26 d'abril del 2012

Ara feia uns quants dies que no anava a casa la Berta. Quan hi he arribat m'ha explicat que la tutora (amb la qual van tenir una entrevista per parlar de les adaptacions que fan, o més ben dit, que no fan els professors) els ha contestat que no hi ha un reglament que concreti i especifiqui expressament quines adaptacions cal fer i si s'han de fer obligatòriament o no). Penso que és bastant disguntant aquesta resposta i en general que aquesta situació no estigui legalment contemplada. El que passa és que com que la Berta usa un 4% de resta visual i per tant no declara que té ceguesa absoluta, malgrat això li suposi una quantitat pràcticament inabastable de feina diària, no apliquen les adaptacions que ella requeriria. Després m'ha explicat que ha d'entregar tres treballs, els quals té començats però són llargs i intensos. I hem començat a passar apunts a net, però més que res, el dia d'avui l'hem dedicat a comentar 10 diapositives en format Power Point. Són diapositives relatives al temari que s'impateix a les classes d'una assignatura, les quals no pot entendre ja que tenen un fons de color i la lletra molt petita i de colors. A més, hi ha gran varietat de dibuixos i vinyetes, totalment inaccessibles per la Berta. Quan ha arribat l'Anna, la psicopedagoga, s'ha posat a classificar unes informacions impreses per a fer la segona part d'un dels treballs.

17 d'abril del 2012

Avui és dimarts, normalment sempre hi he anat els dijous i els divendres a fer les pràctiques, però per recuperar una mica la Setmana Santa, aprofito per arribar-me a casa la Berta (prèviament m'havia donat el vist-i-plau l'Anna -la psicopedagoga-). Hi he anat a les 7, i l'Anna arribava a les 8, per tant, hem aprofitat per a passar els apunts d'una assignatura: primer s'ha obert els dos ordinadors i hem agafat els apunts que ella passa durant les classes directament al seu portàtil, i llavors els hem comparat amb els apunts que el professor havia penjat a l'Aula Virtual, afegint el que calgués: ho miràvem entre les dues i ella em dictava el redactat final. A part d'això, la Berta m'ha explicat que finalment gairebé és segur que pot continuar els estudis a la Universitat malgrat en tingués alguna de suspesa més d'un cop. També m'ha dit que han anat aquest mateix matí a parlar amb la tutora, per a exposar-li que hi ha professors de segons quines assignatures que no tenen en compte la problemàtica que representa cursar una carrera sense adaptacions, pràcticament, i en comptes de posar-li fàcil, moltes vegades no ho tenen en compte (a l'apartat de "Reflexions" dono la meva opinió personal sobre aquest tema, el qual ja avanço que em sembla d'allò més... increïble). També hem aprofitat l'estona per a comentar un exercici que tenia per deures per avui mateix, que consistia en fer una mena d'esquema sobre uns elements relacionats amb les bases de dades. Ella m'ha explicat que amb això hi té molta dificultat, ja que no pot aconseguir una visió global i per tant es perd tota la informació, i el més important, la relació que s'estableix entre un conjunt i un altre. M'ha comentat que li costava fer rombes, i m'ha sorprès una mica, de fet, n'hem estat provant de fer i li costen molt. Això m'ha fet pensar altra vegada en les coses pressuposades que la gent que hi veiem bé donem per fetes. Quan ha arribat l'Anna m'ha donat una versió més concreta de la xerrada amb la tutora, ja que la Berta és tan bona noia que a vegades o no vol parlar dels temes problemàtics o bé els minoritza. Es veu clarament que hi ha professionals que no exerceixen la seva tasca tan bé com haurien de fer (ex. facilitar la informació relativa a horaris o classes que s'imparteixen o no adaptant el format...).

