Les conclusions finals (1a part)

Ja ha finalitzat el període d'assistència al centre (o més concretament a casa la Berta), i arriba l'hora de mirar enrere, de reflexionar i de deixar constància del que s'ha treballat durant aquest perdíode. En aquests moments estic elaborant la memòria final, on es recull tota la informació rellevant en referència a aquesta estada fent pràctiques, però per a donar una visió general, es pot concloure aquest bloc fent uns apunts finals (tot i que espero que no finalitzi l'ús del bloc, que continuï tenint uns objectius i unes aportacions més enllà del mateix Pràcticum I). En tot cas, encara que avui pengi les conclusions finals, he de reconèixer que demà encara aniré a fer pràctiques, ja que m'agradarà posar un punt i final i poder-me acomiadar com cal tant de la Berta com de l'Anna (la psicopedagoga del centre). De fet, la meva tasca, en un principi, a banda de conèixer un dels diferents àmbits d'intervenció de la psicopedagoga en un cas de ceguesa (o de baixa visió greu), documentar-me al respecte i investigar una mica per la meva banda sobre la temàtica; també vaig pensar en proposar algun materials per a l'alumna, vaig buscar algun programa informàtic que l'ajudés a fer més senzilla la seva tasca, però em vaig adonar que ho té molt i molt pautat, i que disposa de les eines que realment necessita, per la qual cosa, em vaig centrar en saber més coses sobre aquestes. En tot moment m'he sentit molt integrada en la dinàmica de les sessions, la psicopedagoga m'ho ha posat molt fàcil, així com l'alumna i la seva família (he anat a casa seva ja que allí hi té la instal·lació de les pantalles on fa la feina de la Universitat). Penso que m'ha motivat molt el cas, he pogut conèixer una noia excepcional, la Berta, que dedica moltes hores cada dia per treure's una carrera amb gairebé cap adaptació; igualment a l'Anna, la psicopedagoga, que mitjançant un tracte familiar i acollidor fa que les sessions amb l'alumna es trobin en el camí entre una trobada d'amigues, una sessió de psicologia i una classe avançada en matèria de Biblioteconomia i Documentació. La veritat és qúe sí que he tingut dubtes, molts, sobretot a l'hora de començar, per exemple, pensava que la formació que tinc a hores d'ara, o millor dit, tenia, no seria la suficient i adequada; no sabia si estararia a l'altura o si podria dur a terme els objectius que em plantejava. La meva primera dificultat va ser la concreció del Preprojecte, donat que desconeixia totalment la realitat que em trobaria, però poc a poc, amb la meva assistència al centre, he anat ubicant-me, coneixent i participant activament del funcionament del mateix. Puc dir que he tingut molt sort. M'agradaria comentar que en un primer moment, em vaig sentir molt afortunada pel simple fet d'haver conegut un cas d'aquesta mena, ja que les meves previsions sobre la tasca d'un psicopedagog eren prou diferents. Me n'he adonat que aquesta carrera em permetrà desenvolupar moltes i diverses feines, en àmbits diferents i amb gent molt interessant. En una visió general, i fent cinc cèntims sobre el que he experimentat i sentit durant les pràctiques, puc dir obertament que estic molt satisfeta de la tasca duta a terme; és clar que ara penso que podria haver fet certes coses d'una altra manera, que podria haver realitzat o dit quelcom diferent, que podria haver encaminat el Pràcticum cap a un altre lloc... però també penso fermament que s'ha fet una bona feina, que he observat unes maneres de fer molt interessants, uns comportaments que m'han impactat, unes lliçons que potser van més enllà de la psicopedagogia i s'acosten a la moral. Crec que és fonamental tenir present certa informació a l'hora de llegir les conclusions finals, per aquest motiu faré un breu resum dels aspectes contextuals més importants: El centre on he cursat el present Pràcticum, i per tant sobre el que es versa aquest treball és CLIP, Centre de Logopèdia i Psicopedagogia. Aquest centre està situat a la població de Llinars del Vallès, Barcelona, un poble de 8000 habitants situat a 10 km de la capital del Vallès Oriental, Granollers.    