Resposta breu als comentaris dels companys d'aula

Hola a tots i totes, moltes gràcies pels comentaris i suggerències, les tindré totes en compte... Seguim fent feina! Bona sort companys!

Comentaris dels companys

M’he fet seguidora. Està bastant avançat, hi ha molta informació ja comunicada, serà interessant veure tot el procés per realitzar una base de dades acurada y útil, ja que a vegades les bases de dades s’omplen d’informació que mai arriba a utilitzar-se. Em sembla una molt bona eina. Aquest bloc té ja diverses entrades relacionades amb el projecte de pràctiques, quelcom que s’agraeix per poder entendre i familiaritzar-se amb la feina que està fent. Es veu que està actualitzat i que la persona que se’n encarrega d’aquest bloc hi escriu amb freqüència. Pel que fa al disseny del bloc potser la lectura és una mica dificultosa, quelcom que podria millorar si estigués justificada la lletra, hi hagués alguna imatge o si hi hagués més paràgrafs. Disposa d’un apartat d’enllaços interessants i de la possibilitat d’un buscador per a poder cercar més ràpidament paraules clau que siguin d’interès per al visitant. Presentació: Correcte Continguts: tot i que estem molt a l’inici del pràcticum els continguts estan força desenvolupats. La temàtica està ben definida i justificada a nivell teòric. Hi ha enllaços interessants. Suggeriments: continuar per aquest camí.. El projecte de l’Iris em sembla una proposta fantàstica i que segur que serà de gran ajuda pel centre. Primer li caldrà conèixer molt bé el centre i les persones amb les que formarà equip de treball per tal de decidir els objectius que volen dur a terme. Per altra banda és una bona manera de conèixer de primera mà quins tipus de documentació ha de dominar un psicopedagog i com l’ha de classificar, gestionar… Crec que en treurà molt de profit i esperem que ens doni més detalls de com va avançant tot el procés. El blog me parece atractivo y agradable a la lectura, aunque alguna entrada la considero un poco larga. Por otra parte, veo que el tema puede ser muy interesante: seleccionar pruebas y elementos de diagnóstico es el primer paso en una buena labor psicopedagógica. Sin embargo, te aconsejaría que no corras el riesgo de que sea un prácticum demasiado teórico. El diagnóstico en educación es una tarea muy compleja y delicada, por ello me parece muy buena elección de prácticas. El blog está bastante completo, con las explicaciones sobre el prácticum, motivaciones, primeras experiencias. No leo muy bien la imagen de las fases aunque el tema me parece muy útil e interesante. Molt complert. Resulta fàcil orientar-se pel projecte i visualitzar una seqüència lògica, estructurada i definida. Respon molt bé de manera formal i seqüencial, però alhora incorpora amb naturalitat la transversalitat reflexiva i elements de complementarietat contextualitzadora. Trobo que sempre és bo i necessari fer referència a les fonts de la nostra proposta, a les intencionalitats i a l’espai que ocupa la intervenció psicopedagògica en un context complex i multidimesional. Trobo que és un esforç destacable que fa Iris La proposta concreta també molt i molt interessant. La contextualització, sistematització i adequació de les eines proposades a les necessitats i característiques amb la mirada posada en la seva optimització com a eina de resposta eficient i validada, em sembla un repte suggerent, de compromís i valuós. M’admira el grau de competència i exigència que la proposta requereix. M’ha generat molt d’interès per seguir la seva seqüència metodològica ja que penso requereix d’un alt grau de definició i formalitat. Alhora, m’agradarà poder anar constatant com les opcions ideològiques i fonamentacions teòriques van intervenint en la seqüència de reflexió i acció. En relació altres aspectes, trobo que la barra lateral manté aportacions interessants. És una cosa molt de preferència personal, però a mi m’agrada disposar en aquesta barra d’alguns estris que mantenen vigència al llarg de tot el diari i que facilita la contextualització el fet de mantenir-los fàcilment disponibles malgrat les entrades que els van donar peu hagin desaparegut de la pàgina d’inici, com ara el pla de treball o altres documents o recursos rellevants de la fonamentació i opcions que vertebren la intencionalitat de la nostra proposta. Ajuden sempre, estiguis on estiguis, a remetre de manera intuïtiva, visual i pràctica a les qüestions bàsiques que situen allò que diem en les entrades. També és una opinió que respon a preferències molt particulars, però a mi em facilitaria la lectura que el fons del cos central del blog no fos transparent. També una major interlineat entre paràgrafs o què els redireccionaments web que es suggereixen mantinguin inserit el vincle corresponent. Molt bona feina, però. Felicitats!