La baixa visió, el cas de la Berta

La baixa visió és la condició de la persona amb privació parcial del sentit de la vista. No està tipificada des del punt de vista legal, si bé limita amb la visió perfecta (100% de resta visual amb la utilització de correccions visuals) i la ceguesa legal. Entre aquests dos punt s'estén el camp de les persones amb baixa visió, és a dir amb disminució visual. La disminució visual es dóna quan la visió d'una persona no arriba al 100%, tot i utilitzar totes les correccions òptiques possibles. La resta visual (el percentatge de visió que hom conserva) conté dos paràmetres de definició visual: la agudesa i el camp. L'agudesa visual és la capacitat de distingir les formes dels objectes a certa distància i es mesura amb la prova de les lletres (o formes geomètriques) de mida decreixent, establint cada línia, vista o no, un 10% d'agudesa visual. El camp visual és l'angle que cada ull veu, corresponent 90º a cada un (en total 180º). El campo es redueix, o bé "tancant-se" pels costats, o bé de manera aleatòria, a causa de taques que es formen a l'ull. La persona que, malgrat l'ús de correccions òptiques, no aconsegueix arribar al 100%, però que supera el 50% de resta visual, pertany a la categoria B3, porta una vida normal i possiblement no en tingui consciència de la seva disminució. Ans al contrari, per sota del 50%, comença a tenir dificultats evidents i es diu que té baixa visió (B2). Cal tenir en compte que, per sota del 20% de resta visual, les dificultats visuals són severes i fan imprescindible l'ús de tècniques d'adaptació. Quan no s'aconsegueix superar el 10% d'agudesa i/o es té restringit a només el 10º el camp visual, es considera llavors que la persona pateix ceguesa legal. Finalment, si no hi veu sinó zones difuses d'il·luminació i ombra, o bé res en absolut, és quan es parla de ceguesa total (B1). La Berta tindria, segons aquesta classificació, ceguesa legal, ja que té un 4%. Però gràcies a la seva força de voluntat, ja que abans només en tenia un 2%.

Dimarts, 23.10, a TV3: La ceguesa

Hola a tots i totes! Si us interessa el tema, he trobat un programa que pot ser d'allò més interessant! Us explico tot seguit: La ceguesa, a "L'endemà"

El programa aborda en aquest capítol el món de la ceguesa, des del punt de vista dels que hi han vist i han perdut la visió. Com t'acostumes a viure sense veure-hi? És fàcil presentar-se al món com a discapacitat? Aquest dimarts, TV3 presenta un nou capítol de "L'endemà", "A les fosques", que aborda el canvi de vida que suposa la ceguesa. Anna Morancho L'Anna Morancho té 22 anys i estudia Empresarials. Als 12 anys li van diagnosticar una malaltia hereditària que ara l'està deixant cega, i que comparteix amb la seva germana Alba, un any més gran. Elles s'ho prenen amb filosofia, i inventen estratègies per fer vida normal tant de temps com puguin. Com diu la seva mare, l'Anna i l'Alba gaudeixen més de la vida que la resta de la gent, potser perquè saben que aviat serà diferent. L'Anna surt amb el nòvio i els amics, fa feines ocasionals i es dedica al teatre amateur. Encara es resisteix a fer servir el bastó i a llegir en braille, però sap que cada cop necessita més ajuda en la vida quotidiana. La seguim en un any clau de la seva vida: ha decidit sortir de l'armari i presentar-se al món com a persona gairebé cega; entrarà a l'ONCE, buscarà una feina adaptada i aprendrà tècniques de supervivència per a discapacitats visuals. Ella sap que això és el que necessita, però reconèixer la pròpia discapacitat no és fàcil per a ningú. "L'endemà" aborda en aquest capítol el món de la ceguesa, des del punt de vista dels que hi han vist i han perdut la visió. Com t'acostumes a viure sense veure-hi? És fàcil presentar-se al món com a discapacitat?

"Catalunya sense barreres" al Teatreneu

Vull recomanar a tothom l'obra de teatre "Catalunya sense barreres" que s'estrena el divendres 20 al Teatreneu, on es tracten les minusvalies i deficièsncies amb naturalitat i humor. La fan un grup de persones amateurs, tots amb alguna discapacitat, on demostran que darrera de cada dispacitat hi ha sempre una perona extraordinaria. http://www.teatreneu.com/e-241/Catalunya-sense-barreres. Una comèdia de teatre on els personatges escenifiquen la realització d’un programa de ràdio que no pot ser presentat per la seva directora. Els actors i actrius, tots amb alguna discapacitat o malaltia mental, demostren amb la seva interpretació que quan hi ha un compromís amb la vida, és possible sortir endavant i superar les barreres que presenta el dia a dia. Missatge per al públic: Darrere d’una discapacitat hi ha una persona amb unes qualitats remarcables com en tot ésser humà. Aquest és el missatge que es pretén fer arribar al públic mitjançant la representació de l’obra de teatre. El desenvolupament de l’acció a escena alterna la comèdia (amb moments intensos per riure) i el drama (amb escenes de profunda emotivitat).

