la informació dels tests que fan els professionals als usuaris de l’empresa. - Modernitzar el sistema de classificació dels documents de l’organització. - Actualitzar periòdicament les dades automatitzada. - Corregir els errors localitzats de manera ràpida i senzilla.

Fluxos de treball i d’informació

La unitat d’informació de la que es fa el treball té fluxos de treball, com ja hem dit anteriorment, molt variats: l’atenció als infants, l’emissió de factures, el tractament de la documentació, realització de diagnòstics i tractaments, realització d’un treball en xarxa amb escoles i altres professionals de la zona, trobades entre els professionals que treballen al mateix centre, etc. Abans de començar a fer l’historial de cada usuari primer es fa una reunió amb els pares o tutors de l’infant i, després, se li comencen a passar les proves. L’historial el fa el professional que tracta a l’usuari i a en aquest s’inclouen les proves realitzades, l’evolució dels infants i la resposta a cada tractament i els informes que realitza cada professional. Un cop realitzat l’historial aquest ja es pot incloure a la base de dades. Aquests historials que es troben a la base de dades evolucionen mentre l’infant rep el tractament i només pot ser consultat pels professionals del centre i l’historial es tancarà quan l’infant acaba el seu tractament. En quant a l’emissió de factures qualsevol de les dues professionals que treballen al centre poden tan elaborar-les com pagar-les. Aquestes factures solen ser classificades per a, posteriorment, ser dutes al gestor per a poder liquidar-les fiscalment. Aquest centre treballa en xarxa i col•labora amb altres professionals de la zona amb l’objectiu de fer un treball més global i enriquidor per a tothom. Les trobades i reunions es fan a hores convingudes i les organitza cada professional per a poder donar resposta a les demandes tant pròpies com d’altres professionals.

Fons documental existent

La base de dades que centra la realització d’aquest treball inclourà els historials dels usuaris o clients de l’organització en els que es veuran reflectides les proves que es passen als infants i els resultats que n’obtenen. En aquestes bases de dades caldrà incloure les dades personals tant dels infants com dels professionals que treballen amb els infants i, a la vegada, tots els informes i una petita descripció de l’evolució de les reeducacions que es duen a terme al centre. Els historials de la base de dades es poden trobar tant en format imprès com digital. Pel que fa als Sistemes de Recuperació d’Informació podem dir que en els historials en format imprès la recuperació de la informació és més lenta tot i que estan classificats i guardats d’una manera simple per a facilitar la seva manipulació. La recuperació dels historials digitalitzats és més ràpida i còmoda. La seva elaboració és més lenta ja que s’han d’escannejar i digitalitzar alguns documents però la seva consulta i recuperació és més ràpida. Pel sol fet d’organitzar els dos tipus d’historial de la mateixa també es facilita la seva recuperació. Els historials primerament es classifiquen segons el tipus de tractament que rep l’usuari: - Logopèdic - Psicològic - Psicopedagògic - Combinat El professional per a recuperar la informació dels historial cal que busqui pels cognoms i el nom de l’usuari i tindrà un accés directe a l’historial.

Fluxos de treball i nivell d’automatització

Per a fer aquest treball partiré d’una automatització zero ja que no existeix cap tipus d’automatització o de base de dades en aquest centre. La unitat d’informació de la que es fa el treball té fluxos de treball com: - L’atenció als infants - L’emissió de factures - El tractament de la documentació - La realització de diagnòstics i tractaments - La realització d’un treball en xarxa amb escoles i altres professionals de la zona - Les trobades entre els professionals que treballen al mateix centre, etc.

Estructura interna de l’entitat

L’estructura interna d’aquest centre és molt simple. Com es tracta d’una petita empresa amb només dues treballadores cadascuna tracta una àrea específica. La logopeda tracta tots els casos relacionats amb l’audició i llenguatge, tant llenguatge escrit com oral. La psicopedagoga tracta tots el temes relacionats amb les dificultats d’aprenentatge i amb les habilitats per a adquirir coneixements: tracta problemes de memòria, atenció, concentració, etc. Si cal fer un diagnòstic es farà segons la derivació feta: si cal que sigui una exploració de llenguatge la farà la logopeda, si cal que sigui una exploració d’habilitats d’aprenentatge la farà la psicopedagoga i si l’exploració parteix de zero, si no hi ha derivació prèvia, la faran conjuntament.

16 de novembre del 2012

Hola a totes i tots! Al final he trobat la solució a la base de dades! Davant la impossibilitat d'aconseguir el programa que vaig citar en el programa anterior, hem optat per elaborar-ne una amb el programa Microsoft Access 2007. Ja està enllestida, avui l'he fet i la psicopedagoga m'ha donat el seu vist-i-plau. Estava molt contenta perquè deia que fa tants anys que s'havia d'haver fet això... que els anirà d'allò més bé. Tot seguit us penjo la presentació de la base de dades amb els ítems que hem triat conjuntament. Espero que sigui del vostre interès! Fins ara!

13 i 14 de novembre del 2012

Ahir i avui he anat a fer les pràctiques una miqueta més aviat de l’habitual. Vaig aprofitar ahir que la psicopedagoga era en una reunió de les seves filles per a poder progressar amb les proves diagnòstiques. En concret, vaig estar i he estat passant proves i exercicis de comprensió lectora explícita. A part, ha sorgit un entrebanc pel que fa a la base de dades, ja que el programa amb el que volien que creés la base és “Inmagic DB Textworks”, però el problema és que és un programa de pagament, i no sabem d’on el podrem treure. Estic fent gestions per a veure què hi podem fer, i d’on es pot aconseguir. Seguirem intentant...

7 de novembre del 2012

Avui he continuat fent la tasca que vaig iniciar ahir, és a dir, passar a net i actualitzar les proves, però aquesta vegada d’expressió oral. He pensat que es podria fer un recull molt útil per a la psicopedagoga, adjuntant totes les proves que estic fent i al mateix temps el material necessari per a cadascuna d’elles. Per exemple, en un sobre de plàstic transparent, i agrupat en diferents àrees de coneixement: avaluació dels processos cognitius, avaluació de conductes adaptatives, avaluació de l’expressió gràfica, avaluació de l’àrea del llenguatge i avaluació de l’àrea matemàtica. És clar que això porta feina, i s’haurà d’anar fent progressivament. Trobo que és una tasca entretinguda, potser més del que em podia imaginar en planificar aquest Pràcticum. A casa també he estat fent uns materials que annexarem a les proves, perquè així sigui del tot complert. A reveure!

6 de novembre del 2012

Les pràctiques d’avui han estat variades, en un primer moment, com que no hi havia lloc dins l’aula, he hagut de posar-me a fer la feina a la recepció del centre, i per tant, els clients que venien, pensant que era la secretària, em demanaven informació, etc. En un segon moment, quan he entrat a l’aula, he pogut observar les sessions de la psicopedagoga amb dues alumnes, mentre jo he estat actualitzant un document de “Proves psicològiques d’avaluació inicial”, concretament, les proves d’orientació espacial. Ha estat un dia molt profitós i amè, i agraeixo a la psicopedagoga el fet de deixar-me estar present a les seves sessions, siguin quin sigui l’alumne que tracta.

30 d'octubre del 2012

Hola a tots! Avui he fet unes pràctiques una mica fora del normal, ja que només arribar al centre he trobat uns lampistes i paletes parlant amb la psicopedagoga. Quan han marxat m'ha explicat que el divendres passat es va trencar la clau de pas de l'aigua i es va inundar el centre amb un pam d'aigua. Per aquest motiu, avui no hi ha llum central, sinó que han posat aplics, i alguns dels endolls no funcionen. Sort que l'assegurança els ho cobreix tot. I sort que l'aigua no va pujar gaire més perquè s'haguessin perdut molts i molts documents i informació important. Avui em dedico a ensenyar a la psicopedagoga tota la feina que he estat fent a casa, ja que em vaig plantejar passar documents a net, fer targetes per a la discriminació visual, etc. a casa, ja que d'altra manera no tinc prou temps. L'Anna ho troba tot correcte, i, per tant, continuo la tasca. He de dir que alhora estic elaborant el patró de la base de dades a base de tutorials, i em sembla d'allò més complicat... Fins el proper dia!

Fase 2

Hola a totes i tots, tot i que encara no he acabat la Fase 1, ja començo amb alguns dels objectius de la Fase 2. Per tant, crec oportú penjar el disseny de la fase per si es vol tenir present alguns dels apartats de la concreció.

Resposta breu als comentaris dels companys d'aula

Hola a tots i totes, moltes gràcies pels comentaris i suggerències, les tindré totes en compte... Seguim fent feina! Bona sort companys!

