L'avaluació de la Berta (tant dins les sessions amb la psicopedagoga com a la universitat)

Primer de tot és interessant esmentar la diferència que hi ha entre l'avaluació sumativa, en context educatiu, que és aquella que es porta a terme en acabar un procés o unitat didàctica, de manera que es certifica si s'han assolit els objectius d'aprenentatge fixats. Empra instruments variats però reductibles a qualificacions objectives, ja que es tracta de comparar el nivell de l'aprenent amb el desitjable o amb la resta del grup. Per això, a diferència de la formativa, en aquest model predominen els exàmens, treballs finals o exposicions amb una nota numèrica. La Berta té avaluacions sumatives cada semestre a cadascuna de les assignatures que cursa a la UB. Per tant, per una banda, la Berta és avaluada sumativament dins el context educatiu on es forma i desenvolupa. En algunes assignatures, però, sí que és cert que tenen en compte l'observació diària, l'assistència a les classes, els exercicis que han de fer, etc. Però no en totes. Per l'altra banda, cal comentar que la psicopedagoga no sol avaluar la Berta, es limita a oferir-li els ajuts i estratègies perquè ella pugui captar la informació i adaptar-la a la seva manera de fer i d'estudiar. Amb això es vol clarificar que no es passen proves estandaritzades a la Berta, ni es fa registres objectius d'avaluació, sinó que això queda palès en el moment de l'entrega d'un treball, de l'elaboració d'un control o examen, etc. I també en l'observació directa i indirecta que la psicopedagoga fa diàriament. Amb tota aquesta informació se li va adaptant l'ajut en tot moment. Normalment quan es parla d’avaluar, o de l’avaluació, es relaciona amb situacions de neguit, nervis: se sol pensar en els exàmens, les hores d’estudi, els temes que s’han de saber, les notes... En el cas que ens ocupa, això es multiplica per molt, ja que la Berta necessita moltes més hores per a estudiar el mateix que els seus companys, moltes m´mes hores, més esforç, més recursos, etc. Tots aquests conceptes formen part de l’univers de l’avaluació però l’enfocament i la importància que se li dóna a aquest procés pot fer que es visqui com un fet angoixant i, per tant, avorrit i poc motivador o com una situació d’aprenentatge integrada en les pràctiques diàries de l’aula. En general, pel que s'ha pogut observar, la Berta porta prou bé els exàmens, de fet, ha aconseguit que en dues de les cinc assignatures se l'avaluï oralment en comptes de per escrit. A més a més, ha tingut la sort que els exàmens que ha de fer ara aquest mes estan bastant espaiats en el temps. Tant des del punt de vista de la Berta com dels professors de la universitat o de la psicopedagoga, l’avaluació de l’aprenentatge dins l’àmbit educatiu es considera necessària i queda justificada per dues funcions: - Per una banda s’avalua l’aprenentatge de la noia perquè el professor pugui recollir evidències del seu progrés en el procés d’aprenentatge i pugui, així, oferir ajudes molt ajustades a les seves necessitats (encara que no sempre, com s'ha dit anteriorment, sigui així). Aquesta funció és de tipus pedagògic. - Per altra banda, s’avalua l’aprenentatge de la Berta per comprovar que s’han assolit uns coneixements i certificar que es té un nivell de coneixement i que s'està en disposició de passar al nivell educatiu superior. Aquesta funció és de tipus acreditatiu (en aquest nivell, i tal i com es pot consultar en el bloc de l'assignatura, hi va haver una problemàtica important: se li va denegar la continuïtat dels seus estudis, atenent que hi ha una normativa a la universitat que explicita que si se suspèn determinades assignatures en un temps limitat, ja no es pot seguir la carrera. Això va comportar molts mi molts maldecaps a la Berta i també a la psicopedagoga, la qual va haver de fer una carta al Rector, anar a parlar amb la tutora, etc. Així és com vaig comprovar que la psicopedagopa no es limita a fer les sessions que corresponen, sinó que també vetlla per la integritat general de la Berta). Totes dues funcions posen de manifest l’avaluació entesa com un mecanisme que té com a darrera finalitat comprovar que s’estan assolint (o s’han assolit), i en quin grau, els objectius d’aprenentatge plantejats a l’inici de l’activitat educativa. Aquest mecanisme permet valorar el procés d’aprenentatge introduint quan sigui necessari