Aquest centre ofereix els serveis de psicopedagogia i logopèdia als habitants de Llinars i d’altres petits pobles del voltant. CLIP atén a hores convingudes i, normalment, fora de l’horari escolar. El centre acull a infants des dels 3 anys i no hi ha límit d’edat màxima per a atendre les necessitats educatives o de llenguatge dels seus alumnes. Clip atén els seus alumnes tant individualment com en petit grup. Normalment el màxim de persones en un grup és de tres i han de tenir unes característiques o necessitats similars.   La missió de Clip és, bàsicament, prevenir, diagnosticar i tractar els possibles problemes d’aprenentatge i llenguatge de la població de Llinars del Vallès i del seu entorn. Aquesta missió no és un eix de treball que es realitzi només al centre sinó que es duu a terme en col·laboració amb les escoles i amb les famílies dels infants de Llinars i dels seus voltants. Els usuaris d’aquest centre són externs. Aquests usuaris tant poden ser els infants (o adults, com el cas de la Berta) que reben tractament, com els pares i professionals de l’educació que acudeixen al centre per a rebre assessorament per tal de tractar de la manera més acurada als infants que tenen a càrrec. Tan sols la psicopedagoga i la logopeda tindran accés a la base de dades. Les dues professionals que treballen al centre poden consultar la base de dades per diverses raons: per consultar el tipus de prova o tractament que segueix un infant, per a fer consultes pràctiques sobre si es troben amb casos similars, per a saber les dades que han d’incloure per a fer els informes, per tal de poder constatar l’evolució dels seus clients... Cal fer un petit parèntesi i pensar en el que significa vertaderament el model que en l’apartat “Metodologia” (dins la memòria de les pràctiques) he escrit que segueix el centre CLIP. Partim d’una idea fonamental que és el model d'educació inclusiva, el qual és un procés que ens permet repensar cap on orientar l'educació actual. Es justifica, entre altres aspectes, per la voluntat d'organitzar contextos educatius de qualitat, adequats per a tothom: alumnat, mestres i altres professionals relacionats amb l'educació (en aquest cas, podria ser la psicopedagoga). L'educació inclusiva és: el procés pel qual s'ofereix a tots els infants i adults, sense distinció de la discapacitat, la raça o qualsevol altra diferència, l'oportunitat per continuar essent membres de la classe ordinària i per aprendre dels seus companys, i juntament amb ells, dins l'aula (en aquest cas, no és dins l’aula, però sí que podríem globalitzar-ho parlant de la societat que envolta la Berta, i també el context universitari on es desenvolupa).     Com a reflexió del procés d’avaluació de les tasques dutes a terme durant el Pràcticum, puc concloure que tots els indicadors apunten a una clara exclusió social de les persones amb diversitat funcional (això ho he pogut copsar directament en situacions puntuals on la Berta es veu, encara avui en dia, en una situació inferior que els seus companys de facultat).    Penso que respecte la població general, les taxes d'atur, d'analfabetisme o de risc de patir violència són molt superiors, mentre que les ràtios d'accés a estudis no obligatoris, de renda, d'activitat, d'accés a l'habitatge o la participació política resulten clarament inferiors. No estem davant d'un "col•lectiu d'individus que tenen problemes personals per la seva manera de ser", sinó davant un sistema social amb estructures i dinàmiques discriminatòries, segregadores i opressores, en el qual parlar d'igualtat d'oportunitats fa que hi hagi gent que giri el cap a una altra banda.    Per tant, necessitem un canvi en les polítiques que hi ha avui en dia, en la manera de pensar i de fer de la població en general, en la manera de mirar i valorar la diversitat humana. Seguim treballant!