Comentaris dels companys

M’he fet seguidora. Està bastant avançat, hi ha molta informació ja comunicada, serà interessant veure tot el procés per realitzar una base de dades acurada y útil, ja que a vegades les bases de dades s’omplen d’informació que mai arriba a utilitzar-se. Em sembla una molt bona eina. Aquest bloc té ja diverses entrades relacionades amb el projecte de pràctiques, quelcom que s’agraeix per poder entendre i familiaritzar-se amb la feina que està fent. Es veu que està actualitzat i que la persona que se’n encarrega d’aquest bloc hi escriu amb freqüència. Pel que fa al disseny del bloc potser la lectura és una mica dificultosa, quelcom que podria millorar si estigués justificada la lletra, hi hagués alguna imatge o si hi hagués més paràgrafs. Disposa d’un apartat d’enllaços interessants i de la possibilitat d’un buscador per a poder cercar més ràpidament paraules clau que siguin d’interès per al visitant. Presentació: Correcte Continguts: tot i que estem molt a l’inici del pràcticum els continguts estan força desenvolupats. La temàtica està ben definida i justificada a nivell teòric. Hi ha enllaços interessants. Suggeriments: continuar per aquest camí.. El projecte de l’Iris em sembla una proposta fantàstica i que segur que serà de gran ajuda pel centre. Primer li caldrà conèixer molt bé el centre i les persones amb les que formarà equip de treball per tal de decidir els objectius que volen dur a terme. Per altra banda és una bona manera de conèixer de primera mà quins tipus de documentació ha de dominar un psicopedagog i com l’ha de classificar, gestionar… Crec que en treurà molt de profit i esperem que ens doni més detalls de com va avançant tot el procés. El blog me parece atractivo y agradable a la lectura, aunque alguna entrada la considero un poco larga. Por otra parte, veo que el tema puede ser muy interesante: seleccionar pruebas y elementos de diagnóstico es el primer paso en una buena labor psicopedagógica. Sin embargo, te aconsejaría que no corras el riesgo de que sea un prácticum demasiado teórico. El diagnóstico en educación es una tarea muy compleja y delicada, por ello me parece muy buena elección de prácticas. El blog está bastante completo, con las explicaciones sobre el prácticum, motivaciones, primeras experiencias. No leo muy bien la imagen de las fases aunque el tema me parece muy útil e interesante. Molt complert. Resulta fàcil orientar-se pel projecte i visualitzar una seqüència lògica, estructurada i definida. Respon molt bé de manera formal i seqüencial, però alhora incorpora amb naturalitat la transversalitat reflexiva i elements de complementarietat contextualitzadora. Trobo que sempre és bo i necessari fer referència a les fonts de la nostra proposta, a les intencionalitats i a l’espai que ocupa la intervenció psicopedagògica en un context complex i multidimesional. Trobo que és un esforç destacable que fa Iris La proposta concreta també molt i molt interessant. La contextualització, sistematització i adequació de les eines proposades a les necessitats i característiques amb la mirada posada en la seva optimització com a eina de resposta eficient i validada, em sembla un repte suggerent, de compromís i valuós. M’admira el grau de competència i exigència que la proposta requereix. M’ha generat molt d’interès per seguir la seva seqüència metodològica ja que penso requereix d’un alt grau de definició i formalitat. Alhora, m’agradarà poder anar constatant com les opcions ideològiques i fonamentacions teòriques van intervenint en la seqüència de reflexió i acció. En relació altres aspectes, trobo que la barra lateral manté aportacions interessants. És una cosa molt de preferència personal, però a mi m’agrada disposar en aquesta barra d’alguns estris que mantenen vigència al llarg de tot el diari i que facilita la contextualització el fet de mantenir-los fàcilment disponibles malgrat les entrades que els van donar peu hagin desaparegut de la pàgina d’inici, com ara el pla de treball o altres documents o recursos rellevants de la fonamentació i opcions que vertebren la intencionalitat de la nostra proposta. Ajuden sempre, estiguis on estiguis, a remetre de manera intuïtiva, visual i pràctica a les qüestions bàsiques que situen allò que diem en les entrades. També és una opinió que respon a preferències molt particulars, però a mi em facilitaria la lectura que el fons del cos central del blog no fos transparent. També una major interlineat entre paràgrafs o què els redireccionaments web que es suggereixen mantinguin inserit el vincle corresponent. Molt bona feina, però. Felicitats!

24 d’octubre del 2012 (5è dia)

24 d’octubre del 2012 Aquesta sessió l’he dedicat a passar a net i a actualitzar un feix de proves (textos de diferents nivells, des de Primer fins a 4t de Primària) relacionats amb l’avaluació inicial de la lectura i de la comprensió lectora. Aquests tests convé que estiguin en format Word perquè així es poden modificar i adaptar segons les característiques dels alumnes. A més, perquè el format és tan antic que la presentació s’ha de refer, així com arranjar algunes de les paraules que surten del vocabulari, que en aquests moments no s’usen gaire en la llengua parlada quotidiana. Al mateix moment, també s’ha buscat altres textos interessants en d’altres fonts, entre elles a la web. Hem estat parlant amb la psicopedagoga i en breu començaré la base de dades del centre, però abans haurem d’acordar els ítems que vol que figurin de cada alumne. Aquí rau una petita dificultat, ja que a hores d’ara no tinc cap mena de formació en el programa que hauré d’usar per a crear la base de dades de registre, per la qual cosa, estic mirant uns quants tutorials i estic recopilant informació sobre la temàtica. Espero saber-ho elaborar com cal i que resulti una feia satisfactòria i en tot cas molt útil pel centre.

23 d’octubre del 2012 (4t dia)

23 d’octubre del 2012 Durant la sessió d’avui he assistit a dues hores en les quals la psicopedagoga ha estat treballant amb dues alumnes diferents, una de 6 anys, que té dislèxia, i amb qui ha fet uns exercicis de percepció visual i unes diferències comentades; l’altra, de 15 anys, 3r d’ESO, amb qui ha repassat temari de matemàtiques per a les proves que té aquesta setmana. Mentre elles anaven fent feina, com que tinc la sort que puc compartir aula i així puc observar la tasca de la psicopedagoga i alhora fer la meva: començar a introduir en una taula de dades la relació dels tests existents al centre (si tenen manual, si hi ha el material de l’alumne, etc.). També hem triat dues proves d’avaluació individual que he de tornar a passar de nou (ja que són antigues i obsoletes). Aquest recompte m’ha fet dedicar un temps considerable, entre mirar i catalogar tot el paperam que hi ha al centre.

Informació sobre bases de dades

http://ca.wikipedia.org/wiki/Base_de_dades

Primers 3 dies de pràctiques

Hola a totes i totes, aquest missatge resumeix breument les tres primeres sessions del Pràcticum que he començat, ja que he estat valorant-les i la veritat és que tenen un contingut molt semblant; per la qual cosa he decidit englobar-les en aquest primer escrit del diari de les pràctiques. El cert és que estic contenta i satisfeta de les conclusions a què hem arribat amb la psicopedagoga del centre, l'Anna. Per a posar-nos al corrent, he d'esmentar que al finalitzar l'estiu vaig quedar amb ella per a parlar sobre quin seria el meu paper durant aquest semestre al centre. Vam acordar una sèrie d'objectius en un principi hipotètics però que en analitzar-los bé pensem que són assolibles (podeu veure'ls a la imatge “1a Fase del pràcticum”). Aquests tres primers dies, doncs, he estat reunint-me amb la tutora per a determinar entre les dues la meva tasca, acomplint en tot moment les necessitats urgents que té el centre per a posar-se al dia en temes de recull i validació de dades dels alumnes i també de tria, classificació i re formulació dels tests de diagnòstic que es volen tenir en aquest centre de psicopedagogia. He estat fent, doncs, el primer dels objectius de la 1a Fase d'intervenció, que consisteix en l'elaboració d'una concreció de la temporalització de les accions que es duran a terme al llarg d'aquest pràcticum, incloent-hi una predicció de la meva tasca. Cal dir també que la predisposició de la tutora és d'allò més bona, i que hi ha un clima de confiança i enteniment durant les sessions. El proper dimarts, que és el dia que hi torno a anar, la tasca que he de desenvolupar consisteix e recollir i recuperar els tests i informes que hi ha actualment al centre, classificar-los i analitzar els avantatges i els contres que tenen. I també, si hi ha temps, cercar en diferents fonts altres tests més actuals que puguin servir segons la manera de fer i el tarannà del centre. És a dir, el proper dia es començaran els objectius 2, 4 i 6 de la 1a Fase d'intervenció al centre.

1a Fase del Pràcticum

Raons de la meva tria, interès i prospectiva

Pel que fa a les raons de la tria d’aquest pràcticum, cal dir que, en un primer moment, m’interessa endinsar-me en l’àmbit escollit i conèixer aquest centres en la vessant més pràctica, poder tenir un ventall de casos al meu abast i interessar-me pels que més interessants em semblin, tot ajudant a satisfer una necessitat bàsica i imperant del centre, que és la de tenir una base de dades i una selecció d’elements de diagnòstic d’acord al seu tarannà. El projecte que es vol dur a terme es justifica a partir de la necessitat creixent que té el centre on es desenvoluparà de tenir un arxiu de dades dels alumnes, on hi consti la informació detallada de les característiques dels alumnes que s'atenen, el material que s'utilitza o s'ha usat durant la seva història, l'historial d'atenció i tractament si s'escau, els professionals que estan en contacte amb el cas i les dades que els han ofert, etc. A part, també, el projecte inclouria la tria consensuada de les proves d'avaluació dels alumnes segons les característiques que presentin, i al mateix temps les proves estandarditzades de diagnòstic que es fan servir. La psicopedagoga informa que no hi ha una clara estipulació de les proves, i que s'hauria de fer un buidatge dels avantatges i inconvenients de les proves que hi ha al mercat per a poder discriminar les més adients. Tot això seria a partir del treball en grup amb la psicopedagoga i la logopeda del centre. El fet de tenir ordenada aquesta informació permet ajusta les actuacions que es fan durant les sessions, oferint al professional una visió ràpida de l'historial passat i present de cada alumne, a més, tenir clares unes proves diagnòstiques i d'avaluació permet poder comparar resultats viablement i també garantir una detecció de les dificultats òptima. Per altra banda, l' interès personal que hi ha en l'elecció d'aquest projecte va encaminat a tenir consciència dels mètodes de detecció que hi ha avui en dia, de treballar amb tests i formularis nous per a mi, de poder fer el buidatge de les dades dels alumnes per així tenir un punt de vista global dels casos que es troben i tracten en el centre, entre d'altres. Pel que fa a les raons de la tria d’aquest àmbit, cal dir que, en un primer moment, m’interessa endinsar-me en l’àmbit escollit i conèixer aquests centres de suport, ja que sempre he fet de mestra i he pogut observar les tasques de la psicopedagoga de l’EAP sobretot en els diagnòstics, però no en les continuació del tractament que normalment es deriven al centre en qüestió ja que l’EAP es veu desbordat de feina. Alhora m’interessa conèixer el tipus de materials d’avaluació i diagnòstic, ja que no hi estic gaire avesada. He de reconèixer que ja que sempre he fet de mestra i he pogut observar les tasques de la psicopedagoga de l’EAP sobretot en els diagnòstics, però no en les continuació del tractament que normalment es deriven al centre en qüestió ja que l’EAP es veu desbordat de feina. Alhora m’interessa conèixer les funcions que desenvolupaven els professionals que les integren, és a dir, poder veure de primera mà l’àmbit educatiu no reglat. He escollit aquest àmbit i aquest cas per a poder assegurar els meus coneixements en una vessant psicopedagògica i de l’educació que desconec profundament. Potser hi haurà aspectes que s’han vist modificats i altres que no s’han pogut dur a terme durant les hores de pràctiques, per tant, com a prospectiva, potser hi cap la possibilitat de poder compartir els resultats de les meves observacions i del buidatge dels qüestionaris amb els professionals que els interessi. A més, els meus coneixements em serviran per a posteriors casos, per a identificar i difondre entre els professionals que em creui aquestes dades i conclusions.