Primers 3 dies de pràctiques

Hola a totes i totes, aquest missatge resumeix breument les tres primeres sessions del Pràcticum que he començat, ja que he estat valorant-les i la veritat és que tenen un contingut molt semblant; per la qual cosa he decidit englobar-les en aquest primer escrit del diari de les pràctiques. El cert és que estic contenta i satisfeta de les conclusions a què hem arribat amb la psicopedagoga del centre, l'Anna. Per a posar-nos al corrent, he d'esmentar que al finalitzar l'estiu vaig quedar amb ella per a parlar sobre quin seria el meu paper durant aquest semestre al centre. Vam acordar una sèrie d'objectius en un principi hipotètics però que en analitzar-los bé pensem que són assolibles (podeu veure'ls a la imatge “1a Fase del pràcticum”). Aquests tres primers dies, doncs, he estat reunint-me amb la tutora per a determinar entre les dues la meva tasca, acomplint en tot moment les necessitats urgents que té el centre per a posar-se al dia en temes de recull i validació de dades dels alumnes i també de tria, classificació i re formulació dels tests de diagnòstic que es volen tenir en aquest centre de psicopedagogia. He estat fent, doncs, el primer dels objectius de la 1a Fase d'intervenció, que consisteix en l'elaboració d'una concreció de la temporalització de les accions que es duran a terme al llarg d'aquest pràcticum, incloent-hi una predicció de la meva tasca. Cal dir també que la predisposició de la tutora és d'allò més bona, i que hi ha un clima de confiança i enteniment durant les sessions. El proper dimarts, que és el dia que hi torno a anar, la tasca que he de desenvolupar consisteix e recollir i recuperar els tests i informes que hi ha actualment al centre, classificar-los i analitzar els avantatges i els contres que tenen. I també, si hi ha temps, cercar en diferents fonts altres tests més actuals que puguin servir segons la manera de fer i el tarannà del centre. És a dir, el proper dia es començaran els objectius 2, 4 i 6 de la 1a Fase d'intervenció al centre.

