Supòsitis teòrics a partir dels quals treballaré

La intervenció que realitzaré des del centre privat de pràctiques de psicopedagogia es regeix per l’enfocament teòric educacional-constructiu de la intervenció psicopedagògica i l’assessorament. Si entenem que l' alumnat va construint els seus esquemes de coneixement propis amb les seves experiències educatives anteriors, cada nova informació és assimilada i afegida a les seves estructures mentals. Aquests nous esquemes possibilitaran la interpretació dels nous coneixements. Per tant, per introduir un nou coneixement, cal partir dels seus coneixements previs, i tenir en compte què és capaç de fer sol, i què pot aprendre amb l' ajuda d' altres persones, ja sigui observant-les, imitant-les, seguint indicacions... en el cas de la Berta, ens trobem que no podem donar per suposat coneixements previs ja que té un sentit que no actua correctament (la vista) i per tant, necessitarà d’aclaracions i explicacions, de demostracions, etc. La distància entre allò que pot fer sola i amb ajuda, és el que Vigotsky anomena Zona de Desenvolupament Pròxim (ZDP). Això fa que el tipus d' ajudes que cal donar siguin condicionades, i com i quan cal anar retirant-les a mesura que l' alumnat adquireix capacitat d' autonomia en el seu procés d' aprenentatge. Bruner i la metàfora de la bastida explica com les ajudes que s´ ofereixen són com una estructura, afegida i temporal, per construir l’edifici del llenguatge i, en general, la construcció de coneixements. El cas escollit es pot veure des de moltes perspectives i dimensions, però la visió que té la psicopedagoga del centre, la qual compartim, es basa en uns pilars bàsics: a. CONSTRUCTIVISME: l’aprenentatge és una construcció que fa l’individu sol i amb l’ajut dels altres com a conseqüència de la motivació pròpia. b. FRAGMENTACIÓ DE LA INFORMACIÓ: la informació que ens arriba està trencada en fragments, en unitats petites i en diferents formats. c. CONNECTIVISME: l’aprenentatge és fruit de la connexió entre els diferents fragments en què està subdividida la informació, els quals arriben a través de diferents mitjans. L’aprenentatge depèn de les connexions que es fan. d. CONSCIÈNCIA CRÍTICA: cal un aprenentatge fruit de l’educació crítica, no d’un aprenentatge merament memorístic. Cal també compromís per part de totes les parts, reflexió i coneixement. e. PEDAGOGIA SISTÈMICA: cal tenir en compte el context per a poder entendre la realitat. Per treballar amb aquesta alumna és necessari un pensament estratègic que ha de ser flexible, sensible a les circumstàncies dels alumnes. És un tipus de pensament que condueix a l’elaboració de procediments oberts i no del tot estipulables. Requereix, com és lògic, un clima de col•laboració que permeti ajustaments constants. La visió psicopedagògica ve marcada doncs, per la col•laboració i el treball en equip per tals d’assolir uns objectius comuns prèviament planificats fruit de negociacions conjuntes. Partim d’un concepte d’intervenció col•laborativa.