Supòsits teòrics del projecte

El centre privat de pràctiques de psicopedagogia es regeix per l’enfocament teòric educacional-constructiu de la intervenció psicopedagògica i l’assessorament. Per a treballar des d’aquesta perspectiva és necessari un pensament estratègic que ha de ser flexible, sensible a les circumstàncies dels alumnes. És un tipus de pensament que condueix a l’elaboració de procediments oberts i no del tot estipulables. Requereix, com és lògic, un clima de col•laboració que permeti ajustaments constants. La visió psicopedagògica ve marcada doncs, per la col•laboració i el treball en equip per tals d’assolir uns objectius comuns prèviament planificats fruit de negociacions conjuntes. Partim d’un concepte d’intervenció col•laborativa. Si entenem que l' alumnat va construint els seus esquemes de coneixement propis amb les seves experiències educatives anteriors, cada nova informació és assimilada i afegida a les seves estructures mentals. Aquests nous esquemes possibilitaran la interpretació dels nous coneixements. Per tant, per introduir un nou coneixement, cal partir dels seus coneixements previs, i tenir en compte què és capaç de fer sol, i què pot aprendre amb l' ajuda d' altres persones, ja sigui observant-les, imitant-les, seguint indicacions... La distància entre allò que pot fer sol i amb ajuda, és el que Vigotsky anomena Zona de Desenvolupament Pròxim (ZDP). Això fa que el tipus d' ajudes que cal donar siguin condicionades, i com i quan cal anar retirant-les a mesura que l' alumnat adquireix capacitat d' autonomia en el seu procés d' aprenentatge. Bruner i la metàfora de la bastida explica com les ajudes que s´ ofereixen són com una estructura, afegida i temporal, per construir l’edifici del llenguatge i, en general, la construcció de coneixements. Per tot això cal saber on ens trobem i on hem d’arribar, i així radica el motiu de les presents pràctiques: en determinar els elements de diagnòstic més adequats i eficients pel centre. És a dir, en recollir i modificar si s’escau proves d’avaluació i tests que puguin ser d’ajuda. S’ha de tenir en compte la visió i fil conductor del centre per a poder solucionar els dos problemes que tenen actualment: primerament la manca de base de dades pels alumnes, i per altra banda la manca d’elements de diagnòstic estipulats i personalitzats. S’ha d’esmentar per últim, que la recollida de dades que es farà, es realitzarà des d’una distància i sempre mantenint les obligacions que com a psicopedagogs tenim pel que fa a la normativa de protecció de dades dels alumnes. La llei orgànica 15/1999 de protecció de dades de caràcter personal (LOPD) és una llei orgànica que té com objectiu garantir i protegir les dades personals, les llibertats públiques i els drets fonamentals de les persones físiques, i especialment la seva intimitat i privadesa personal i familiar.

Descripció del tema del projecte

Parlant amb la psicopedagoga del centre hem trobat que CLIP, S.C.P. Té una gran necessitat de tenir una base de dades on s'inclogui les informacions més rellevants referents als alumnes que hi assisteixen, com també les informacions dels professionals externs amb qui s'han de coordinar, etc. A més a més i paral•lelament, també hi ha una manca d'unificació pel que fa a les proves estandarditzades que es passen en un inici com a diagnòstic, i el que ha comentat la psicopedagoga és que seria molt interessant intentar discriminar els pros i els contres dels testos que hi ha al mercat i definir-los o modificar-los per a ajustar-se a la línia del centre. Cal saber on ens trobem i on hem d’arribar, i així radica el motiu de les presents pràctiques: en determinar els elements de diagnòstic més adequats i eficients pel centre. És a dir, en recollir i modificar si s’escau proves d’avaluació i tests que puguin ser d’ajuda. S’ha de tenir en compte la visió i fil conductor del centre per a poder solucionar els dos problemes que tenen actualment: primerament la manca de base de dades pels alumnes, i per altra banda la manca d’elements de diagnòstic estipulats i personalitzats.

Benvinguda

Benvinguts i benvingudes! Aquest bloc pretén ésser una eina de comunicació per al present Pràcticum II. Espero que ens resulti profitós i ens serveixi de via de comunicació.

Nota: cliqueu a l'etiqueta "Conclusions finals" per a llegir-les!

Nota important: S'ha cregut interessant incloure un apartat després de les "Conclusions Finals": "l'Avaluació de la Berta tant dins les sessions com dins la universitat", per a donar una visió àmplia del cas i per a clarificar les esmentades Conclusions, per tant, l'última entrada no són les Conclusions, sinó que es troben més avall (o fent "click" a l'etiqueta "Conclusions Finals"). A reveure!

L'avaluació de la Berta (tant dins les sessions amb la psicopedagoga com a la universitat)

Primer de tot és interessant esmentar la diferència que hi ha entre l'avaluació sumativa, en context educatiu, que és aquella que es porta a terme en acabar un procés o unitat didàctica, de manera que es certifica si s'han assolit els objectius d'aprenentatge fixats. Empra instruments variats però reductibles a qualificacions objectives, ja que es tracta de comparar el nivell de l'aprenent amb el desitjable o amb la resta del grup. Per això, a diferència de la formativa, en aquest model predominen els exàmens, treballs finals o exposicions amb una nota numèrica. La Berta té avaluacions sumatives cada semestre a cadascuna de les assignatures que cursa a la UB. Per tant, per una banda, la Berta és avaluada sumativament dins el context educatiu on es forma i desenvolupa. En algunes assignatures, però, sí que és cert que tenen en compte l'observació diària, l'assistència a les classes, els exercicis que han de fer, etc. Però no en totes. Per l'altra banda, cal comentar que la psicopedagoga no sol avaluar la Berta, es limita a oferir-li els ajuts i estratègies perquè ella pugui captar la informació i adaptar-la a la seva manera de fer i d'estudiar. Amb això es vol clarificar que no es passen proves estandaritzades a la Berta, ni es fa registres objectius d'avaluació, sinó que això queda palès en el moment de l'entrega d'un treball, de l'elaboració d'un control o examen, etc. I també en l'observació directa i indirecta que la psicopedagoga fa diàriament. Amb tota aquesta informació se li va adaptant l'ajut en tot moment. Normalment quan es parla d’avaluar, o de l’avaluació, es relaciona amb situacions de neguit, nervis: se sol pensar en els exàmens, les hores d’estudi, els temes que s’han de saber, les notes... En el cas que ens ocupa, això es multiplica per molt, ja que la Berta necessita moltes més hores per a estudiar el mateix que els seus companys, moltes m´mes hores, més esforç, més recursos, etc. Tots aquests conceptes formen part de l’univers de l’avaluació però l’enfocament i la importància que se li dóna a aquest procés pot fer que es visqui com un fet angoixant i, per tant, avorrit i poc motivador o com una situació d’aprenentatge integrada en les pràctiques diàries de l’aula. En general, pel que s'ha pogut observar, la Berta porta prou bé els exàmens, de fet, ha aconseguit que en dues de les cinc assignatures se l'avaluï oralment en comptes de per escrit. A més a més, ha tingut la sort que els exàmens que ha de fer ara aquest mes estan bastant espaiats en el temps. Tant des del punt de vista de la Berta com dels professors de la universitat o de la psicopedagoga, l’avaluació de l’aprenentatge dins l’àmbit educatiu es considera necessària i queda justificada per dues funcions: - Per una banda s’avalua l’aprenentatge de la noia perquè el professor pugui recollir evidències del seu progrés en el procés d’aprenentatge i pugui, així, oferir ajudes molt ajustades a les seves necessitats (encara que no sempre, com s'ha dit anteriorment, sigui així). Aquesta funció és de tipus pedagògic. - Per altra banda, s’avalua l’aprenentatge de la Berta per comprovar que s’han assolit uns coneixements i certificar que es té un nivell de coneixement i que s'està en disposició de passar al nivell educatiu superior. Aquesta funció és de tipus acreditatiu (en aquest nivell, i tal i com es pot consultar en el bloc de l'assignatura, hi va haver una problemàtica important: se li va denegar la continuïtat dels seus estudis, atenent que hi ha una normativa a la universitat que explicita que si se suspèn determinades assignatures en un temps limitat, ja no es pot seguir la carrera. Això va comportar molts mi molts maldecaps a la Berta i també a la psicopedagoga, la qual va haver de fer una carta al Rector, anar a parlar amb la tutora, etc. Així és com vaig comprovar que la psicopedagopa no es limita a fer les sessions que corresponen, sinó que també vetlla per la integritat general de la Berta). Totes dues funcions posen de manifest l’avaluació entesa com un mecanisme que té com a darrera finalitat comprovar que s’estan assolint (o s’han assolit), i en quin grau, els objectius d’aprenentatge plantejats a l’inici de l’activitat educativa. Aquest mecanisme permet valorar el procés d’aprenentatge introduint quan sigui necessari mesures de millora. Si es té en compte el moment dins el procés d’ensenyament-aprenentatge en què es duu a terme l’avaluació, es poden diferenciar tres tipus d’avaluació que responen a objectius diferents: - Avaluació inicial (diagnòstica): com el mateix nom indica, aquest tipus d’avaluació es produeix a l’inici de l’assignatura, normalment durant la primera setmana de classe, i té com a principal objectiu identificar els coneixements previs dels estudiants vers els continguts d’aprenentatge. - Avaluació formativa (continuada): aquest tipus d’avaluació es dóna durant tota l’assignatura o durant les sessions amb la psicopedagoga. L’objectiu és informar de l’evolució i progrés de l’aprenentatge dels estudiants per tal de poder oferir ajudes i flexibilitzar algunes decisions tenint en compte el ritme d’aprenentatge i les necessitats de la Berta. Aquest tipus d’avaluació fomenta i potencia la regulació del seu l’aprenentatge. - Avaluació final (sumativa): és l’avaluació que es produeix al final de l’assignatura. Es proposa comprovar si els estudiants han realitzat l’aprenentatge que s’havia planificat i que s'esperava que assolissin. Si es tenen en compte aquests tipus d’avaluació i l’objectiu que es proposen, es poden utilitzar diferents instruments d’avaluació. Així, per exemple, en l’avaluació inicial es poden fer servir qüestionaris, mapes conceptuals, preguntes obertes... o fins i tot pluja d'idees... i observació directa. En l’avaluació durant el procés, és força comú avaluar mitjançant treballs que responen a una demanda concreta, la qual, en el cas de la Beta, no sol ser oberta sinó tancada —lella té unes consignes específiques sobre format, estructura... proporcionades pel professor i penjades al Campus Virtual—. També es pot avaluar mitjançant carpetes d’aprenentatge, és a dir, l’estudiant recull diferents evidències que corroboren el progrés en el seu aprenentatge, tot i que no se sol fer en cap de les assignatures que cursa acutalment; també es poden utilitzar diaris de classe que recullen l’experiència i vivències formatives i personals dels estudiants durant un període determinat (tampoc s'acostumen a fer). Els exàmens o proves escrites són els instruments clàssics per avaluar al final del procés d’ensenyament-aprenentatge (que no vol dir que hagi de ser sempre al final del curs, pot ser al final d’un bloc de continguts). Aquest instrument centrarà el contingut d’aquest bloc i de la resta de la unitat. Com s'ha esmentat, hi ha dues assignatures que adapten l'accés a la informació de la Berta fent-li el control oralment. Aquesta classificació d’instruments d’avaluació no és estàtica ni excloent, és a dir, cadascun d’aquests instruments es pot fer servir per altres funcions i en altres moments sempre i que es tingui molt present quin és l’objectiu per al qual es vol avaluar i s’hagi valorat perquè és pertinent utilitzar aquell instrument i no un altre. També es pot parlar de sistemes d’avaluació transversals, que es poden fer servir tant en l’inici, com durant o al final de l’aprenentatge. Es tracta de l’autoavaluació i l’avaluació entre iguals. - En l’autoavaluació l’estudiant valora els coneixements que té o que ha adquirit en el procés d’aprenentatge. Ell mateix és el responsable d’avaluar-se i li serveix per conèixer quins temes té ben preparats i quins ha de reforçar. - L’avaluació entre iguals requereix de la participació de tots els estudiants (pot ser que estiguin agrupats o per parelles), que es converteixen en avaluadors dels treballs, proves escrites... dels seus companys. Els criteris d’avaluació poden ser decidits pel professor o pels mateixos estudiants. Aquest sistema d’avaluació permet a l’estudiant posar-se en el rol d’avaluador i conèixer què suposa corregir, valorar i comunicar els resultats a un company de l’aula. En aquest apartat és important deixar escrit que la Berta no pot participar en determinades activitats proposades a classe, ja que alguns dels professors no tenen en compte les seves grans dificultats d'accés a la informació, per la qual cosa, aquest tipus d'avaluació no és real, no existeix en moltes de les assignatures que fa. L’avaluació, en l’àmbit educatiu, és una presa de decisions que té en compte uns objectius d’aprenentatge i que ha de partir d’uns criteris explicitats i coneguts tant per la psicopedagoga o el professor com per la Berta.