1a Fase del Pràcticum

Raons de la meva tria, interès i prospectiva

Pel que fa a les raons de la tria d’aquest pràcticum, cal dir que, en un primer moment, m’interessa endinsar-me en l’àmbit escollit i conèixer aquest centres en la vessant més pràctica, poder tenir un ventall de casos al meu abast i interessar-me pels que més interessants em semblin, tot ajudant a satisfer una necessitat bàsica i imperant del centre, que és la de tenir una base de dades i una selecció d’elements de diagnòstic d’acord al seu tarannà. El projecte que es vol dur a terme es justifica a partir de la necessitat creixent que té el centre on es desenvoluparà de tenir un arxiu de dades dels alumnes, on hi consti la informació detallada de les característiques dels alumnes que s'atenen, el material que s'utilitza o s'ha usat durant la seva història, l'historial d'atenció i tractament si s'escau, els professionals que estan en contacte amb el cas i les dades que els han ofert, etc. A part, també, el projecte inclouria la tria consensuada de les proves d'avaluació dels alumnes segons les característiques que presentin, i al mateix temps les proves estandarditzades de diagnòstic que es fan servir. La psicopedagoga informa que no hi ha una clara estipulació de les proves, i que s'hauria de fer un buidatge dels avantatges i inconvenients de les proves que hi ha al mercat per a poder discriminar les més adients. Tot això seria a partir del treball en grup amb la psicopedagoga i la logopeda del centre. El fet de tenir ordenada aquesta informació permet ajusta les actuacions que es fan durant les sessions, oferint al professional una visió ràpida de l'historial passat i present de cada alumne, a més, tenir clares unes proves diagnòstiques i d'avaluació permet poder comparar resultats viablement i també garantir una detecció de les dificultats òptima. Per altra banda, l' interès personal que hi ha en l'elecció d'aquest projecte va encaminat a tenir consciència dels mètodes de detecció que hi ha avui en dia, de treballar amb tests i formularis nous per a mi, de poder fer el buidatge de les dades dels alumnes per així tenir un punt de vista global dels casos que es troben i tracten en el centre, entre d'altres. Pel que fa a les raons de la tria d’aquest àmbit, cal dir que, en un primer moment, m’interessa endinsar-me en l’àmbit escollit i conèixer aquests centres de suport, ja que sempre he fet de mestra i he pogut observar les tasques de la psicopedagoga de l’EAP sobretot en els diagnòstics, però no en les continuació del tractament que normalment es deriven al centre en qüestió ja que l’EAP es veu desbordat de feina. Alhora m’interessa conèixer el tipus de materials d’avaluació i diagnòstic, ja que no hi estic gaire avesada. He de reconèixer que ja que sempre he fet de mestra i he pogut observar les tasques de la psicopedagoga de l’EAP sobretot en els diagnòstics, però no en les continuació del tractament que normalment es deriven al centre en qüestió ja que l’EAP es veu desbordat de feina. Alhora m’interessa conèixer les funcions que desenvolupaven els professionals que les integren, és a dir, poder veure de primera mà l’àmbit educatiu no reglat. He escollit aquest àmbit i aquest cas per a poder assegurar els meus coneixements en una vessant psicopedagògica i de l’educació que desconec profundament. Potser hi haurà aspectes que s’han vist modificats i altres que no s’han pogut dur a terme durant les hores de pràctiques, per tant, com a prospectiva, potser hi cap la possibilitat de poder compartir els resultats de les meves observacions i del buidatge dels qüestionaris amb els professionals que els interessi. A més, els meus coneixements em serviran per a posteriors casos, per a identificar i difondre entre els professionals que em creui aquestes dades i conclusions.

Supòsits teòrics del projecte

El centre privat de pràctiques de psicopedagogia es regeix per l’enfocament teòric educacional-constructiu de la intervenció psicopedagògica i l’assessorament. Per a treballar des d’aquesta perspectiva és necessari un pensament estratègic que ha de ser flexible, sensible a les circumstàncies dels alumnes. És un tipus de pensament que condueix a l’elaboració de procediments oberts i no del tot estipulables. Requereix, com és lògic, un clima de col•laboració que permeti ajustaments constants. La visió psicopedagògica ve marcada doncs, per la col•laboració i el treball en equip per tals d’assolir uns objectius comuns prèviament planificats fruit de negociacions conjuntes. Partim d’un concepte d’intervenció col•laborativa. Si entenem que l' alumnat va construint els seus esquemes de coneixement propis amb les seves experiències educatives anteriors, cada nova informació és assimilada i afegida a les seves estructures mentals. Aquests nous esquemes possibilitaran la interpretació dels nous coneixements. Per tant, per introduir un nou coneixement, cal partir dels seus coneixements previs, i tenir en compte què és capaç de fer sol, i què pot aprendre amb l' ajuda d' altres persones, ja sigui observant-les, imitant-les, seguint indicacions... La distància entre allò que pot fer sol i amb ajuda, és el que Vigotsky anomena Zona de Desenvolupament Pròxim (ZDP). Això fa que el tipus d' ajudes que cal donar siguin condicionades, i com i quan cal anar retirant-les a mesura que l' alumnat adquireix capacitat d' autonomia en el seu procés d' aprenentatge. Bruner i la metàfora de la bastida explica com les ajudes que s´ ofereixen són com una estructura, afegida i temporal, per construir l’edifici del llenguatge i, en general, la construcció de coneixements. Per tot això cal saber on ens trobem i on hem d’arribar, i així radica el motiu de les presents pràctiques: en determinar els elements de diagnòstic més adequats i eficients pel centre. És a dir, en recollir i modificar si s’escau proves d’avaluació i tests que puguin ser d’ajuda. S’ha de tenir en compte la visió i fil conductor del centre per a poder solucionar els dos problemes que tenen actualment: primerament la manca de base de dades pels alumnes, i per altra banda la manca d’elements de diagnòstic estipulats i personalitzats. S’ha d’esmentar per últim, que la recollida de dades que es farà, es realitzarà des d’una distància i sempre mantenint les obligacions que com a psicopedagogs tenim pel que fa a la normativa de protecció de dades dels alumnes. La llei orgànica 15/1999 de protecció de dades de caràcter personal (LOPD) és una llei orgànica que té com objectiu garantir i protegir les dades personals, les llibertats públiques i els drets fonamentals de les persones físiques, i especialment la seva intimitat i privadesa personal i familiar.