mesures de millora. Si es té en compte el moment dins el procés d’ensenyament-aprenentatge en què es duu a terme l’avaluació, es poden diferenciar tres tipus d’avaluació que responen a objectius diferents: - Avaluació inicial (diagnòstica): com el mateix nom indica, aquest tipus d’avaluació es produeix a l’inici de l’assignatura, normalment durant la primera setmana de classe, i té com a principal objectiu identificar els coneixements previs dels estudiants vers els continguts d’aprenentatge. - Avaluació formativa (continuada): aquest tipus d’avaluació es dóna durant tota l’assignatura o durant les sessions amb la psicopedagoga. L’objectiu és informar de l’evolució i progrés de l’aprenentatge dels estudiants per tal de poder oferir ajudes i flexibilitzar algunes decisions tenint en compte el ritme d’aprenentatge i les necessitats de la Berta. Aquest tipus d’avaluació fomenta i potencia la regulació del seu l’aprenentatge. - Avaluació final (sumativa): és l’avaluació que es produeix al final de l’assignatura. Es proposa comprovar si els estudiants han realitzat l’aprenentatge que s’havia planificat i que s'esperava que assolissin. Si es tenen en compte aquests tipus d’avaluació i l’objectiu que es proposen, es poden utilitzar diferents instruments d’avaluació. Així, per exemple, en l’avaluació inicial es poden fer servir qüestionaris, mapes conceptuals, preguntes obertes... o fins i tot pluja d'idees... i observació directa. En l’avaluació durant el procés, és força comú avaluar mitjançant treballs que responen a una demanda concreta, la qual, en el cas de la Beta, no sol ser oberta sinó tancada —lella té unes consignes específiques sobre format, estructura... proporcionades pel professor i penjades al Campus Virtual—. També es pot avaluar mitjançant carpetes d’aprenentatge, és a dir, l’estudiant recull diferents evidències que corroboren el progrés en el seu aprenentatge, tot i que no se sol fer en cap de les assignatures que cursa acutalment; també es poden utilitzar diaris de classe que recullen l’experiència i vivències formatives i personals dels estudiants durant un període determinat (tampoc s'acostumen a fer). Els exàmens o proves escrites són els instruments clàssics per avaluar al final del procés d’ensenyament-aprenentatge (que no vol dir que hagi de ser sempre al final del curs, pot ser al final d’un bloc de continguts). Aquest instrument centrarà el contingut d’aquest bloc i de la resta de la unitat. Com s'ha esmentat, hi ha dues assignatures que adapten l'accés a la informació de la Berta fent-li el control oralment. Aquesta classificació d’instruments d’avaluació no és estàtica ni excloent, és a dir, cadascun d’aquests instruments es pot fer servir per altres funcions i en altres moments sempre i que es tingui molt present quin és l’objectiu per al qual es vol avaluar i s’hagi valorat perquè és pertinent utilitzar aquell instrument i no un altre. També es pot parlar de sistemes d’avaluació transversals, que es poden fer servir tant en l’inici, com durant o al final de l’aprenentatge. Es tracta de l’autoavaluació i l’avaluació entre iguals. - En l’autoavaluació l’estudiant valora els coneixements que té o que ha adquirit en el procés d’aprenentatge. Ell mateix és el responsable d’avaluar-se i li serveix per conèixer quins temes té ben preparats i quins ha de reforçar. - L’avaluació entre iguals requereix de la participació de tots els estudiants (pot ser que estiguin agrupats o per parelles), que es converteixen en avaluadors dels treballs, proves escrites... dels seus companys. Els criteris d’avaluació poden ser decidits pel professor o pels mateixos estudiants. Aquest sistema d’avaluació permet a l’estudiant posar-se en el rol d’avaluador i conèixer què suposa corregir, valorar i comunicar els resultats a un company de l’aula. En aquest apartat és important deixar escrit que la Berta no pot participar en determinades activitats proposades a classe, ja que alguns dels professors no tenen en compte les seves grans dificultats d'accés a la informació, per la qual cosa, aquest tipus d'avaluació no és real, no existeix en moltes de les assignatures que fa. L’avaluació, en l’àmbit educatiu, és una presa de decisions que té en compte uns objectius d’aprenentatge i que ha de partir d’uns criteris explicitats i coneguts tant per la psicopedagoga o el professor com per la Berta.