Les conclusions finals (2a part)

Les conclusions finals: * Reflexions sobre les pràctiques / Tria del centre on treballo vs. centre aliè Estic contenta de situar-me en un centre de psicopedagogia i logopèdia, ja que fins ara no sabia què s'hi duia a terme, sóc mestra d'Educació Primària i crec que la decisió de no fer les pràctiques al mateix centre ha estat encertada. De fet, en certs moments penso que seria interessant el fet d'incorporar-me com a psicopedagoga (en algun centre de l'estil on faig ara les pràctiques) alguna vegada. Es viu un altre tarannà, una altra manera de fer les coses, potser més pausada, menys ràpida i monòtona que a les escoles. Per altra banda, estic satisfeta de poder observar i analitzar pràctiques educatives diferents a les que estic acostumada, ja que sí que penso que tinc una mínima formació psidopedagògica provinent de l'escola (bàsicament a partir de l'observació de la feina de la psicopedagoga de l'EAP de zona en el meu CEIP), però fins ara no he vist que hi ha mil camins que aquesta carrera t'obre, tirant per unes vessants o per unes altres. Seguim pensant i reflexionant... * La baixa visió, el cas de la Berta La baixa visió és la condició de la persona amb privació parcial del sentit de la vista. No està tipificada des del punt de vista legal, si bé limita amb la visió perfecta (100% de resta visual amb la utilització de correccions visuals) i la ceguesa legal. Entre aquests dos punt s'estén el camp de les persones amb baixa visió, és a dir amb disminució visual. La disminució visual es dóna quan la visió d'una persona no arriba al 100%, tot i utilitzar totes les correccions òptiques possibles. La resta visual (el percentatge de visió que hom conserva) conté dos paràmetres de definició visual: la agudesa i el camp. L'agudesa visual és la capacitat de distingir les formes dels objectes a certa distància i es mesura amb la prova de les lletres (o formes geomètriques) de mida decreixent, establint cada línia, vista o no, un 10% d'agudesa visual. El camp visual és l'angle que cada ull veu, corresponent 90º a cada un (en total 180º). El camp es redueix, o bé "tancant-se" pels costats, o bé de manera aleatòria, a causa de taques que es formen a l'ull. La persona que, malgrat l'ús de correccions òptiques, no aconsegueix arribar al 100%, però que supera el 50% de resta visual, pertany a la categoria B3, porta una vida normal i possiblement no en tingui consciència de la seva disminució. Ans al contrari, per sota del 50%, comença a tenir dificultats evidents i es diu que té baixa visió (B2). Cal tenir en compte que, per sota del 20% de resta visual, les dificultats visuals són severes i fan imprescindible l'ús de tècniques d'adaptació. Quan no s'aconsegueix superar el 10% d'agudesa i/o es té restringit a només el 10º el camp visual, es considera llavors que la persona pateix ceguesa legal. Finalment, si no hi veu sinó zones difuses d'il·luminació i ombra, o bé res en absolut, és quan es parla de ceguesa total (B1). La Berta tindria, segons aquesta classificació, ceguesa legal, ja que té un 4%. Però gràcies a la seva força de voluntat, ja que abans només en tenia un 2%.

Les conclusions finals (1a part)