Descripció del tema del projecte

Parlant amb la psicopedagoga del centre hem trobat que CLIP, S.C.P. Té una gran necessitat de tenir una base de dades on s'inclogui les informacions més rellevants referents als alumnes que hi assisteixen, com també les informacions dels professionals externs amb qui s'han de coordinar, etc. A més a més i paral•lelament, també hi ha una manca d'unificació pel que fa a les proves estandarditzades que es passen en un inici com a diagnòstic, i el que ha comentat la psicopedagoga és que seria molt interessant intentar discriminar els pros i els contres dels testos que hi ha al mercat i definir-los o modificar-los per a ajustar-se a la línia del centre. Cal saber on ens trobem i on hem d’arribar, i així radica el motiu de les presents pràctiques: en determinar els elements de diagnòstic més adequats i eficients pel centre. És a dir, en recollir i modificar si s’escau proves d’avaluació i tests que puguin ser d’ajuda. S’ha de tenir en compte la visió i fil conductor del centre per a poder solucionar els dos problemes que tenen actualment: primerament la manca de base de dades pels alumnes, i per altra banda la manca d’elements de diagnòstic estipulats i personalitzats.

Projectes de cooperació amb d’altres entitats semblants

Aquest centre, com ja he dit anteriorment, col•labora tant amb famílies com amb escoles. El seu projecte i línia d’actuació contempla una estreta col•laboració entre el centre i les escoles on assisteixen els infants que reben tractament. A més, amb les famílies s’acostuma a fer un assessorament personalitzat per tal de millorar el rendiment personal i acadèmic dels infants. Les escoles que treballen estretament amb el centre són les escoles bressols municipals, les escoles d’educació primària i l’Institut d’Ensenyament Secundari tant de Llinars del Vallès com de pobles del voltant com Cardedeu, Villalba Sasserra, Sant Antoni i Sant Pere de Vilamajor. Una de les entitats semblants amb la que més col•laboren és EAP de la zona. L’EAP acostuma a anar molt saturat de casos i es dedica, bàsicament, a fer el diagnòstic dels infants pels quals les escoles n’han fet una demanda; el tractament a seguir no l’acostuma a fer l’EAP per falta de temps i personal, i el centre CLIP, acostuma a fer-ne el tractament i informar degudament a l’EAP. Per a fer els historials utilitzaríem la Llei 21/2000, de 29 de desembre, sobre els drets d'informació concernent la salut i l'autonomia del pacient, i la documentació clínica (DOGC núm. 3303, de 11-01-2001, p. 464 ss. Correcció d'errades DOGC núm.3353, de 22-03-2001, p. 4211), ja que és la llei que més s’acosta al tipus de documentació amb la que es treballa al centre.