Sinopsi Abans de començar l’obra, els actors es presenten amb els seus noms reals i la seva discapacitat o malaltia mental, també reals. Un estudi radiofònic a la dreta de l’escenari i a l’esquerra la sala d’espera. Als dos espais, diàleg entre la directora del programa i la seva persona de confiança. La primera diu a la segona que té uns compromisos que li fan impossible presentar el programa i demana que tot es faci amb un estricte control de la situació. Aquesta segona li expressa la desconfiança que té en si mateixa. La directora li diu que creu amb la seva capacitat per sobre de tot. Van apareixen a la sala d’espera els diferents col·laboradors voluntaris del programa i els convidats del dia, en aquesta ocasió un cec amb el seu gos pigall i un escriptor amb esquizofrènia. Llarg temps ple de gags còmics on cadascú va mostrant els seus handicaps de manera desenfadada. L’acció es desplaça des de la sala d’espera cap a l’estudi amb inici dels continguts del programa que condueix una presentadora en cadira de rodes en qui ningú confia per poca serenitat i calma en moments de crisi. Més gags simpàtics. Entren en joc els convidats amb les seves històries. L’argument es torna profund i ple de sentit quan la persona cega comença a parlar de la funció dels gossos pigall i l’escriptor amb esquizofrènia descriu la seva malaltia. Un cop finalitzats els continguts, entra la directora en escena, que en realitat ha estat posant a prova el seu equip. Aquesta explica les històries reals de les persones de l’equip i com han arribat al món de la discapacitat o malaltia mental mantenint els seus nivells intel·lectuals. La persona de confiança de la directora (amb la parla afectada per la malaltia de Pàrkinson) recita de manera magistral un poema sobre com tractar la persona amb discapacitat o malaltia mental. Aquest moment, que posa fi a l’obra, fa aixecar al públic dels seients. Tot està dit i demostrat: Darrere i per sobre de la discapacitat sempre hi ha una persona amb el seu talent. Habilitant les persones només es veu la seva capacitat.

Una pel·lícula que m'ha sorprès per bé

L’espai setmanal de cinema de l’XTVL 'L’altra pantalla' presenta aquest dissabte a la nit la pel·lícula 'La otra imagen', un film del director Antoni Ribas amb les actuacions de Francisco Rabal, Julian Mateos, i Jeannine Mestres. 'La otra imagen' és una faula moral centrada en el món dels invidents. Un matrimoni de joves invidents, pares d’una noia sense cap problema físic, veuen com les seves vides fan un gir quan, en un concert, coneixen un home també cec ple de vitalitat. Entre aquests tres personatges cecs es crearà un triangle amorós, a traves del qual es reflexiona sobre la seva problemàtica i altres qüestions socials. Si us interessa, s'emetrà aquest proper dissabte: 'La otra imagen' a les 22.30h per TV L'Hospitalet, Canal Terrassa Vallès, VOTV Vallès Oriental Televisió, Canal Nord Figueres, Vallès Visió, TAC 12, Canal Blau TV/Maricel TV, Canal Reus TV, El 9 TV, GAVÀ Televisió, Conca TV, TV Badalona, Televisió de Girona, Penedès TV, m1tv i Lleida TV.