Ja ha finalitzat el període d'assistència al centre (o més concretament a casa la Berta), i arriba l'hora de mirar enrere, de reflexionar i de deixar constància del que s'ha treballat durant aquest perdíode. En aquests moments estic elaborant la memòria final, on es recull tota la informació rellevant en referència a aquesta estada fent pràctiques, però per a donar una visió general, es pot concloure aquest bloc fent uns apunts finals (tot i que espero que no finalitzi l'ús del bloc, que continuï tenint uns objectius i unes aportacions més enllà del mateix Pràcticum I). En tot cas, encara que avui pengi les conclusions finals, he de reconèixer que demà encara aniré a fer pràctiques, ja que m'agradarà posar un punt i final i poder-me acomiadar com cal tant de la Berta com de l'Anna (la psicopedagoga del centre). De fet, la meva tasca, en un principi, a banda de conèixer un dels diferents àmbits d'intervenció de la psicopedagoga en un cas de ceguesa (o de baixa visió greu), documentar-me al respecte i investigar una mica per la meva banda sobre la temàtica; també vaig pensar en proposar algun materials per a l'alumna, vaig buscar algun programa informàtic que l'ajudés a fer més senzilla la seva tasca, però em vaig adonar que ho té molt i molt pautat, i que disposa de les eines que realment necessita, per la qual cosa, em vaig centrar en saber més coses sobre aquestes. En tot moment m'he sentit molt integrada en la dinàmica de les sessions, la psicopedagoga m'ho ha posat molt fàcil, així com l'alumna i la seva família (he anat a casa seva ja que allí hi té la instal·lació de les pantalles on fa la feina de la Universitat). Penso que m'ha motivat molt el cas, he pogut conèixer una noia excepcional, la Berta, que dedica moltes hores cada dia per treure's una carrera amb gairebé cap adaptació; igualment a l'Anna, la psicopedagoga, que mitjançant un tracte familiar i acollidor fa que les sessions amb l'alumna es trobin en el camí entre una trobada d'amigues, una sessió de psicologia i una classe avançada en matèria de Biblioteconomia i Documentació. La veritat és qúe sí que he tingut dubtes, molts, sobretot a l'hora de començar, per exemple, pensava que la formació que tinc a hores d'ara, o millor dit, tenia, no seria la suficient i adequada; no sabia si estararia a l'altura o si podria dur a terme els objectius que em plantejava. La meva primera dificultat va ser la concreció del Preprojecte, donat que desconeixia totalment la realitat que em trobaria, però poc a poc, amb la meva assistència al centre, he anat ubicant-me, coneixent i participant activament del funcionament del mateix. Puc dir que he tingut molt sort. M'agradaria comentar que en un primer moment, em vaig sentir molt afortunada pel simple fet d'haver conegut un cas d'aquesta mena, ja que les meves previsions sobre la tasca d'un psicopedagog eren prou diferents. Me n'he adonat que aquesta carrera em permetrà desenvolupar moltes i diverses feines, en àmbits diferents i amb gent molt interessant. En una visió general, i fent cinc cèntims sobre el que he experimentat i sentit durant les pràctiques, puc dir obertament que estic molt satisfeta de la tasca duta a terme; és clar que ara penso que podria haver fet certes coses d'una altra manera, que podria haver realitzat o dit quelcom diferent, que podria haver encaminat el Pràcticum cap a un altre lloc... però també penso fermament que s'ha fet una bona feina, que he observat unes maneres de fer molt interessants, uns comportaments que m'han impactat, unes lliçons que potser van més enllà de la psicopedagogia i s'acosten a la moral. Crec que és fonamental tenir present certa informació a l'hora de llegir les conclusions finals, per aquest motiu faré un breu resum dels aspectes contextuals més importants: El centre on he cursat el present Pràcticum, i per tant sobre el que es versa aquest treball és CLIP, Centre de Logopèdia i Psicopedagogia. Aquest centre està situat a la població de Llinars del Vallès, Barcelona, un poble de 8000 habitants situat a 10 km de la capital del Vallès Oriental, Granollers.    Aquest centre ofereix els serveis de psicopedagogia i logopèdia als habitants de Llinars i d’altres petits pobles del voltant. CLIP atén a hores convingudes i, normalment, fora de l’horari escolar. El centre acull a infants des dels 3 anys i no hi ha límit d’edat màxima per a atendre les necessitats educatives o de llenguatge dels seus alumnes. Clip atén els seus alumnes tant individualment com en petit grup. Normalment el màxim de persones en un grup és de tres i han de tenir unes característiques o necessitats similars.   La missió de Clip és, bàsicament, prevenir, diagnosticar i tractar els possibles problemes d’aprenentatge i llenguatge de la població de Llinars del Vallès i del seu entorn. Aquesta missió no és un eix de treball que es realitzi només al centre sinó que es duu a terme en col·laboració amb les escoles i amb les famílies dels infants de Llinars i dels seus voltants. Els usuaris d’aquest centre són externs. Aquests usuaris tant poden ser els infants (o adults, com el cas de la Berta) que reben tractament, com els pares i professionals de l’educació que acudeixen al centre per a rebre assessorament per tal de tractar de la manera més acurada als infants que tenen a càrrec. Tan sols la psicopedagoga i la logopeda tindran accés a la base de dades. Les dues professionals que treballen al centre poden consultar la base de dades per diverses raons: per consultar el tipus de prova o tractament que segueix un infant, per a fer consultes pràctiques sobre si es troben amb casos similars, per a saber les dades que han d’incloure per a fer els informes, per tal de poder constatar l’evolució dels seus clients... Cal fer un petit parèntesi i pensar en el que significa vertaderament el model que en l’apartat “Metodologia” (dins la memòria de les pràctiques) he escrit que segueix el centre CLIP. Partim d’una idea fonamental que és el model d'educació inclusiva, el qual és un procés que ens permet repensar cap on orientar l'educació actual. Es justifica, entre altres aspectes, per la voluntat d'organitzar contextos educatius de qualitat, adequats per a tothom: alumnat, mestres i altres professionals relacionats amb l'educació (en aquest cas, podria ser la psicopedagoga). L'educació inclusiva és: el procés pel qual s'ofereix a tots els infants i adults, sense distinció de la discapacitat, la raça o qualsevol altra diferència, l'oportunitat per continuar essent membres de la classe ordinària i per aprendre dels seus companys, i juntament amb ells, dins l'aula (en aquest cas, no és dins l’aula, però sí que podríem globalitzar-ho parlant de la societat que envolta la Berta, i també el context universitari on es desenvolupa).     Com a reflexió del procés d’avaluació de les tasques dutes a terme durant el Pràcticum, puc concloure que tots els indicadors apunten a una clara exclusió social de les persones amb diversitat funcional (això ho he pogut copsar directament en situacions puntuals on la Berta es veu, encara avui en dia, en una situació inferior que els seus companys de facultat).    Penso que respecte la població general, les taxes d'atur, d'analfabetisme o de risc de patir violència són molt superiors, mentre que les ràtios d'accés a estudis no obligatoris, de renda, d'activitat, d'accés a l'habitatge o la participació política resulten clarament inferiors. No estem davant d'un "col•lectiu d'individus que tenen problemes personals per la seva manera de ser", sinó davant un sistema social amb estructures i dinàmiques discriminatòries, segregadores i opressores, en el qual parlar d'igualtat d'oportunitats fa que hi hagi gent que giri el cap a una altra banda.    Per tant, necessitem un canvi en les polítiques que hi ha avui en dia, en la manera de pensar i de fer de la població en general, en la manera de mirar i valorar la diversitat humana. Seguim treballant!

Projectes de cooperació amb d’altres entitats semblants

Aquest centre, com ja he dit anteriorment, col•labora tant amb famílies com amb escoles. El seu projecte i línia d’actuació contempla una estreta col•laboració entre el centre i les escoles on assisteixen els infants que reben tractament. A més, amb les famílies s’acostuma a fer un assessorament personalitzat per tal de millorar el rendiment personal i acadèmic dels infants. Les escoles que treballen estretament amb el centre són les escoles bressols municipals, les escoles d’educació primària i l’Institut d’Ensenyament Secundari tant de Llinars del Vallès com de pobles del voltant com Cardedeu, Villalba Sasserra, Sant Antoni i Sant Pere de Vilamajor. Una de les entitats semblants amb la que més col•laboren és EAP de la zona. L’EAP acostuma a anar molt saturat de casos i es dedica, bàsicament, a fer el diagnòstic dels infants pels quals les escoles n’han fet una demanda; el tractament a seguir no l’acostuma a fer l’EAP per falta de temps i personal, i el centre CLIP, acostuma a fer-ne el tractament i informar degudament a l’EAP. Per a fer els historials utilitzaríem la Llei 21/2000, de 29 de desembre, sobre els drets d'informació concernent la salut i l'autonomia del pacient, i la documentació clínica (DOGC núm. 3303, de 11-01-2001, p. 464 ss. Correcció d'errades DOGC núm.3353, de 22-03-2001, p. 4211), ja que és la llei que més s’acosta al tipus de documentació amb la que es treballa al centre.

Normativa i cooperació

El Centre de Logopèdia i Psicopedagogia (CLIP) que analitzo en aquest treball és un centre privat, no depèn ni del Departament d’Ensenyament ni del Ministerio de Educación y Ciencia. Tot i això ha de respectar les normes i lleis que regulen la protecció de dades de caràcter personal ja que s’hi fan informes on es reflecteixen dades privades dels seus alumnes. Les normes que regeixen el centre són: La Ley Orgánica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal ja que aquest centre ha de respectar les normes que regulen la protecció de dades de caràcter personal ja que en s’hi realitzen informes on es reflecteixen dades privades dels seus alumnes.o http://civil.udg.es/normacivil/estatal/persona/PF/Lo15-99.htm - Ley 41/2002, de 14 de noviembre, básica reguladora de la autonomía del paciente y de derechos y obligaciones en materia de información y documentación clínica. Amb aquesta llei es regulen les actuacions dins de l’àmbit sanitari i la podem fer servir per a conèixer els drets i els deures que tenen tant usuaris com a professionals en aquest tipus d’informació. http://civil.udg.es/normacivil/estatal/persona/pf/L41-02.htm - Tant el Col•legi oficial de Logopedes com el Col•legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya ofereixen a les seves pàgines webs apartats on s’orienta al col•legiat sobre els drets i deures de la seva pràctica professional. http://www.copc.org/index.php/publicacions/materials-del-copc/293-numero-13-recomanacions-i-criteris-deontologics-de-la-intervencio-psicologica-mitjancant-internet o http://www.clc.cat/codi_etic.php?i=7 A la vegada, també cal que per a la realització dels serveis que ofereixen segueixin les normatives tant del Col•legi Oficial de Logopedes de Catalunya (CLC)2 com del Col•legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya. Cal esmentar que aquest centre treballa amb estreta col•laboració amb les escoles dels infants a qui ofereixen els seus serveis i amb l’EAP (Equip d’Assessorament Psicopedagògic) de la zona.

Definició del context de treball, el centre

El centre on he cursat el present Pràcticum, i per tant sobre el que es versa aquest treball és CLIP, Centre de Logopèdia i Psicopedagogia. Aquest centre està situat a la població de Llinars del Vallès, Barcelona, un poble de 8000 habitants situat a 10 km de la capital del Vallès Oriental, Granollers. Aquest centre ofereix els serveis de psicopedagogia i logopèdia als habitants de Llinars i d’altres petits pobles del voltant. CLIP atén a hores convingudes i, normalment, fora de l’horari escolar. El centre acull a infants des dels 3 anys i no hi ha límit d’edat màxima per a atendre les necessitats educatives o de llenguatge dels seus alumnes. Clip atén els seus alumnes tant individualment com en petit grup. Normalment el màxim de persones en un grup és de tres i han de tenir unes característiques o necessitats similars.