Normativa i cooperació

El Centre de Logopèdia i Psicopedagogia (CLIP) que analitzo en aquest treball és un centre privat, no depèn ni del Departament d’Ensenyament ni del Ministerio de Educación y Ciencia. Tot i això ha de respectar les normes i lleis que regulen la protecció de dades de caràcter personal ja que s’hi fan informes on es reflecteixen dades privades dels seus alumnes. Les normes que regeixen el centre són: La Ley Orgánica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal ja que aquest centre ha de respectar les normes que regulen la protecció de dades de caràcter personal ja que en s’hi realitzen informes on es reflecteixen dades privades dels seus alumnes.o http://civil.udg.es/normacivil/estatal/persona/PF/Lo15-99.htm - Ley 41/2002, de 14 de noviembre, básica reguladora de la autonomía del paciente y de derechos y obligaciones en materia de información y documentación clínica. Amb aquesta llei es regulen les actuacions dins de l’àmbit sanitari i la podem fer servir per a conèixer els drets i els deures que tenen tant usuaris com a professionals en aquest tipus d’informació. http://civil.udg.es/normacivil/estatal/persona/pf/L41-02.htm - Tant el Col•legi oficial de Logopedes com el Col•legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya ofereixen a les seves pàgines webs apartats on s’orienta al col•legiat sobre els drets i deures de la seva pràctica professional. http://www.copc.org/index.php/publicacions/materials-del-copc/293-numero-13-recomanacions-i-criteris-deontologics-de-la-intervencio-psicologica-mitjancant-internet o http://www.clc.cat/codi_etic.php?i=7 A la vegada, també cal que per a la realització dels serveis que ofereixen segueixin les normatives tant del Col•legi Oficial de Logopedes de Catalunya (CLC)2 com del Col•legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya. Cal esmentar que aquest centre treballa amb estreta col•laboració amb les escoles dels infants a qui ofereixen els seus serveis i amb l’EAP (Equip d’Assessorament Psicopedagògic) de la zona.

Definició del context de treball, el centre

El centre on he cursat el present Pràcticum, i per tant sobre el que es versa aquest treball és CLIP, Centre de Logopèdia i Psicopedagogia. Aquest centre està situat a la població de Llinars del Vallès, Barcelona, un poble de 8000 habitants situat a 10 km de la capital del Vallès Oriental, Granollers. Aquest centre ofereix els serveis de psicopedagogia i logopèdia als habitants de Llinars i d’altres petits pobles del voltant. CLIP atén a hores convingudes i, normalment, fora de l’horari escolar. El centre acull a infants des dels 3 anys i no hi ha límit d’edat màxima per a atendre les necessitats educatives o de llenguatge dels seus alumnes. Clip atén els seus alumnes tant individualment com en petit grup. Normalment el màxim de persones en un grup és de tres i han de tenir unes característiques o necessitats similars.

Reflexió sobre l'educació inclusiva

Cal fer un petit parèntesi i pensar en el que significa vertaderament el model que en l’apartat “Metodologia” he escrit que segueix el centre CLIP. Partim d’una idea fonamental que és el model d'educació inclusiva, el qual és un procés que ens permet repensar cap on orientar l'educació actual. Es justifica, entre altres aspectes, per la voluntat d'organitzar contextos educatius de qualitat, adequats per a tothom: alumnat, mestres i altres professionals relacionats amb l'educació (en aquest cas, podria ser la psicopedagoga). L'educació inclusiva és: el procés pel qual s'ofereix a tots els infants i adults, sense distinció de la discapacitat, la raça o qualsevol altra diferència, l'oportunitat per continuar essent membres de la classe ordinària i per aprendre dels seus companys, i juntament amb ells, dins l'aula (en aquest cas, no és dins l’aula, però sí que podríem globalitzar-ho parlant de la societat que envolta la Berta, i també el context universitari on es desenvolupa). Com a reflexió del procés d’avaluació de les tasques dutes a terme durant el pràcticum, puc concloure que tots els indicadors apunten a una clara exclusió social de les persones amb diversitat funcional (això ho he pogut copsar directament en situacions puntuals on la Berta es veu, encara avui en dia, en una situació inferior que els seus companys de facultat). Penso que respecte la població general, les taxes d'atur, d'analfabetisme o de risc de patir violència són molt superiors, mentre que les ràtios d'accés a estudis no obligatoris, de renda, d'activitat, d'accés a l'habitatge o la participació política resulten clarament inferiors. No estem davant d'un "col•lectiu d'individus que tenen problemes personals per la seva manera de ser", sinó davant un sistema social amb estructures i dinàmiques discriminatòries, segregadores i opressores, en el qual parlar d'igualtat d'oportunitats fa que hi hagi gent que giri el cap a una altra banda. Per tant, necessitem un canvi en les polítiques que hi ha avui en dia, en la manera de pensar i de fer de la població en general, en la manera de mirar i valorar la diversitat humana. Per això, crec fermament que davant de tan enorme desafiament cal reflexionar sobre els dos elements de socialització més potents que existeixen, la cultura (molt especialment la televisió) i l'educació.