"Catalunya sense barreres" al Teatreneu

Vull recomanar a tothom l'obra de teatre "Catalunya sense barreres" que s'estrena el divendres 20 al Teatreneu, on es tracten les minusvalies i deficièsncies amb naturalitat i humor. La fan un grup de persones amateurs, tots amb alguna discapacitat, on demostran que darrera de cada dispacitat hi ha sempre una perona extraordinaria. http://www.teatreneu.com/e-241/Catalunya-sense-barreres. Una comèdia de teatre on els personatges escenifiquen la realització d’un programa de ràdio que no pot ser presentat per la seva directora. Els actors i actrius, tots amb alguna discapacitat o malaltia mental, demostren amb la seva interpretació que quan hi ha un compromís amb la vida, és possible sortir endavant i superar les barreres que presenta el dia a dia. Missatge per al públic: Darrere d’una discapacitat hi ha una persona amb unes qualitats remarcables com en tot ésser humà. Aquest és el missatge que es pretén fer arribar al públic mitjançant la representació de l’obra de teatre. El desenvolupament de l’acció a escena alterna la comèdia (amb moments intensos per riure) i el drama (amb escenes de profunda emotivitat).

Sinopsi Abans de començar l’obra, els actors es presenten amb els seus noms reals i la seva discapacitat o malaltia mental, també reals. Un estudi radiofònic a la dreta de l’escenari i a l’esquerra la sala d’espera. Als dos espais, diàleg entre la directora del programa i la seva persona de confiança. La primera diu a la segona que té uns compromisos que li fan impossible presentar el programa i demana que tot es faci amb un estricte control de la situació. Aquesta segona li expressa la desconfiança que té en si mateixa. La directora li diu que creu amb la seva capacitat per sobre de tot. Van apareixen a la sala d’espera els diferents col·laboradors voluntaris del programa i els convidats del dia, en aquesta ocasió un cec amb el seu gos pigall i un escriptor amb esquizofrènia. Llarg temps ple de gags còmics on cadascú va mostrant els seus handicaps de manera desenfadada. L’acció es desplaça des de la sala d’espera cap a l’estudi amb inici dels continguts del programa que condueix una presentadora en cadira de rodes en qui ningú confia per poca serenitat i calma en moments de crisi. Més gags simpàtics. Entren en joc els convidats amb les seves històries. L’argument es torna profund i ple de sentit quan la persona cega comença a parlar de la funció dels gossos pigall i l’escriptor amb esquizofrènia descriu la seva malaltia. Un cop finalitzats els continguts, entra la directora en escena, que en realitat ha estat posant a prova el seu equip. Aquesta explica les històries reals de les persones de l’equip i com han arribat al món de la discapacitat o malaltia mental mantenint els seus nivells intel·lectuals. La persona de confiança de la directora (amb la parla afectada per la malaltia de Pàrkinson) recita de manera magistral un poema sobre com tractar la persona amb discapacitat o malaltia mental. Aquest moment, que posa fi a l’obra, fa aixecar al públic dels seients. Tot està dit i demostrat: Darrere i per sobre de la discapacitat sempre hi ha una persona amb el seu talent. Habilitant les persones només es veu la seva capacitat.