Sistemes de projecció interactiva

L’ús de sistemes de projecció interactiva (pissarres digitals) s’han incorporat a les aules des de fa uns anys. La incorporació d’aquesta nova eina hauria d’anar acompanyada d’una reflexió en profunditat sobre alguns aspectes com ara,els canvis metodològics que hauríem de modificar a les aules, quines eines incorpora a l’aula... Algunes de les diversitats que hi ha a les aules, com alumnes amb baixa visió (el cas de la Berta) tradicionalment no han estat gaire ateses, per exemple, a les aules es fan algunes mesures com ara: els alumnes amb baixa atenció s’asseuen a les primeres files, s’apropen a la pissarra per poder veure o fan servir ajudes òptiques com el telescopi, també acostumen a mirar els apunts dels seus companys. No obstant això, a les aules ordinàries que hi hagi un sistema de projecció interactiva es poden trobar altres mesures, o fer servir les eines que incorporen per facilitar l’accés a la informació dels tots els alumnes. Amb això vull reflectir que no només ens hem de quedar amb les adaptacions bàsiques per a quedar-nos amb la consciència tranquil·la quan tenim un alumne d'aquest tipus a classe, sinó que ens hem d'intentar posar a la seva pell i discriminar les actuacions quotidianes més idònies per a facilitar-li com més millor la vida. Hi ha diverses opcions per a gaudir d'una bona adaptació a l'aula ordinària: a l’opció 1 a l’aula hi ha un únic ordinador que és el que controla el sistema de projecció. Un alumne amb problemes visuals podria seure a les primeres fileres de l’aula o seure davant de la pantalla de l’ordinador que controla el projector. A l’opció 2 a l’aula hi ha un ordinador que controla el projector i l’alumne també té un ordinador. A l’opció 3 l’ordinador de l’alumne es pot configurar per tenir una clonació de la pantalla de l’ordinador del docent. L’avantatge que incorpora aquesta opció és que alumnes que tinguin problemes de visió poden veure la projecció directament a la pantalla del seu ordinador. Per poder fer aquesta opció es pot fer servir alguns programes com: RealVNC. Els alumnes amb baixa visió poden tenir instal·lat el Zoomtext, els programes són compatibles. Per altra banda, el RealVNC és compatible amb Windows i Linkat (es pot trobar a http://www.realvnc.com/vnc/index.html) aquest programa és el que majoritàriament es fa servir a les aules; iTALC, encara que el programa es pot fer servir per controlar els ordinadors dels alumnes, també hi ha l’opció de compartir pantalles.

Reflexió sobre l'educació inclusiva

Cal fer un petit parèntesi i pensar en el que significa vertaderament el model que en l’apartat “Metodologia” he escrit que segueix el centre CLIP. Partim d’una idea fonamental que és el model d'educació inclusiva, el qual és un procés que ens permet repensar cap on orientar l'educació actual. Es justifica, entre altres aspectes, per la voluntat d'organitzar contextos educatius de qualitat, adequats per a tothom: alumnat, mestres i altres professionals relacionats amb l'educació (en aquest cas, podria ser la psicopedagoga). L'educació inclusiva és: el procés pel qual s'ofereix a tots els infants i adults, sense distinció de la discapacitat, la raça o qualsevol altra diferència, l'oportunitat per continuar essent membres de la classe ordinària i per aprendre dels seus companys, i juntament amb ells, dins l'aula (en aquest cas, no és dins l’aula, però sí que podríem globalitzar-ho parlant de la societat que envolta la Berta, i també el context universitari on es desenvolupa). Com a reflexió del procés d’avaluació de les tasques dutes a terme durant el pràcticum, puc concloure que tots els indicadors apunten a una clara exclusió social de les persones amb diversitat funcional (això ho he pogut copsar directament en situacions puntuals on la Berta es veu, encara avui en dia, en una situació inferior que els seus companys de facultat). Penso que respecte la població general, les taxes d'atur, d'analfabetisme o de risc de patir violència són molt superiors, mentre que les ràtios d'accés a estudis no obligatoris, de renda, d'activitat, d'accés a l'habitatge o la participació política resulten clarament inferiors. No estem davant d'un "col•lectiu d'individus que tenen problemes personals per la seva manera de ser", sinó davant un sistema social amb estructures i dinàmiques discriminatòries, segregadores i opressores, en el qual parlar d'igualtat d'oportunitats fa que hi hagi gent que giri el cap a una altra banda. Per tant, necessitem un canvi en les polítiques que hi ha avui en dia, en la manera de pensar i de fer de la població en general, en la manera de mirar i valorar la diversitat humana. Per això, crec fermament que davant de tan enorme desafiament cal reflexionar sobre els dos elements de socialització més potents que existeixen, la cultura (molt especialment la televisió) i l'educació.

Fase 6. Fase d’autoavaluació de les accions dutes a terme

FASE 6: Fase d’autoavaluació de les accions dutes a terme DATA: durant totes les fases del pràcticum HORES: 4 h Objectius: o Avaluar les tasques dutes a terme de manera continuada. o En aquesta fase d’avaluació, la coordinació s’ha d’abordar des d’una perspectiva cíclica (com un procés obert i en constant revisió i construcció). Per això, s’ha d’incloure criteris i instruments d’anàlisi dels resultats que ens permetin d’introduir canvis en el procés. Destinataris/àries: jo mateixa / els pares de la Berta ACTIVITATS I CONTINGUTS - Avaluació mitjançant esquemes de les tasques que he dut a terme durant el pràcticum I. - Posada en marxa de les millores que es puguin anar aplicant a partir de l’autoavaluació crítica plasmada en els esquemes. INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES • Esquemes d’autoavaluació. • Observació directa i observació indirecta. INDICADORS D’AVALUACIÓ - Precisió e l’avaluació (esquemes autoavaluatius). - Efectivitat en la posada en marxa de les millores que vagin sorgint a partir de l’autoavaluació (factibilitat de les millores, acceptació per part dels subjectes, etc.).

Tutorial d'ajuda per a fer servir el JQuiz de Hot Potatoes

17 de maig. Hot Potatoes

Avui hem fet una sessió diferent, hem estat elaborant un joc online que ha de presentar el dia 1 dins el marc d'un treball bastant laboriós. Es tractava de fer un joc de coneixement que tracti del local que va triar la Berta on es fa suport, informació i formació a gent de totes les edats. El joc s'havia de crear mitjançant el programa de "Hot popatoes". He estat investigant sobre aquest programa, perquè així el proper dia podrem avançar molt la tasca, i us deixo unes quantes indicacions: Pàgina de Hot Potatoes http://www.hotpotatoes.info/ Adreça per baixar el programa Hot Potatoes.6 (gratuït) http://web.uvic.ca/hrd/hotpot/ Àrea d’ajuda i suport en castellà http://platea.pntic.mec.es/~iali/CN/Hoptotatoes_net/ayuda_profesor_es/index.html 1.) Breu descripció de Hot Potatoes 6.0 Hot Potatoes és un conjunt de sis eines que poden ajudar a educadors, professors, i escriptors a publicar material educatiu en la Web. Les petites eines de Hot Potatoes et permeten crear multi-elecció interactiva, resposta curta, emplenar en l'espai, mots encreuats, i exercicis de desordenació d'una frase usant HTML i Javascript sense necessitat de tenir cap coneixement ni d'HTML ni de Javascript. JQuiz. Aquest programa engloba el programa JBC de la versió anterior (Hot Potatoes 5.5). Ara permet elaborar 4 tipus de preguntes: Preguntes de resposta múltiple a triar una o més. Es pot qualificar de forma diferent segons el grau d'error. Preguntes de resposta curta que s'ha d'escriure lletra darrera lletra. També pot ser una sèrie de números d'un dibuix mut i espais a emplenar amb paraules. Pregunta híbrida. Pregunta de resposta curta que després de, per exemple, dos intents es transforma en una pregunta de resposta múltiple. Pregunta de multiselecció. S'han de seleccionar diverses respostes correctes en una sèrie de moltes més respostes. JCross. Mots encreuats que es poden emplenar on-line. Pots usar graelles de fins a 20x20 lletres. JMatch. Una sèrie de preguntes i una sèrie de respostes a aparellar. També pot ser una sèrie d'imatges i una sèrie de noms a aparellar o números d'un dibuix mut i una sèrie de noms a aparellar. Una llista d'objectes fixos apareixen a l'esquerra (poden ser imatges o text), i una llista d'objectes desordenats a la dreta. JCloze. Text amb espais a emplenar amb paraules de resposta. Fins a 100 respostes correctes poden especificar-se per a cada espai en blanc, a més la possibilitat d'incloure una petita pista per a cada espai. JMix. Text amb frases desordenes que cal ordenar. També es poden arrossegar paraules d'un lloc a un altre. Pots especificar fins a 100 respostes correctes distintes. La Berta va triar fer el Quiz, i per tant, explico breument com realitzar un exercici de resposta múltiple amb JQuiz: 1. Iniciar la patata Jquiz. 2. Escriure un títol. 3. Escriure una pregunta i cinc possibles respostes. Indicar quina és la correcta. L'apartat d'indicacions sobre el per què la resposta no és correcta es pot omplir o deixar en blanc. 4. Escriure, per exemple, 4 preguntes més. 5. Anar a "Opcions", anar a "configurar el format d'arxiu generat", anar a "carregar", triar "catalan6.cfg". 6. Anar a "Aspecte" i en la columna de colors escriure, per exemple, un a sota de l'altre els següents colors: #0000FF, #FFFFFF, #0000FF, #80FFFF, #0000FF, #800080, #000000. 7. Anar a "Comptador", triar "Especifiqui un límit de temps" i posar, per exemple, cinc minuts. 8. Anar a "Arxiu", "Crear pàgina WEB", "Pàgina WEB para navegador V6". 9. Triar un nom para aquest exercici. 10. Triar l'opció "Veure l'exercici en el meu navegador". 11. Realitzar l'exercici per comprovar si funciona bé.

15 de maig

Hola de nou, avui quan he anat a casa la Berta l'he trobat estudiant, com fa uns quants dies, m'ha explicat que té cinc exàmens: el primes és de l'assignatura que té anual (l'única que li dura tot el curs): Disseny de Sistemes de Recursos d'Informació; els altres són corresponents a les assignatures de: Fonaments de Cognició Humana, Gestió Documental a les Organitzacions, Mètodes i Tècniques de Planificació i per últim, Suport i Fomració d'Usuaris. Avui m'ha explicat molt bé com li havia anat el curs, que de fet ja ho havíem comentat, però després de la xerrada m'ha quedat molt més clar. Durant el primer semestre va cursar cinc assignatures més: Cerca i ús, Abàlisi de Necessitats d'Informació, Recursos i Serveis de Referència, Estadística Aplicada (aquesta se la va deixar pensant que la portava d'allò més bé per a poder aprofitar més el temps estudiant per les altres quatre, però no va resultar ésser una bona estratègia) i també l'anual que encara està fent. El tema és que li van anar malament, les del primer semestre, ja que en els controls va treure un pèl menys d'un cinc, i alguns treballs també els va suspendre, per tant no li van poder fer la mitjana. Però és clar, ben pensat, els professors no tenen ni la més mínima idea de quantes hores i dies sencers es passa la Berta fent una feina que un altre estudiant que tingui la visió normalitzada fa en menys d'un quart d'hora. Penso que aquí hi ha un error per part de la Universitat, i gros. Per aquesta raó va ser la carta al Degà i l'ensurt que va tenir durant uns dies perquè li van dir que si no aprovava no podria seguir els seus estudis. Bé, ja n'he fet esment d'aquest tema, de com en són d'incomprensius a vegades els professors (malgrat l'Anna, la psicopedagoga hi està en constant lluita). He de dir que la Berta em sorprèn per la capacitat de memorització que té; li queda molt ràpidament el que estudia, i ho reprodueix literalment (tot i que he fet la prova i ho entén de primera).