12 d'abril del 2012

He anat a fer les pràctiques després d'uns dies de festa de Setmana Santa, i he trobat que la Berta estava de molt més bon humor: ara està tranquil·la perquè resulta que ahir dimecres va anar a parlar amb el Degà (l'Anna, la psicopedagoga la va acompanyar) i a donar-li la carta. El nou Degà de la universitat és un exprofessor seu, per la qual cosa té molt de guanyat, ja que la coneix i sap que dedica moltes estones a fer els treballs i a estudiar. També coneix els seus esforços per posar-se al dia com una més de la classe amb la dificultat que té. Resumint, li ha dit que ha de parlar amb el Cap d'Estudis però que estigui molt tranquil·la que podrà continuar segur. Hem estat elaborant una altra qüestió del treball que ha d'entregar, concretament una que parla sobre els conjunts de dades i metadades. Hem obert els dos ordinadors i jo li he estat buscant referències que s'adequessin a la base de dades que està fent pel treball (quelcom que ha costat bastant de trobar). Quan per fi s'ha trobat, s'ha hagut d'anar pantalla per pantalla descrivint les etiquetes i les pestanyes que hi havia. Mentrestant, ella comparava la informació que li donava jo amb la que ella ha de descriure al treball, i en una pàgina de Word m'ho dictava i jo li anava copiant. Una estona més tard ha arribat l'Anna, que estava fent classe al centre psicopedagògic, i hem continuat amb la tasca que ja havíem començat feia més o menys una hora. Hem quedat pel dimarts vinent, dijous i divendres (unes 2 hores i pico cada sessió), i dimarts haurem de dedicar-nos la Berta i jo soles (ja que l'Anna està ocupada) a passar a llenguatge escrit els apunts que ha anat agafant ella de certes assignatures i els arxius de so (gravacions de les classes magistrals). A reveure!

ONCE Museo Tiflológico

L'Anna, la psicopedagoga, em va parlar l'altre dia de la tiflologia, i, tot i que n'havia sentit a parlar, no sabia ben bé el que era. He trobat aquest vídeo que ho il·lustra bé (a més, és de l'ONCE, el servei que usava la Berta).

2 d'abril del 2012

Em pensava que el primer tema d'avui seria la carta al Rector, però quan hem arribat la Berta estava de molt bon humor, i no ha tret el tema, per tant, l'hem respectat i ens hem posat a fer feina. Suposo que un dia d'aquesta setmana la voldrà començar a redactar. Avui he estat intervenint en la sessió des del principi al final: He explicat mapes conceptuals i esquemes dels Power Points a la Berta sobre els conjunts de dades, les bases de dades i els models de recuperació de dades (quelcom que no sabia fins que ho vaig buscar per Internet per a no anar tan peix en la temàtica de la carrera). He passat la informació que ella m'anava dictant de quatre esquemes diferents de l'assignatura Models i Dissenys d'Organització a versió text perquè així quan vulgui estudiar ho pugui veure i entendre, ja que d'altra manera ella no capta absolutament res de res. He mecanografiat una part de la segona fase del treball que ha d'entregar pel dia 10 d'abril. La metodologia bàsicament ha consistit en: 1r: ella té obert el PDF de l'activitat en un ordinador (amb una pantalla de 27') 2n: li llegeixo l'enunciat del primer punt i li busco als apunts el que necessita (ella més o menys sap de memòria a quin tema he de buscar, o si més no, quan li ho vaig llegint, em guia i em diu en quin conjunt de diapositives creu que es troba. 3r: quan ja ho té tot clar (després de parlar-ho amb mi), em dicta el que he de transcriure a l'ordinador, i mentrestant li vaig dient en veu alta el que escric (inclòs les majúscules que uso, si ho subratllo, etc.). 4t: quan s'ha acabat el punt, es continua pel següent, i ella ha d'usar la resta visual per a llegir en veu alta l'enunciat (s'apropa molt a la pantalla, de manera que amb l'ull que hi veu, gairebé tota la pestanya a la màquina, per la qual cosa, va molt lenta i els exercicis duren molta estona).

30 de març del 2012

Ha passat un fet realment desmotivador avui: La tutora de la Berta li ha dit aquest matí a la universitat que no podrà seguir cursant la carrera que està fent! Es veu que ja ha suspès tres assignatures des del primer semestre, i aquesta universitat té la norma de promoció que a les dues suspeses ja es fa fora a l'alumne. L'any passat, al segon semestre, es va deixar un parell d'assignatures perquè no donava l'abast, i sense informar-la de res, la seva tutora va enviar una carta al Rector perquè li deixés fer per tercera vegada. Li ho van acceptar, però és clar, ara es troba que en un principi no podria fer per quarta vegada les assignatures que li han quedat penjades. Ella està molt trista i angoixada, ho veu molt negre. Té por que no la deixin continuar. He estat parlant amb l'Anna, la psicopedagoga, i m'ha explicat que no en sabien res, d'aquesta norma, però que ella és un cas especial. I que s'haurà de redactar una carta pel Rector, que aniria bé que se li donés a mà, explicant-li (o més bé recordant-li) les limitacions que té la Berta i l'esforç que dedica cada dia a estudiar i a fer les feines encomanades (la veritat és que és una de les coses que m'han sorprès més: la capacitat d'automotivació, de treball, de ganes de tirar-ho endavant que té aquesta noia). Hem decidit que el proper dia que hi vagi si la Berta es veu capaç (avui estava realment tocada), la redactarem.