10 de maig del 2012

La Berta ja està estudiant de valent pels controls que ha de fer, per tant, avui ens hem dedicat a memoritzar els temes que pertoquen. La mecànica de l'estudi és: ella obra el portàtil amb tots els apunts que ha passat (apunts provinents del que el professor explica a classe i també de totes les diapositives dels Power Points que pengen a l'Aula Virtual); llavors a ella li va bé que li vagis preguntant segons el títol i subtítol que ha entrat al Word. Ho va dient amb les seves paraules i si no s'adequa gaire, li ho llegeixes i es comenta.

Reflexions sobre les pràctiques / Tria del centre on treballo vs. centre aliè

Estic contenta de situar-me en un centre de psicopedagogia i logopèdia, ja que fins ara no sabia què s'hi duia a terme, sóc mestra d'Eucació Primària i crec que la decisió de no fer les pràctiques al mateix centre ha estat encertada. De fet, en certs moments penso que seria interessant el fet d'incorporar-me com a psicopedagoga (en algun centre de l'estil on faig ara les pràctiques) alguna vegada. Es viu un altre tarannà, una altra manera de fer les coses, potser més pausada, menys ràpida i monòtona que a les escoles. Per altra banda, estic satisfeta de poder observar i analitzar pràctiques educatives diferents a les que estic acostumada, ja que sí que penso que tinc una mínima formació psidopedagògica provinent de l'escola (bàsicament a partir de l'observació de la feina de la psicopedagoga de l'EAP de zona en el meu CEIP), però fins ara no he vist que hi ha mil camins que aquesta carrera t'obre, tirant per unes vessants o per unes altres. Seguim pensant i reflexionant...

Bibliografia que de moment he o estic consultant

o R. Puig (Ed.), Comunicación aumentativa. Madrid: Inserso (Colección Rehabilitación, núms. 113, 136). o Meirieu, P. H. (1998). Frankenstein Educador. Barcelona: Laertes. o Soro-Camats, E., Basil, C., i Suárez, D. (1999). Accessibilitat a la comunicació per a persones amb discapacitat. Ed. Libri. o CORDIÉ, A .(1998) Malestar en el docente. La educación confrontada con el psicoanálisis. Buenos Aires: Nueva Visión. o MONTON, M.J., REDÓ, M. (1996). La evaluación psicopedagógica: fases, procedimientos y utilización. En C. Monereo i Isabel Solé (coords.). El asesoramiento psicopedagógico: una perspectiva profesional y constructivista. Madrid. Alianza. o GINÉ, C. (1997). L’avaluació de les necessitats educatives especials dels alumnes: la necessària col•laboració dels mestres i dels psicopedagogs. Suports. Revista Catalana d’Educació Especial i Atenció a la Diversitat. Vol 1. Núm. 1. 1-9. Vic. Eumo. o Intervenció psicopedagògica en els trastorns del desenvolupament. Vídeos o Alonso, J. (2000). Avaluació i diagnòstic psicopedagògics. Mòdul 1. Diagnòstic en educació. Barcelona: Edicions de la UOC. o Alonso, J. (2000). Avaluació curricular i avaluació psicopedagògica. Mòdul 2. Diagnòstic en educació. Barcelona: Edicions de la UOC. o Alonso, J. (2000). Avaluació del context de l’activitat curricular de l’alumne. Mòdul 6. Diagnòstic en educació. Barcelona: UOC.

FASE 5: Fase d’elaboració o estudi de material per a poder ajudar durant la intervenció.

FASE 5: Fase d’elaboració o estudi de material per a poder ajudar durant la intervenció. Objectius:  Participar en l’ús, el descobriment o l’elaboració de materials útils per a l’alumna, adaptats a ella i a les necessitats que presenta en aquell precís moment.  Descriure aquests materials. ACTIVITATS I CONTINGUTS • Descripció exhaustiva dels materials que usa l’alumna per a poder seguir la seva carrera universitària. • Familiarització amb aquests tipus de materials, estudi sobre nous programes que hagin sortit al mercat i puguin ser d’ajuda per a l’alumna • Pràctica amb els materials per arribar a dominar-los i entendre’ls. • Creació si s’escau d’algun material útil per a la tasca que es desenvolupa.

FASE 4: Fase d’anàlisi de la resposta de la psicopedagoga

FASE 4: Fase d’anàlisi de la resposta de la psicopedagoga Objetius: o Analitzar la resposta educativa que exerceix la psicopedagoga. o Analitzar els recursos que actualment usa, els que ha usat en alguna ocasió, i els que podria començar a usar per facilitar-li la feina (l’alumna: Berta). o Identificar punts forts i punts febles en el procés d’aprenentatge i creixement de la Berta amb l’ajut o sense de les sessions. ACTIVITATS I CONTINGUTS - Extracció d’una relació entre la resposta educativa per part de la psicopedagoga i la resposta de l’alumna per acabar traient conclusions al respecte. Els principals aspectes a observar serien:  Formes d’intervenció del psicopedagog.  Tipus de continguts a treballar i de material.  Tipologia de les activitats d’ensenyament-aprenentatge per a l’alumne  Diversificació d’activitats i continguts  Tipus d’agrupament de l’alumnat  Tipus d’ajut i naturalesa d’aquests. Actors que els faciliten.  Interaccions i tipus.  Seguiment de la tasca i interès.  Finalització de l’activitat. Reflexió sobre la tasca feta.  Correcció. Tipus. - Elaboració d’un llistat dels recursos que usa l’alumna per a poder exprimir al màxim la seva resta visual i no haver d’usar el Braille. - Elaboració d’ una explicació de cada programari o recurs que actualment usa l’alumna i conèixer-los profundament mitjançant la pràctica. - Citació i explicació de les raons del perquè no usa certes tècniques que a priori podrien ser de gran ajut i en canvi opta per altres. - Elaboració una valoració mitjançant una graella de doble entrada sobre els punts forts i els punts febles que la Berta experimenta a partir de l’assistència a les sessions.

8 de maig del 2012

He anat a casa la Berta per a poder continuar amb l'estudi de les assignatures i també per a poder adelantar passant els apunts a net. L'Anna avui no ha vingut a la sessió, per tant, hem estat la Berta i jo soles. Ens ha donat temps a fer bastanta feina, sobretot de repàs i de comentari de diapositives. Aquestes sessions són profitoses perquè així es treu molta feina del damunt, feina que si ha de fer sola, triga molta més estona a fer: ha de comparar les diapositives en un ordinador, mentre que a l'altre ha d'anar-se canviant per a poder passar a net els apunts modificats.

3 de maig del 2012

La Berta té un exercici d'atenció dividida, a partir del qual ha de treure unes conclusions i elaborar un altre treball. Aquest exercici és impossible que el faci sola, ja que consisteix en una petita experimentació de traç amb la mà dreta i la mà esquerra, primer concentrant-se només en el que s'ha de fer i després amb una atenció dividida entre el que s'ha de fer i un compte enrere des del número 293. Aquest “experiment” se suposa que l'ha de passar a 20 persones, i després cal treure unes conclusions sobre la qualitat i quantitat amb atenció única versus dividida. Hem realitzat la prova i li he muntat els fulls que haurà de passar a les altres persones, i també hem buscat informació sobre l'atenció dividida i què passa en la majoria de gent quan hi ha més d'una cosa a tenir en compte a l'hora de realitzar una activitat. També hem elaborat unes gràfiques de barres (les gràfiques no les sap interpretar gaire bé, ja que es basen en imatges comparatives per a relacionar uns resultats amb els altres, després de provar unes quantes vegades, ens n'hem sortit). Més tard, per canviar una de tema, vam continuar estudiant per una assignatura, ja que en breu té el control. M'ha explicat, també, els horaris que tindrà dels exàmens de les 6 assignatures que fa, i com queden distribuïts al calendari. Es veu que en dues assignatures ha demanat tenir una adpatació en la forma com se li passa el control: en comptes d'escrit, oral. Per tant, està contenta, ja que li queda força temps entre ells i a més a més 2 de 4 els podrà fer oralment.

2 de maig del 2012

Avui he anat mé aviat del compte a casa la Berta, ja que tenia la tarda lliure; per tant, quan hi he anat no hi havia l'Anna, la psicopedagoga, que ha arribat a la seva hora: un parell d'hores més tard. Hem aprofitat per a passar a net apunts, per a explicar-li unes diapositives d'uns mapes conceptuals i també per a començar un treball que tracta (entre d'altres moltes coses) del TDAH (per tant, hem buscat a Internet una mica d'informació del tema i hem començat a redactar les dues o tres primeres qüestions del treball.