Fases del projecte

Cal esmentar primer de tot

View more documents from irissantargila.

He cregut interessant adjuntar les dues primeres fases del projecte, que s'adiuen al treball que estic fent actualment, perquè es vegi de manera simple i clara la progressió, els objectius i continguts a assolir, etc. El títol d'aquesta entrada ja ho diu, cal esmentar primer de tot que a partir de les reunions amb la psicopedagoga, es va acordar que seria millor que em centrés només en el cas de la Berta, ja que és un cas molt complex, que requereix un estudi profund de les característiques de la noia, i que a més, necessita d’un ajut extra que com a practicant puc oferir. A més, també és interessant esmentar que la metodologia utilitzada en aquest projecte de pràcticum I serà de tipus qualitatiu, duent a terme una aproximació a l’escenari de treball i als elements que la conformen, amb instruments d’anàlisi de tipus qualitatiu.

29 de març del 2012

Avui he estat anotant la pauta i organització de les tasques dutes a terme: 1r: Mirar tot el que hi ha penjat de cada assignatura al Campus Virtual (en total fa 5 assignatures). 2n: Es plantegen en veu alta els treballs i/o projectes que ha d'entregar i es prioritza la feina a fer durant la sessió. 3r: Es repassa tots els apunts (els que ha fet ella i els qua ha pogut penjar el professor de cada assignatura). Els apunts que ha fet ella s'han d'anar posant al dia perquè si no, se li acumula la feina, pren apunts al portàtil durant les classes i els compara amb els apunts que es pengen a l'aula virtual. A part d'això, he estat buscant informació sobre eines que potser li serien útils a la Berta per a fer la feina de la universitat; i entre tots els que he estudiat, aquests són potser els que he trobat més adients (en una propera sessió, quan ja els sàpiga usar, els els presentaré a la Berta per si troba interessant provar-los): Lightning Express Magnifier

Oneloupe

Dragnifier

Regles lupa

Utilització de la lupa Windows La Lupa és una eina de presentació que fa més llegible la pantalla per a persones amb dificultats visuals i que es al trobar-se de forma estandard en els sistemes operatius podem utilitzar-la mentre s'avalua si el nostre alumne necessitarà d'un programa magnificador de pantalla espeífic de la ONCE. La Lupa crea una finestra independent que mostra una part ampliada de la pantalla. També pot canviar la combinació de colors de la finestra d'ampliació per a aconseguir una millor visibilitat. Pot moure o canviar el tamany de la finestra de la Lupa o arrastrar-la al final de la pantalla i bloquejar-la. La Lupa està pensada per a proporcionar un grau mínim de funcionalitat als usuaris amb dificultats visuals. Quan s'utiliza la Lupa, és possible: Canviar el grau d'ampliació Canviar la mida de la finestra d'ampliació Canviar la posició de la finestra d'ampliació en l'escriptori Invertir els colors de la pantalla Eines ampliadores pròpies de programes específics Actualment, hi ha molts programes que incorporen unes opcions d'ampliació, que poden ser molt útils per a alumnes de baixa visió, i sobretot per aquells alumnes situats a la franja visual que no els permet ser afiliats i per tant poder gaudir del programa específic de l'ONCE, i amb aquestes eines poden millorar la seva capacitat de treball i disminuir el cansament visual. Són eines molt senzilles d'utilitzar, i també molt bàsiques, que podem trobar arreu, només cal tenir-les present i posar-les a l'abast de la Berta. He trobat d'allò més interessant aquesta tasca (de buscar informació sobre diferents programes adient al seu gran de ceguesa) ja que potser li pot servir en algun moment del seu procés acadèmic o fins i tot personal.

Zoom Text

Breu explicació del prgama: L'ampliador Zoomtext El Zoomtext és un programa per persones de baixa visió que combina la magnificació, la lectura de pantalles, fent així accessibles tots els programes de Microsoft Windows, des de la versió XP, Vista fins a windows 7. Aquest programa treballa al mateix temps que les altres aplicacions permetent l'ampliació de la pantalla a l'escala desitjada adaptant-se a les necessitats de l'alumne. L'ampliador Zoomtext El Zoomtext és una completa aplicació amb funcions de magnificació i lectura que permet a l'usuari augmentar els objectes de la pantalla així com verbalitzar zones, documents etc. Aquest programa treballa al mateix temps que les altres aplicacions permetent l'ampliació de la pantalla a l'escala desitjada adaptant-se a les necessitats de l'alumne. Exememple d'ús per a la lectura d'un document Per a la lectura d'apunts o de documents en general utilitzareu l'eina del Lector de Documents. 1. Activeu el Zoomtext. 2. Recupereu el document de word guia Web.doc i seleccioneu tot el text (Ctrl-E). 3. Ara, activeu l'eina Lector de Documents. 4. S'inicia una nova finestra on veureu com podeu anar llegint el text, paraula per paraula. Escolliu Rápido.Funciona com un radiocasete. 5. Pausa, avanç, retrocés, etc. 6. Modifiqueu la velocitat de lectura a 140 o150. 7. Modifiqueu el tamany del zoom 5x o 6x. 8. Per sortir feu clic a sortir Aquest és només un dels usos del programa, però és interessant ja que exemplifica el mètode d'ús, el qual esdevé senzill i eficaç a la Berta.

23 de març del 2012

La Berta acaba la pràctica que havia d'entregar, en aquesta assignatura, com que totes les activitats són en grup i ella les ha de desenvolupar sola, la professora li fa fer només dues de les quatre activitats proposades. La que acaba d'entregar anava sobre l'”eyetracking” i els anàlisis de metadades de les bases de dades. Com que aquests treballs són molt concrets de la temàtica de la carrera, he estat llegint i documentant-me una mica sobre el que la Berta treballa per a poder-la ajudar més en les sessions. Explica que a la universitat avui han fer una activitat consistent en un trencaclosques i ella no l'ha pogut acabar, se n'ha cansat només començar i a més no s'hi podia fixar, amb les peces tan petites que hi havia. Està una mica desanimada. Aquesta activitat pertany a una assignatura anomenada “Fonaments de la Conducta Humana”, en la qual fan una metodologia pràctica mitjançant jocs (tangrams, trencaclosques, jocs de dinamització...) i ella no els pot fer. Amb la psicopedagoga hem estat parlant que s'haurà de contactar altra vegada amb la tutora perquè li digui al professors que li ho adapti. M'ha explicat l'ús del programa “Zoom Text/ Magnifier and Recorder”, que usa diàriament per a poder llegir la pantalla de l'ordinador.

16 de març del 2012

Durant aquesta sessió s'ha seguit pel punt on es va deixar el dia abans, però a més a més, he aprofitat per a fer-li una petita entrevista sobretot basada en les adaptacions que li fan o no a la universitat, i aquesta és la informació que m'ha donat la Berta: Només hi ha un professor de la universitat que li fa una mena d'adaptació, que consisteix en gravar amb un micròfon totes les classes que es fan i llavors penjar aquests arxius al Campus Virtual. Això li és de gran ajut, ja que si es perd no pot seguir els Power Points que usen a les classes, i per tant, li costa situar-se; així com també, si se li passa algun apunt important, a casa, més tranquil·la i en silenci, ho pot tornar a escoltar i parar per a prendre les notes necessàries. Aquest material també queda disponible per a la resta dels alumnes de l'assignatura. Per altra banda, els altres professors es limiten a donar-li més temps a l'hora de fer els controls i/o exàmens. I també tenen en compte que li és pràcticament impossible fer treballs grupals, per tant, li deixen fer sola. Però normalment no li adapten res més, per tant, quan es fan activitats a l'aula ella no hi pot participar pràcticament mai. Explica que algun cop ha expressat la seva angoixa davant el fet de no poder dur a terme les activitats pràctiques que es fan, però els professors, en general, al cap d'unes quantes sessions sembla que no se'n recordin i tornen a plantejar la mateixa metodologia. La psicopedagoga i jo li he dit que hauria de parlar més amb els professors perquè recordin adaptar-li les feines i les tasques que es fan a classe, ja que si no, ella es perd matèria i el que és pitjor, se sent malament i exclosa.