26 d'abril del 2012

Ara feia uns quants dies que no anava a casa la Berta. Quan hi he arribat m'ha explicat que la tutora (amb la qual van tenir una entrevista per parlar de les adaptacions que fan, o més ben dit, que no fan els professors) els ha contestat que no hi ha un reglament que concreti i especifiqui expressament quines adaptacions cal fer i si s'han de fer obligatòriament o no). Penso que és bastant disguntant aquesta resposta i en general que aquesta situació no estigui legalment contemplada. El que passa és que com que la Berta usa un 4% de resta visual i per tant no declara que té ceguesa absoluta, malgrat això li suposi una quantitat pràcticament inabastable de feina diària, no apliquen les adaptacions que ella requeriria. Després m'ha explicat que ha d'entregar tres treballs, els quals té començats però són llargs i intensos. I hem començat a passar apunts a net, però més que res, el dia d'avui l'hem dedicat a comentar 10 diapositives en format Power Point. Són diapositives relatives al temari que s'impateix a les classes d'una assignatura, les quals no pot entendre ja que tenen un fons de color i la lletra molt petita i de colors. A més, hi ha gran varietat de dibuixos i vinyetes, totalment inaccessibles per la Berta. Quan ha arribat l'Anna, la psicopedagoga, s'ha posat a classificar unes informacions impreses per a fer la segona part d'un dels treballs.

17 d'abril del 2012

Avui és dimarts, normalment sempre hi he anat els dijous i els divendres a fer les pràctiques, però per recuperar una mica la Setmana Santa, aprofito per arribar-me a casa la Berta (prèviament m'havia donat el vist-i-plau l'Anna -la psicopedagoga-). Hi he anat a les 7, i l'Anna arribava a les 8, per tant, hem aprofitat per a passar els apunts d'una assignatura: primer s'ha obert els dos ordinadors i hem agafat els apunts que ella passa durant les classes directament al seu portàtil, i llavors els hem comparat amb els apunts que el professor havia penjat a l'Aula Virtual, afegint el que calgués: ho miràvem entre les dues i ella em dictava el redactat final. A part d'això, la Berta m'ha explicat que finalment gairebé és segur que pot continuar els estudis a la Universitat malgrat en tingués alguna de suspesa més d'un cop. També m'ha dit que han anat aquest mateix matí a parlar amb la tutora, per a exposar-li que hi ha professors de segons quines assignatures que no tenen en compte la problemàtica que representa cursar una carrera sense adaptacions, pràcticament, i en comptes de posar-li fàcil, moltes vegades no ho tenen en compte (a l'apartat de "Reflexions" dono la meva opinió personal sobre aquest tema, el qual ja avanço que em sembla d'allò més... increïble). També hem aprofitat l'estona per a comentar un exercici que tenia per deures per avui mateix, que consistia en fer una mena d'esquema sobre uns elements relacionats amb les bases de dades. Ella m'ha explicat que amb això hi té molta dificultat, ja que no pot aconseguir una visió global i per tant es perd tota la informació, i el més important, la relació que s'estableix entre un conjunt i un altre. M'ha comentat que li costava fer rombes, i m'ha sorprès una mica, de fet, n'hem estat provant de fer i li costen molt. Això m'ha fet pensar altra vegada en les coses pressuposades que la gent que hi veiem bé donem per fetes. Quan ha arribat l'Anna m'ha donat una versió més concreta de la xerrada amb la tutora, ja que la Berta és tan bona noia que a vegades o no vol parlar dels temes problemàtics o bé els minoritza. Es veu clarament que hi ha professionals que no exerceixen la seva tasca tan bé com haurien de fer (ex. facilitar la informació relativa a horaris o classes que s'imparteixen o no adaptant el format...).

La baixa visió, el cas de la Berta

La baixa visió és la condició de la persona amb privació parcial del sentit de la vista. No està tipificada des del punt de vista legal, si bé limita amb la visió perfecta (100% de resta visual amb la utilització de correccions visuals) i la ceguesa legal. Entre aquests dos punt s'estén el camp de les persones amb baixa visió, és a dir amb disminució visual. La disminució visual es dóna quan la visió d'una persona no arriba al 100%, tot i utilitzar totes les correccions òptiques possibles. La resta visual (el percentatge de visió que hom conserva) conté dos paràmetres de definició visual: la agudesa i el camp. L'agudesa visual és la capacitat de distingir les formes dels objectes a certa distància i es mesura amb la prova de les lletres (o formes geomètriques) de mida decreixent, establint cada línia, vista o no, un 10% d'agudesa visual. El camp visual és l'angle que cada ull veu, corresponent 90º a cada un (en total 180º). El campo es redueix, o bé "tancant-se" pels costats, o bé de manera aleatòria, a causa de taques que es formen a l'ull. La persona que, malgrat l'ús de correccions òptiques, no aconsegueix arribar al 100%, però que supera el 50% de resta visual, pertany a la categoria B3, porta una vida normal i possiblement no en tingui consciència de la seva disminució. Ans al contrari, per sota del 50%, comença a tenir dificultats evidents i es diu que té baixa visió (B2). Cal tenir en compte que, per sota del 20% de resta visual, les dificultats visuals són severes i fan imprescindible l'ús de tècniques d'adaptació. Quan no s'aconsegueix superar el 10% d'agudesa i/o es té restringit a només el 10º el camp visual, es considera llavors que la persona pateix ceguesa legal. Finalment, si no hi veu sinó zones difuses d'il·luminació i ombra, o bé res en absolut, és quan es parla de ceguesa total (B1). La Berta tindria, segons aquesta classificació, ceguesa legal, ja que té un 4%. Però gràcies a la seva força de voluntat, ja que abans només en tenia un 2%.

Dimarts, 23.10, a TV3: La ceguesa

Hola a tots i totes! Si us interessa el tema, he trobat un programa que pot ser d'allò més interessant! Us explico tot seguit: La ceguesa, a "L'endemà"

El programa aborda en aquest capítol el món de la ceguesa, des del punt de vista dels que hi han vist i han perdut la visió. Com t'acostumes a viure sense veure-hi? És fàcil presentar-se al món com a discapacitat? Aquest dimarts, TV3 presenta un nou capítol de "L'endemà", "A les fosques", que aborda el canvi de vida que suposa la ceguesa. Anna Morancho L'Anna Morancho té 22 anys i estudia Empresarials. Als 12 anys li van diagnosticar una malaltia hereditària que ara l'està deixant cega, i que comparteix amb la seva germana Alba, un any més gran. Elles s'ho prenen amb filosofia, i inventen estratègies per fer vida normal tant de temps com puguin. Com diu la seva mare, l'Anna i l'Alba gaudeixen més de la vida que la resta de la gent, potser perquè saben que aviat serà diferent. L'Anna surt amb el nòvio i els amics, fa feines ocasionals i es dedica al teatre amateur. Encara es resisteix a fer servir el bastó i a llegir en braille, però sap que cada cop necessita més ajuda en la vida quotidiana. La seguim en un any clau de la seva vida: ha decidit sortir de l'armari i presentar-se al món com a persona gairebé cega; entrarà a l'ONCE, buscarà una feina adaptada i aprendrà tècniques de supervivència per a discapacitats visuals. Ella sap que això és el que necessita, però reconèixer la pròpia discapacitat no és fàcil per a ningú. "L'endemà" aborda en aquest capítol el món de la ceguesa, des del punt de vista dels que hi han vist i han perdut la visió. Com t'acostumes a viure sense veure-hi? És fàcil presentar-se al món com a discapacitat?

"Catalunya sense barreres" al Teatreneu

Vull recomanar a tothom l'obra de teatre "Catalunya sense barreres" que s'estrena el divendres 20 al Teatreneu, on es tracten les minusvalies i deficièsncies amb naturalitat i humor. La fan un grup de persones amateurs, tots amb alguna discapacitat, on demostran que darrera de cada dispacitat hi ha sempre una perona extraordinaria. http://www.teatreneu.com/e-241/Catalunya-sense-barreres. Una comèdia de teatre on els personatges escenifiquen la realització d’un programa de ràdio que no pot ser presentat per la seva directora. Els actors i actrius, tots amb alguna discapacitat o malaltia mental, demostren amb la seva interpretació que quan hi ha un compromís amb la vida, és possible sortir endavant i superar les barreres que presenta el dia a dia. Missatge per al públic: Darrere d’una discapacitat hi ha una persona amb unes qualitats remarcables com en tot ésser humà. Aquest és el missatge que es pretén fer arribar al públic mitjançant la representació de l’obra de teatre. El desenvolupament de l’acció a escena alterna la comèdia (amb moments intensos per riure) i el drama (amb escenes de profunda emotivitat).

Sinopsi Abans de començar l’obra, els actors es presenten amb els seus noms reals i la seva discapacitat o malaltia mental, també reals. Un estudi radiofònic a la dreta de l’escenari i a l’esquerra la sala d’espera. Als dos espais, diàleg entre la directora del programa i la seva persona de confiança. La primera diu a la segona que té uns compromisos que li fan impossible presentar el programa i demana que tot es faci amb un estricte control de la situació. Aquesta segona li expressa la desconfiança que té en si mateixa. La directora li diu que creu amb la seva capacitat per sobre de tot. Van apareixen a la sala d’espera els diferents col·laboradors voluntaris del programa i els convidats del dia, en aquesta ocasió un cec amb el seu gos pigall i un escriptor amb esquizofrènia. Llarg temps ple de gags còmics on cadascú va mostrant els seus handicaps de manera desenfadada. L’acció es desplaça des de la sala d’espera cap a l’estudi amb inici dels continguts del programa que condueix una presentadora en cadira de rodes en qui ningú confia per poca serenitat i calma en moments de crisi. Més gags simpàtics. Entren en joc els convidats amb les seves històries. L’argument es torna profund i ple de sentit quan la persona cega comença a parlar de la funció dels gossos pigall i l’escriptor amb esquizofrènia descriu la seva malaltia. Un cop finalitzats els continguts, entra la directora en escena, que en realitat ha estat posant a prova el seu equip. Aquesta explica les històries reals de les persones de l’equip i com han arribat al món de la discapacitat o malaltia mental mantenint els seus nivells intel·lectuals. La persona de confiança de la directora (amb la parla afectada per la malaltia de Pàrkinson) recita de manera magistral un poema sobre com tractar la persona amb discapacitat o malaltia mental. Aquest moment, que posa fi a l’obra, fa aixecar al públic dels seients. Tot està dit i demostrat: Darrere i per sobre de la discapacitat sempre hi ha una persona amb el seu talent. Habilitant les persones només es veu la seva capacitat.