15 de març del 2012

És la primera sessió on assisteixo, es fa al centre CLIP. En un primer moment només pretenia observar i prendre apunts de com es desenvolupa la classe, però en vista de la facilitat de paraula de la Berta, m'atreveixo a fer algunes preguntes. El clima de treball és d'allò més cordial i amable. La Berta m'explica per sobre l'avaluació que li fan a la universitat, diu que només li adapten el temps, menys un professor que sí que li penja les explicacions al Campus Virtual (perquè les escolti), li fa els Power Point sobre fons clar perquè ho pugui veure una mica, etc. Per exemple, si els exàmens que fa tenen columnes, els professors li solen treure i posar en format horitzontal, ja que li va millor. Moltes vegades la psicopedagoga ha anat amb ella a fer els exàmens per ajudar-la. També és interessant esmentar que abans usava la màquina Perkins, però ara només usa el Word 2007 amb la lletra molt ampliada i el Zoom Text 9.1 (un producte de l'ONCE, el qual serveix per augmentar la pantalla i també llegeix els documents i les pestanyes en veu alta perquè els pugui diferenciar). Una altra variació que usa a l'ordinador és el punter de color negre. En aquests moments està treballant una pràctica corresponent a l'assignatura “Fonaments i Cognició Humana”. Tasca de la psicopedagoga: 1.- Li va llegint tot el que hi ha a l'enunciat i ho van comentant en veu alta (s'ha de comparar dues webs i és prou complicat explicar-li el seu funcionament). 2.- La Berta li dicat el que contesta a les preguntes i l'Anna ho transcriu amb les mateixes paraules a l'ordinador. 3.- Més tard, s'ha de buscar unes diapositives en format Power Point als apunts que té de l'assignatura, per això usen dos ordinadors alhora. El que usa la psicopedagoga serveix per a buscar informació a la vegada que la Berta va llegint els enunciats i/o apunts. És molt important i de gran ajut la memòria que té la Berta, ja que situa ràpidament on s'ha de buscar la informació dins el Campus Virtual (d'altra manera seria molt llarg ja que hi ha desenes de documents penjats).

16 de febrer del 2012

Última reunió amb la psicopedagoga abans de començar el treball pràctic i assistir a les sessions amb l'alumna. També es va informar sobre el conveni, se signen les còpies i es pacta els dies d'assistència a les sessions. En un principi, la psicopedagoga assisteix al domicili de l'alumna cada dia a la tarda, i dimecres al matí, a no se que hi hagi alguna excepcionalitat en l'horari d'una de les dues. De tant en tant, la Berta, també va al centre, el qual li queda a un parell o tres de carrers de casa seva, però la pantalla gegant que té a casa fa que li sigui molt més còmode fer allà les sessions.

16 de desembre del 2011

Una altra entrevista amb la psicopedagoga per, entre les dues, definir un hipotètic pla d'actuació, el qual es veu reflectit en el preprojecte i en la pac 1 (amb certes modificacions a conseqüència de l'adaptació a la situació. Es creu que per les poques hores que comporta el pràcticum I, seria necessari focalitzar l'atenció i l'esforç en un sol cas, que interessa especialment.

22 de desembre del 2011

Entrevista amb la psicopedagoga per a perfilar el preprojecte del pràcticum i per parlar dels casos que tractaria. En un principi em va comentar que seria interessant que assistís a dos casos, un d'una noia sorda de 25 anys i un altre d'una noia amb una resta visual del 4%. També vam parlar sobre el paper del psicopedagog privat, i quins eren els seus principis fonamentals a l'hora de treballar amb els alumnes, de tractar-los i de fer-los exploracions. Entre molts d'altres, un que em va agradar especialment, va ser que ella no creu en els diagnòstics, i que no sol passar proves estandarditzades ja que pensa que l'únic que fan és etiquetar els alumnes, i que hi ha moltes altres maneres de veure les dificultats que té un infant (o un adult) i les mesures a prendre per a atendre'l el més correctament possible.

Primer dia de les pràctiques

11 de desembre del 2011 Primera entrevista amb l'Anna, la psicopedagoga del centre per a parlar dels objectius del pràcticum i dels casos que ella actualment tracta. Hem quedat que a cada sessió que assisteixi hi seré des que comenci fins que acabi, és a dir, un total de 2 hores i 30 minuts aproximadament.